Publicitat
Publicitat

Dues flautes i un piano al Festival de Pollença

El sisè concert, en realitat el cinquè, va ser per a la música de cambra

El sisè concert del 52è Festival de Pollença, en realitat el cinquè, ha estat per a la música de cambra, per dues flautes i un piano. Els intèrprets, Claudi Arimany, Josep Francesc Palou i Michael Wagemans, respectivament. Concert variat per un instrument que no dóna per a grans aplaudiments, bravos o gent dreta a la finalització, però, així i tot, el devuit d'agost passat el públic va fruir de valent, sense les estridències habituals de quan sobre l'escenari hi ha una orquestra sencera i interpreta peces d'allò més conegudes. Així i tot, varen correspondre les interpretacions dels tres músics amb no pocs aplaudiments, fins al punt que varen haver de fer tres bisos i el que havia de durar aproximadament vuitanta minuts va arribar gairebé a les dues hores. Dues hores d'una música tendra, d'aquesta que sembla suspesa en l'aire i que difícilment pot decebre, que no va ser el cas.

Varen començar amb Tres cançons per a dues flautes amb acompanyament de piano , de Felix Mendelssohn, el gran seguidor de Bach, per obrir boca, amb les dues flautes com a grans protagonistes i amb el piano servint com a teló de fons pel lluïment de les seves companyes de viatge. Estava clar que seria un concert d'un bon nivell. A continuació, la Sonata per a flauta i piano , de Francis Poulenc, l'obra més coneguda del compositor francès, amb Palou i Wagemans sobre l'escenari. El diàleg entre els dos instruments era una altra cosa, com si parlassin un idioma diferent de la primera peça, obrint el ventall de possibilitats d'ambdós instruments. I per concloure la primera part, la dinàmica Andante i rondo, op. 25 , de Franz Doppler, que amb el seu germà Frank es convertiren en de les més famoses parelles de flautistes. Sensació de pau, de concert tranquil.

Segona part

Segona part, "Tres duos sobre àries de La flauta màgica , de Mozart, transcrites per a dues flautes per l'autor el 1792", diu el programa de mà, però el compositor va morir el 5 de desembre de 1791 (?). En qualsevol cas, una bona prova que la flauta, com diu Arimany, s'assembla a la veu humana, i Du feines Taübchen... , que interpreten Monostatos, Pamina i Papageno a l'orginal, o Ach, Ich fühl's... , que canta Pamina, o Ein Mädchen oder Weibchen , que ho fa Papageno, es convertiren en una petita meravella per a dues flautes i un piano. Com també la "Fantasía sobre Rigoletto ", que va transcriure Franz Doppler, per concloure la vetlada, amb porcions de la famosa Gualtier Maldè... o La donna e mobile , entre d'altres. Deliciosa. Després els bisos, El vals de les flors , Andante , de Mozart, i La papallona . Bon concert.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF