Publicitat
Publicitat

Els 'Robo sapiens' faran les feines que els humans no volem

El Pentàgon presenta els primers prototips d'un humanoide que podria intervenir en incendis, guerres o accidents nuclears

L'Atlas, un robot humanoide finançat pel Pentàgon, va fer el mes passat la seva primera aparició pública. Es va presentar movent les mans com si repartís cartes i caminant amb un cert aire fatxenda. No és pas el C-3PO, però els seus creadors han dipositat grans esperances en aquesta màquina que funciona amb energia hidràulica, que està equipada amb sistemes de visió làser i estèreo i que té unes mans traçudes. El veuen com una eina capaç d'ajudar la humanitat en catàstrofes, ja siguin naturals o provocades pels mateixos humans.

L'Atlas està sent dissenyat per dur a terme missions de rescat en situacions en què els humans no podrien sobreviure. En el seu disseny hi treballen diversos equips d'enginyers. El Pentàgon ha ideat un repte, un tipus de concurs, en què cada equip programa el robot perquè sigui capaç de dur a terme tasques com ara tancar vàlvules, fer anar un interruptor, obrir portes, controlar aparells elèctrics i desplaçar-se per terrenys rocosos. Els guanyadors s'enduran un premi de 2 milions de dòlars.

Hi ha qui veu en la presentació de l'Atlas un pas de gegant cap a l'era dels robots humanoides. "A la gent li encanten els mags de Harry Potter o El senyor dels anells , però l'Atlas sí que és real", afirma Gary Bradski, especialista en intel·ligència artificial de Silicon Valley i cofundador d'Industrial Perception Inc., una empresa que està construint un robot capaç de carregar i descarregar camions. "Està sorgint una nova espècie, el Robo sapiens ", anuncia.

La recent estrena de l'Atlas va ser una impactant demostració que als ordinadors els comencen a créixer cames i comencen a bellugar-se pel món físic. Quan aconsegueixin caminar del tot bé sobre dues cames també tindran el potencial de fer moltes tasques per a la societat, com fer de guies en grans magatzems, assistir la gent gran en les seves tasques quotidianes i dur a terme operacions de rescat en centrals nuclears. "Fa dues setmanes van perdre la vida 19 bombers -recorda Gill Pratt, director d'un programa de l'Agència de Projectes de Recerca Avançada de Defensa (DARPA), l'organisme responsable de la supervisió del disseny i el finançament de l'Atlas, que forma part del Pentàgon-. Molts dels que ens dediquem al camp de la robòtica veiem aquests successos a les notícies i experimentem un mateix sentiment: ¿tota la tecnologia amb què treballem no la podem aplicar per fer les coses millor? Crec que la resposta és que sí".

Aprendre a caminar

Pratt equipara la versió actual de l'Atlas amb un nadó d'un any. "Una criatura d'un any amb prou feines pot caminar, cau a terra molt sovint -explica-. Quan veieu aquestes màquines i les compareu amb la ciència-ficció, tingueu en compte que a hores d'ara ens trobem en aquest punt". Això no obstant, afegeix que el robot, que té un pit fornit on hi ha un ordinador il·luminat amb llums led de color blau, aprendrà de pressa, i aviat adquirirà les habilitats d'una criatura de dos anys.

L'Atlas funciona amb energia hidràulica. La seva bomba emet un brunzit sonor mentre flexiona les extremitats i fa girar els braços circularment, en un moviment ben poc humà. Al mes de juny, en una exhibició pública, dos robots Atlas (programats per equips diferents) van caminar en una llarga cinta de córrer. Les dues màquines havien d'estar lligades per mantenir l'estabilitat i evitar que caiguessin. Caminar bé és un dels grans reptes.

Els robots experimentals capaços d'aguantar-se sobre dues potes existeixen des del 1973, però han avançat lentament. El primer va ser el japonès Wabot-1. Els investigadors afirmen que ara s'està evolucionant a gran velocitat. Aquest mateix mes el robot Asimo, d'Honda, ha començat a caminar per fer de guia de museu a Tòquio.

Carnet de conduir

Els robots Atlas, que estan fets d'alumini i titani, uns materials que s'utilitzen en aeronaus, i que pesen uns 150 kg cadascun, començaran les seves noves sessions de pràctiques ben aviat. El Pentàgon en lliurarà sis a empreses a les quals es demana que els programin per presentar-s'hi l'any vinent i guanyar el premi de 2 milions de dòlars.

El concurs tindrà lloc al circuit Homestead-Miami Speedway el mes de desembre del 2013. Hi participaran equips de diversos centres i universitats, com ara el MIT i el Joint Propulsion Laboratory (JPL) de la NASA.

La prova del certamen és molt clara. Consisteix a programar el robot perquè sigui capaç de pujar a un vehicle, conduir-lo fins a un destí, sortir-ne, travessar un camp ple de runa, obrir una porta, fer servir un aparell elèctric i fer girar una vàlvula. Els robots estaran connectats a un servidor remot i els controlaran operadors humans.

Per afegir realisme al concurs, l'agència de recerca del Pentàgon modificarà la velocitat de transferència de dades durant la prova. Així, els sistemes més autònoms tindran un avantatge considerable, perquè podran dur a terme les tasques mentre no estiguin sota control humà directe. Enguany els equips competiran amb robots programats per executar tasques per separat. Tanmateix, la DARPA espera que en qüestió d'un any s'haurà avançat prou perquè cada robot pugui completar un conjunt de tasques.

Interessos militars

El Pentàgon ha subratllat que no té interès a fer servir l'Atlas per dissenyar sistemes armamentístics ofensius ni defensius. Diuen que volen robots que puguin ajudar els militars a prestar assistència en situacions de catàstrofe. Pratt explica que la crisi nuclear que es va produir a Fukushima va inspirar la idea de fer un concurs per crear robots capaços d'operar en entorns hostils per als humans. Fins i tot abans de la catàstrofe de Fukushima, Marvin Minsky, un pioner de la recerca en intel·ligència artificial, va criticar l'organisme responsable de l'energia nuclear per no estar preparat per a les catàstrofes. "A la central de Three Mile Island la telepresència hi feia molta falta", va publicar a la revista IEEE Spectrum el 2010. "Tots vam veure la inflexibilitat absurda de la tecnologia actual a l'hora de gestionar els danys i de fer reparacions en aquell reactor", afegeix Minsky.

Pratt explica que espera que el concurs tingui un efecte semblant al del repte del vehicle autònom que va començar el 2004: "El que van aconseguir els reptes precedents de la DARPA és donar una primera empenta per fer el pas més difícil, injectant tots aquests recursos i muntant un concurs sòlid i visible. Ara la gent sap que es pot arribar a aconseguir".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 12/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF