SI APLICÀSSIM la manera de fer del PP les poques vegades que ha estat fent oposició al govern autonòmic, ahir, avui i els mesos que vindran hauríem de repetir, dia sí i dia també, que l’executiu de José Ramón Bauzá no sap negociar ni amb els seus, que no té força entre l’equip de Rajoy ni per almanco aconseguir el mateix finançament que teníem l’any passat. Però el diari no és el lloc per fer oposició, i tampoc ens agraden aquestes maneres. Aquí, o a mi, el que preocupa, i molt, són les conseqüències que es poden derivar del fet que el govern autonòmic presidit per Bauzá disposi de 14 milions menys. Si amb 14 milions d’euros més les retallades de drets, de serveis i de condicions de tota mena han estat despietades, tot emparat en el motiu de no tenir doblers, ¿què faran amb el pretext de tenir-ne encara manco? S’havia dit que no hi hauria més retallades, que no s’apujarien els impostos que sempre recauen sobre la classe treballadora, amb la consegüent disminució del consum, etcètera, etcètera. Se’ns ha dit i se’ns ha repetit que anam pel bon camí encara que plogui a les totes i sobre els que no tenen paraigua o el tenen petit. Se’ns ha dit que el país surt de la crisi, però la realitat ahir la comprovàrem, perquè arriba 14 milions d’euros més pobra. I com que ja ens han demostrat massa que no ho pagaran els qui més tenen, o no en justa proporció, hi haurem d’estar alerta, perquè com a ciutadans ens cal oposar-nos-hi. Hi ha línies que no les podem deixar creuar.
