Mickey Rooney, l’etern nen de Hollywood

BarcelonaMickey Rooney encara portava bolquers quan als 15 mesos va participar en el número de vodevil dels seus pares fent de nan. Al febrer, amb 93 anys, l’actor rodava a Vancouver algunes escenes de Nit al museu 3, reprenent el rol de guarda de seguretat que ja interpretava a la primera part d’aquesta comèdia fantàstica.

Entremig, una vida íntegrament dedicada al cinema amb més de 200 pel·lícules, testimoni de l’evolució de Hollywood des de les acaballes del cinema mut -el seu primer film és del 1926- fins a l’era digital. Ell és l’únic actor que ha estrenat almenys un títol per dècada durant deu dècades consecutives. Un cas únic en una indústria que acostuma a empassar-se i escopir els nens prodigis.

Precocitat i èxit

Rooney va ser el nen entremaliat per excel·lència de l’era daurada de Hollywood, un superdotat de la interpretació que abans dels 10 anys ja protagonitzava un popular serial de comèdies mudes interpretant el personatge de Mickey McGuire.

Durant els anys 30 passaria d’un rol infantil a un altre: el jove Clark Gable de L’enemic públic número 1, un dels Capitans intrèpids de Victor Fleming, el delinqüent juvenil reformat per Spencer Tracy a Forja d’un home, etc. Només el 1934 rodaria 10 llargs i 3 curts, sotmès al frenètic ritme de producció que Louis B. Meyer imposava a estrelles infantils de l’estudi MGM com ell i Judy Garland. Tots dos formarien parella en una popular sèrie de comèdies musicals de l’època en què Rooney exhibiria les seves habilitats com a cantant i ballarí.

Però Rooney no es consagraria com a estrella fins al 1937 gràcies al seu paper de fill d’un jutge de províncies al film de sèrie B L’honor de la família, un èxit sorpresa amb un total de 13 seqüeles que convertiria Rooney en l’adolescent més popular d’Amèrica. Amb 18 anys rebia un Oscar honorífic per “portar a la pantalla l’esperit de la joventut”; amb 19 va aconseguir una nominació per Els fills de la faràndula, la seva primera col·laboració amb Garland; amb 22 es casaria amb Ava Gardner, el primer dels seus vuit matrimonis, i amb 24 una segona nominació per La comèdia humana. Del 1939 al 1941 Rooney va ser l’actor més taquiller de Hollywood, per davant de Clark Gable i Spencer Tracy.

El xou ha de continuar

Després de la Segona Guerra Mundial, massa gran per als papers juvenils, l’estrella de Rooney va començar a declinar. Va trencar amb MGM i es va intentar reciclar com a actor dramàtic, però l’èxit l’eludia. La televisió el va acollir amb els braços oberts i el 1957 fins i tot va aconseguir una nominació a l’Oscar per The bold and the brave. Però el 1962 es va declarar en bancarrota: els 12 milions de dòlars que havia guanyat s’havien esfumat.

Roonie no es va enfonsar. El xou havia de continuar. Actuacions a Las Vegas, papers secundaris al cinema, aparicions en televisió... El nom de Mickey Rooney no tornaria a il·luminar amb lletres de neó el cel de Hollywood, però l’actor no va parar de treballar. I de vegades amb èxit de taquilla: a Esmorzar amb diamants seria el veí japonès d’Audrey Hepburn i a El món és boig, boig, boig un dels automobilistes en busca d’un botí. L’actor fins i tot arreplegaria el 1979 la seva quarta nominació a l’Oscar per El corser negre, que va donar peu a una sèrie de 79 episodis protagonitzada per ell. Si quan era jove la seva curta alçada l’encaminava cap a rols de genet com el de Foc de joventut, el seu últim èxit seria com a antic joquei.

Perseguint Lana Turner

El 1992, Rooney va passar per Espanya per coprotagonitzar amb Emma Suárez la comèdia negra La vida làctia. Tornaria uns anys després per rebre el premi Donostia al Festival de Sant Sebastià, on també estava convidada Lana Turner, molesta perquè l’actor havia esbombat un avortament juvenil seu. Però en lloc de mantenir les distàncies, Rooney es va dedicar a perseguir-la fins al punt d’indignar els responsables del festival. Un detall poc afavoridor que, tanmateix, constata la faceta irreverent i entremaliada de l’etern nen de Hollywood.