Publicitat
Publicitat

Venècia estima George Clooney

La Mostra comença amb 'Gravity', la nova pel·lícula del director mexicà Alfonso Cuarón

La 70a Mostra de Venècia va començar ahir amb el somni de tot gran festival: comptar amb George Clooney com a mestre de cerimònies. Un habitual del certamen italià, on ha presentat dues de les seves pel·lícules com a director - Bona nit i bona sort (2005) i Els idus de març (2011)-, Clooney va ser el primer a aparèixer en escena, entre una allau de flaixos i aplaudiments, a la roda de premsa de Gravity , el film de ciència-ficció que va inaugurar la Mostra.

No obstant això, aviat es va fer evident que Clooney estava encantat de cedir el timó de l'acte als seus acompanyants: el màxim responsable del film, el director mexicà Alfonso Cuarón -que tornava a Venècia set anys després de la presentació de la seva anterior pel·lícula, Fills dels homes -, i la principal protagonista de Gravity , una Sandra Bullock entregada en cos i ànima al retrat d'una astronauta perduda en l'espai. Plantejada com una simfonia digital al servei d'un intimista duet actoral, Gravity apropa l'espectador a l'odissea espacial d'uns astronautes llançats al buit després de la destrucció del seu transbordador. És un viatge a la deriva que per a Cuarón funciona com una meditació sobre el valor de l'adversitat. "Tot i que Gravity mostra una experiència molt concreta, la d'uns astronautes a l'espai, penso que també il·lustra la idea que tots afrontem moments d'adversitat al llarg de la vida", va explicar el director mexicà. "I és la manera com superem aquestes adversitats el que ens acaba definint com a persones", va rematar l'autor de Y tu mamá también (2001), que a Gravity torna a exhibir el seu virtuosisme escènic.

Organitzada al voltant d'uns llarguíssims plans seqüència, la pel·lícula aspira a representar la ingravidesa a partir de les col·lisions entre els astronautes, els seus transbordadors i unes temibles pluges de brossa espacial. Un joc de coreografies, presentades en un elaborat 3D, que posa en crisi l'organització clàssica de l'espai cinematogràfic. "Els especialistes en animació digital acostumen a utilitzar com a referents principals la línia de l'horitzó i la noció de pes -va puntualitzar Cuarón-, però a Gravity aniquilem aquestes dues variables". De fet, per poder fer realitat aquest nou paradigma fílmic, l'equip tècnic del film va haver de rebre assessorament d'un equip de físics aeronàutics.

El factor humà de Sandra Bullock

Darrere la pirotècnia digital i l'espectacularitat formal de Gravity -elements que la connecten amb l'obra de directors com David Fincher i Brian De Palma-, hi trobem la història d'una dona (Bullock) que, situada cara a cara amb la mort, ha d'afrontar el trauma de la pèrdua de la seva filla: un viacrucis espacial que acaba fent caure el film en un cert sentimentalisme. A la roda de premsa, Bullock va explicar que havia treballat intensament en la definició de l'aparença física de la protagonista. "No voldria utilitzar el terme androgin , però alguna de la gent que ha hagut d'afrontar una pèrdua traumàtica passa per una sorprenent transformació física", va dir l'actriu.

Així, Bullock va optar per neutralitzar els trets maternals del personatge, fet que la va obligar a seguir un intens pla d'entrenament físic. "De petita vaig estudiar ballet i de jove somniava a ser gimnasta, així que em vaig decantar per l'activitat atlètica en comptes de l'exercici amb peses, tot i que el millor entrenament va ser haver de portar a coll el meu fill, que ja pesa uns 18 quilos", va dir Bullock.

Clooney, que interpreta un experimentat astronauta que es passeja per l'espai fent gracietes -la comèdia ha estat sempre el seu punt fort-, va posar l'accent en les dificultats que va trobar a l'hora de simular l'estat d'ingravidesa. "Jo i la Sandy -així es va referir a Bullock- teníem instruccions de moure'ns molt a poc a poc i parlar ràpid, una combinació de factors molt antinatural", va dir Clooney. Són unes limitacions que s'han de sumar al fet de treballar amb pocs referents físics. "A més d'assimilar les lleis físiques de l'espai, els actors havien de treballar en un espai molt abstracte", va apuntar Cuarón, mentre que Bullock va definir la seva feina a Gravity com "un repte boig".