OPINIÓ

Blanquerna

Durant molts anys vaig viure a la plaça de Pere Garau. Amb detalls personals a part, com que fos la meva declaració d'independència, en tenc uns records meravellosos, el d'un barri on no mancava cap servei: el mercat, el Chaplin, el Metropol, alguns restaturants, etc., mantenien activa i viva la zona on, a més, vivien bona part dels meus amics. Per què me'n vaig anar, idò? Perquè la casa se'ns havia quedat petita i, al nostre abast econòmic, no hi trobàrem res. Cap a l'octubre de 1998 partírem cap a Blanquerna, millor dit, Bartomeu Pou, cap de cantó amb Blanquerna. La barriada no em semblà malament, però no podia substituir Pere Garau, que, a poc a poc, davant la desídia municipal, s'anava convertint en alguna cosa molt diferent, no necessàriament pitjor, però sí amb un paisatge humà, urbà i comercial que corria a canviar-ne la imatge.

Pere Garau no és la plaça. És el barri més poblat i més densament de la ciutat: del cap de cantó d'El Corte Inglés fins a Son Gotleu. Blanquerna no és tampoc un barri. El que correspon al traçat de l'eix cívic ocupa territori de Bons Aires i del Camp Redó, zones que també es mostraven en decadència a pesar de l'atractiu d'alguns cinemes i comerços.
Avui dia, Blanquerna ha canviat i això es veu a qualsevol hora del dia: hi ha vida, hi ha oci i hi ha negoci sense haver-lo convertit en un carrer rar o extravagant. Tot hi és ben normal: famílies, parelles, colles d'amics, individus solitaris, tots oferint el magnífic espectacle d'una Palma viva per als que hi viuen. D'una Palma que enriqueix en tots els sentits el seu entorn.

Però arribar-hi no va ser fàcil. Les campanyes terroristes sobre la por per la supressió del cotxe eren com solen ser quan les encapçala la dreta. Algun estanc presumia que la gent hi anava de l'altre cap de la ciutat en cotxe per comprar-hi les cigarretes. No paga la pena que en facem memòria, tots recordam la barbaritats que viviren Calvo, Garvi o Donate mentre en durà la construcció. O les animalades dites en campanya electoral, que, per sort, han estat corregides: el carrer torna a estar tancat al trànsit en tot el seu trajecte; caldria millorar la vigilància de l'ús que fan alguns bars del carril bici; controlar algun (molt pocs) poca-soltes... Blanquerna em deixa la consciència d'una Palma cívica possible amb ciutadans ben tractats.

Entre Nuredduna i Pere Garau s'obre una altra oportunitat d'eix cívic passant fins a la plaça de les Columnes i acabant per travessar Indalecio Prieto. Carrers llargs, amples, rectes, amb poc trànsit rodat, molt passejats... Què esperam per discutir-ho? Haurem de romandre tant de temps com abans sense un canvi significatiu a Ciutat? Blanquerna ha demostrat que sí que es pot i, sobretot, que sí que som capaços de gestionar-la amb relativa eficàcia. No som una colla de salvatges com alguns ens voldrien retratar.

EDICIÓ PAPER 25/05/2019

Consultar aquesta edició en PDF