Demanam a les institucions públiques acompanyament, estímuls i equipaments per a la cultura. Les administracions no han de fer cultura, però han de facilitar i propiciar que la ciutadania la pugui fer i gaudir-ne, que és una manera de fer-la. Els professionals dels distints àmbits de la cultura i totes les persones o col·lectius que segueixen cadascuna de les manifestacions demanen espais i recursos econòmics i de tota mena, perquè la cosa pugui rodar. Les peticions s’han fet des de tots els sectors, s’ofereixen idees. A les administracions correspon no només posar els espais a disposició de la cultura, sinó també i sobretot analitzar fins a quin punt és possible mantenir-los en bones condicions, amb el personal tècnic necessari i amb una activitat susceptible de generar interès perquè puguin donar cumpliment a la seva funció i no siguin motius de frustració. Això -permeteu-me la comparació- és com allò de l’anunci de les mascotes i el conegut lema de “no l’abandonis”. Deixem de banda la segona part, “ell no ho faria”, perquè aquí no ve al cas i, en aquest concretament, no se li haurien de demanar sentiments.
La present legislatura no ha estat bona per a la cultura, sobretot respecte de les expectatives que s’hi havien posat. Tot s’ha de dir: no ho va ser gens la passada legislatura, en certs aspectes va ser infinitament pitjor, perquè va destruir eixos essencials de la cultura pròpia i perquè la crisi va servir com a excusa per a l’immobilisme de projectes que feia anys que es treballaven i per reduir dràsticament els pressupostos de les principals institucions culturals. Durant el present mandat, s’ha badat molt i s’han comès errors molt grans pel que fa la gestió cultural. No ha estat fins ben passat l’equador d’aquesta legislatura que s’ha pogut percebre un cert dinamisme en les administracions, sobretot en el sentit de començar a desencallar projectes que feia dècades que estaven enquistats. La informació sobre les promeses o compromisos de nous equipaments culturals es pot fer ara perquè fa només sis mesos o un any, la majoria dels equipaments dels quals es parla en aquesta pàgina, encara dormien o eren desconeguts, fins i tot per als responsables de tirar-los endavant.
Tota infraestructura cultural és susceptible de ser benvinguda, sobretot o només si hi ha el compromís i els pressupostos no sols per inaugurar-la, sinó també per posar-hi cura i esment. Quasi una vintena de nous equipaments per a la cultura de les Illes, que són les que s’han anunciat o es treballen en els darrers mesos, podrien ser considerades una meravella, un miracle per als temps que corren. I dic “podrien ser” perquè una posa molt en dubte que hi hagi uns plans seriosos per al manteniment i l’activitat de tot plegat. Quan, per posar exemples repetits fins a fartar, el Museu de Mallorca no pot contractar tècnics per fer les seves funcions, quan el Museu de Menorca reclama més recursos, quan el Solleric té un pressupost ridícul i Can Balaguer s’ha obert sense saber ben bé per què, quan els museus municipals estan pràcticament abandonats, una es demana si té gaire sentit aquesta allau de noves infraestructures culturals. Cada vegada que se n’anuncia una de nova, una té la sensació que és una fugida cap endavant, feta sense consciència ni planificació. Voldria que no fos així, què voleu que us digui.
