Per un turisme que reparteixi millor la riquesa

La nostra edició per a subscriptors d'aquest dijous repassa les principals propostes dels partits polítics en matèria turística. De l'anàlisi dels seus programes, se'n pot treure una conclusió que no deixa de ser esperançadora. Una part important de les forces que concorren a les eleccions, principalment l'esquerra i El Pi, aposten decididament per modificar aspectes del model turístic, però no com fa uns anys, en els quals el discurs era més generalista, sinó que aporten propostes concretes per afavorir el repartiment de la riquesa.

I és que un dels aspectes fonamentals que de moment no ha aconseguit Balears és convertir l'èxit d'arribades de visitants en prosperitat compartida. La temporada s'ha anat retallant els darrers anys, i molts hotels endarrereixen l'obertura de portes i les tanquen sense esperar que acabi l'octubre. Això provoca una reducció important dels mesos de cotització per part dels treballadors, que passen a ser receptors de prestacions i que veuen retallats els seus ingressos.

Aquesta tendència negativa no ha estat prou assumida per un govern massa centrat a explicar les grans xifres d'arribades, i poc interessat a conèixer la realitat dels treballadors d'un sector que, tot i els nombres positius, no genera ni distribueix la riquesa com caldria.

Per aquest motiu, propostes com la de reduir les taxes i tributs autonòmics o municipals als empresaris que obren 9 mesos són una manera de fomentar en positiu el més que necessari allargament de la temporada.

També el lloguer turístic ha esdevingut un protagonista destacat del debat públic durant el darrer any, per molt que també l'Executiu s'hi ha negat. No ha volgut admetre una realitat econòmica creixent, que demana el mercat i que resol l'economia de moltes famílies.

Per aquest motiu, el lloguer turístic, l'economia col·laborativa que tan poc agrada a alguns dirigents de la Federació Hotelera, és un fet que succeeix i que posa damunt la taula el debat de si els turistes són en exclusiva d'algú o pertanyen a tota la societat, per bé i per mal. Perquè si són de tots els seus impactes o costos col·lectius, també ho poden ser les seves despeses.

I per això, una part dels partits aposta clarament per aquest model, això sí, regulat, posant-li límits, i deixant clar els mínims requisits per a aquells que vulguin dedicar-se a aquesta activitat. Seria, entre d'altres, una fórmula per recaptar recursos per part de l'administració, d'un segment de l'economia que, agradi o no, ja existeix i factura una respectable quantitat de recursos.