Publicitat
Publicitat

Dani G Mora, la cuina iniciàtica de Sa Pedrera des Pujol

Parlar de Dani G Mora és parlar de la nova cuina menorquina en majúscules, perquè ell n’és un dels creadors, i anar a menjar, a gaudir de la gastronomia a Sa Pedrera des Pujol és tot un ritual iniciàtic per conèixer els valors, les arrels i les creacions d’aquest nou moviment, ja consolidat de la nova cuina menorquina.

Dani G Mora i la seva esposa, Núria Pendás, no són menorquins, sinó asturs, però porten mitja vida a Menorca, l’illa natal de la mare de Daniel, que tant ha influït i molt en la seva cuina.

Mora s’inicia en el món del coneixement de l’art dels fogons a l’Escola d’Hoteleria de Gijón i després passa a treballar a diferents restaurants del nord per consolidar la seva formació com a cuiner, fins que el 2003, juntament amb Núria, que també treballava en el món del turisme i la restauració, va comprar un petit i singular restaurant al llogaret de Torret, on destaca l’arquitectura de casetes blanques típiques de l’illa.

Sa Pedrera des Pujol està oberta des de 1969, però quan en Daniel i na Núria la van agafar, el 2003, es va iniciar una transformació total del petit restaurant, que ara per ara és un dels referents, no sols de qualitat gastronòmica, sinó en el disseny, qualitat i funcionalitat de la sala, espaiosa, lluminosa i amb un tracte al client excepcional. De fet, Núria Pendàs va ser elegida millor sommelier i cap de sala de Menorca el 2015 per l’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de les Balears, i Dani Mora ha estat elegit enguany millor cuiner de l’illa per la mateixa associació de crítics gastronòmics.

El ritual iniciàtic

Com hem dit, anar a Sa Pedrera és entrar en un dels grans temples de la gastronomia i la nova cuina menorquina, un dels millors llocs per endinsar-se en el ritual iniciàtic de la nova cuina menorquina, de la qual podem assegurar que n’és un dels creadors. Amb una recerca del receptari tradicional, adaptant les receptes antigues de Ballester, de Cavaller i de petits manuscrits, a més de les receptes familiars de la seva mare, G Mora s’ha convertit en un dels primers a adquirir un seriós compromís amb el producte local, amb allò que comprava al mercat del Carme de Maó i a petits productors, i a poc a poc ha creat no sols un nom i un moviment gastronòmic, sinó un segell de qualitat que ha posat l’illa de Menorca com un dels nous referents de la gastronomia.

Dani G Mora no oblida les arrels de la cuina de la seva mare i de la seva àvia menorquina, com tampoc no deixa de banda el seu origen astur, i a Sa Pedrera es fusionen les dues cuines, la del pare i la de la mare, la cuina del Cantàbric i la del Mediterrani, i d’aquesta fusió surten el seu vogamarí (així es diu al bogamarí a Menorca i també a l’Alguer, únics dos llocs de parla catalana on s’escriu i es pronuncia vogamarí) amb ou o plats de la seva carta d’hivern, com les verdines amb cloïsses. També hi trobarem els “callós” de bacallà amb botifarró i favetes tendres, o les espardenyes amb gambes i safrà de Menorca; l’steak de tonyina vermella amb verdures de Sant Lluís i gingebre i altres creacions en una carta que es va canviant així com van canviant els productes de temporada.

Sa Pedrera ofereix també menús de degustació, aquests menús iniciàtics a la nova cuina menorquina, que no deixen indiferent i que són un vertader ritual gastronòmic.

Nosaltres vam optar pel menú de 40 euros, vi a part; n’hi ha un altre de més complet per 70 euros amb caldereta de llagosta.

Vam començar, de bell nou, la nostra iniciació (cada vegada que es va a Sa Pedrera és tornar a la cuina iniciàtica) amb una figa parejal farcida de foie casolà, fora de carta, i després el cornet de formatge de Maó amb confitura d’albercoc, seguit d’una espectacular croqueta de sobrassada de Menorca damunt melmelada de pebrot vermell. Després, tot un clàssic de la seva cuina i que s’ha de tastar: la seva caldera de morena amb les pilotes de morena i el toc anisat del brou, que la fan única. Vam continuar amb un ravioli de carabassa amb brossat i pesto de les llavors o pipes de carbassa. A més a més, Dani ens va obsequiar també amb la seva ostra del port de Maó amb sorbet d’api i llima amb la seva perla i pickels, que és una de les seves grans creacions d’alta cuina.

De segon es pot elegir entre carn o peix. Un roast beef fumat amb suc de vi negre, xalotes i pastanagues glacé, o bé la clàssica rajada a la mantega negra amb tàperes capuccines de Menorca, fonoll marí i llimona adobada, tal com es feia a l’antic receptari medieval.

Les postres, també a elegir, van entre un vistós cremós de llimona amb pera i vainilla i galeta d’ametlla, o bé una pasta esfullada amb poma al forn farcida de cuscussó acompanyada de gelat d’arrop.

No està gens malament per a un ritual d’iniciació a la nova cuina menorquina i que, si ho volem, podem complementar amb l’altre tast, més extens, on, a més d’alguns dels plats esmentats, trobarem oliaigua amb figues; gambetes vermelles de Menorca amb allet, el vogamarí amb ou i gemmes de vogamarí; caldera de llagosta del senyoret i la formatjada Wellington amb salsa de grevi. De postres el sorbet de pomada i una revolució del formatge de Maó i, per acabar, una degustació de pastissets, carquinyols i amargos.

Finesa en les elaboracions, honestedat amb el producte, la cuina i el client, racions generoses, presentació impecable, un gran celler i carta de vins, juntament amb el tarannà tranquil, amable i proper de Dani i Núria, fan que aquest ritual iniciàtic a un dels temples on va néixer la nova cuina menorquina sigui tota una experiència irrepetible i a repetir.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF