NO EM PUC ESTAR de dir-ho. Abans que demà es reuneixin els centenars o milers de persones davant els ajuntaments de Mallorca per donar suport a Jaume Sastre en la seva vaga de fam, que ja dura un mes, no puc estar de dir que, tot i el meu suport a l’objectiu que persegueix amb aquesta vaga, tot i el meu respecte per les decisions que cadascú pren amb la seva vida, que el que hauríem de fer tots i totes és demanar a Jaume Sastre que ho deixi anar. Estar disposat a morir o que la pròpia salut se’n ressenti fins a extrems irrecuperables per l’actitud de dos personatges com Bauzá i Camps no s’ho paga. I és que, evocant Espriu, encara que de vegades sigui necessari que un home mori per un poble, tanmateix aquest poble nostre no aconseguirà surar el seu sistema educatiu amb el Govern Bauzá al capdavant. No hi ha res a fer. Per molt que es dignassin a asseure’s per negociar, que és el mínim que s’ha d’exigir a un governant, tampoc no hi hauria res a fer. Així les coses, més val posar un poc més de seny que el que ja ha demostrat tenir sobradament el món educatiu de les Illes i seguir per la via legal i de l’experiència contra la insensatesa i els despropòsits de l’Executiu. No es mereixen que ningú posi en risc la seva vida. Tan insensibles s’han demostrat i tan incomprensible i desesperant és el camí que estan seguint que és absurd pensar que una mesura de pressió com la que exerceix Sastre els farà entrar en raó. Ja han demostrat prou que no en tenen, ni en podran tenir.
