L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana va néixer a Mallorca el 1977. El santuari de Lluc va ser el lloc elegit per cloure l’apartat de “producció literària” del Congrés de Cultura Catalana. Allà més d’un centenar d’escriptors van aprovar-ne els estatuts, van nomenar-ne una comissió gestora i tot començà a rodar. L’esperit constructiu de l’associació ha fet possible que any rere any més escriptors s’hagin volgut sumar a la família. Ara ja en som gairebé 1.500 socis d’arreu dels Països Catalans. Hem tengut sempre present aquest marc geogràfic i lingüístic per dur a terme totes les activitats. Som una mateixa realitat i una mateixa literatura. Així aquests quaranta anys s’han celebrat a Barcelona en un acte al CCCB, a València a l’Edifici Octubre i cloem les celebracions a Mallorca aquests dies amb un brindis al Casal Balaguer. Durant aquests mesos hem intentat redefinir les estratègies i les tasques del futur immediat per tal de seguir defensant els interessos de tots els nostres socis i de tots els escriptors. Per això, el mes de desembre passat vam convocar més de dos-cents professionals al Congrés dels Escriptors en Llengua Catalana per debatre les línies de treball i els nous paradigmes a què ens afrontam. La part dels drets dels autors, la llibertat d’expressió i les noves tecnologies han tengut i tenen una incidència clara en l’ofici, la qual cosa fa repensar cap on han d’anar les accions futures.
La imatge de Miró
Així mateix hem renovat la imatge. Sense abandonar el llegat de Joan Miró, la litografia que ens ha acompanyat durant tants d’anys, hem confeccionat el nou logotip amb lletres del seu puny i la gran feina del dissenyador Dídac Ballester. Res és debades. La importància de la imatge va lligada amb la batalla iniciada ja fa molts d’anys per aconseguir una visibilitat major dels escriptors. Ara que la cultura i la creativitat han de ser l’eix que ha de vertebrar la societat i ens ha d’esperonar a ser més humans i menys màquines mutilades de criteri, també hem d’aconseguir més presència a les escoles, potenciar els futurs lectors i els futurs pensadors.
Tot està per fer, encara que ja en tenim moltes d’engegades. Des d’aquestes línies vull agrair la tasca de l’equip que formam la junta de l’associació i molt especialment a la junta territorial de les Illes Balears amb Laia Martínez i López a Mallorca, Pere Gomila a Menorca i Nora Albert a Eivissa. Una família que portam endavant un programa d’activitats contínues al llarg de l’any i que té el punt àlgid en els premis Cavall Verd, uns guardons que arriben ja a la trenta-cinquena edició i que es lliuren al millor llibre de poetes i a la millor traducció poètica de l’any. Ja puc avançar que aquest 2018 els Cavall Verd estaran dedicats al poeta Jaume Pomar, i tindran lloc els dies 6 i 7 d’abril a Palma i a Binissalem.
També un agraïment als que ens han precedit; entre ells s’hi troba Josep Maria Llompart, poeta, activista, engrescador, i un llarg etcètera del que va ser el primer vicepresident per les Illes, des de 1978 fins 1982 i president de 1983 a 1987. Amb bases tan sòlides i persones tan vàlides hem d’intentar fer créixer el seu llegat, per això l’associació s’ha abocat també en la Comissió de l’Any Llompart i moltes de les iniciatives i activitats d’enguany tendran com a figura central aquest homenot de les lletres i de la passió per la cultura.
Des que vaig fer-me càrrec de la representació de l’associació a les Illes el passat mes de maig, he intentat defensar els escriptors davant totes les institucions. Si bé ara són més receptives i responen positivament als projectes que els presentam i davant les qüestions literàries; hi ha hagut moments difícils a institucions molt rellevants com la Institució de les Lletres Catalanes, de la qual també formam part i que ha estat intervinguda per l’article 155, amb el consegüent perjudici a molts d’escriptors i activitats que s’havien de dur a terme cap a finals del 2017. Per això cal seguir defensant dia a dia la llibertat d’expressió, la professionalització dels escriptors i, així com sempre seran nostres els carrers, també ho puguin ser les lletres, sense cap barrot que ens returi.
