La novel·la que triomfa perquè hi Surt el Twitter

PalmaL’escriptora valenciana Gemma Pasqual no para de recollir èxits amb la seva última novel·la juvenil Xènia, #keepCalm i fes un tuit (Barcanova, 2015). La seva protagonista, na Xènia, comença a sentir-se atreta pel seu nou seguidor a Twitter, mentre el seu amic Carles es troba estudiant a Londres. Al mateix temps, a l’institut els alumnes s’alcen en peu de guerra perquè els professors han prohibit l’ús del mòbil. I, a sobre, na Xènia tindrà un accident de moto que la farà anar amb crosses. Les coses s’emboliquen per a la protagonista a ritme de tuits.

La novel·la, però, és una seqüela de l’anterior llibre publicat l’any passat titulat Xènia, tens un whatsapp (Barcanova, 2014), en què l’aplicació de missatgeria era el rerefons de la jove protagonista. Tots dos llibres han aconseguit la Llança de Sant Jordi 2015 i 2014 respectivament, i, a més, la revista Faristol, amb la seva crítica especialitzada sobre literatura infantil i juvenil, va triar Xènia, tens un whatsapp com un dels millors llibres del 2014. Més enllà de la història de la novel·la, el que la fa especial és la seva acceptació dels joves, a la qual se senten pròxims, precisament, perquè les xarxes socials són presents al llibre com a rerefons important dels entrebancs que ha de superar na Xènia.

Relació 2.0

Els joves “són grans consumidors de les xarxes socials”, explica Gemma sobre l’èxit del llibre entre el públic jove. “No es pot dibuixar un personatge jove actual”, afegeix, “sense aquestes xarxes”, atès que “és la manera que tenen ells ara de relacionar-se”. Si a tot això hi col·loques una història d’amor, un trio i música en català, es produeix un còctel d’hormones que atrapa qualsevol persona adolescent.

No obstant això, cercar l’atenció dels joves no és dificil, i encara més amb els ingredients per construir un personatge com el de Xènia. Això sí, posar en qüestió l’ús de les xarxes entre els joves és el que fa la novel·la interessant. Qualsevol jove -i no tan jove- quan tecleja un mòbil, acaba escoltant les paraules d’algú que li diu: “Estàs sempre enganxat a la maquineta aquesta”. En canvi, Pasqual, que perfectament podria passar per una d’aquestes persones, explica als joves que “no estam enganxats al mòbil ni a l’ordinador, estam enganxats a la persona o persones que hi ha al darrere”. Una reflexió que reforçaria la idea per a la qual aquestes xarxes s’han creat, perquè les persones estiguin més i millor connectades.

L’ús de les TIC

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que fa gairebé 5 anys que encara es deien noves tecnologies, són, per l’escriptora valenciana, “un gran avantatge que hem d’aprendre a utilitzar, una finestra al món, que ens pot aïllar o acostar més els uns als altres”. És a dir, no es tracta sols de com ens comunicam amb les TIC, sinó de com utilitzar-les. L’escriptora ho sap ben bé perquè és “una gran oportunitat, també per a la literatura: si els joves no vénen als llibres, jo els aniré a cercar a les pantalles per apropar-los a les meves lectures”.

Augment del català en la cultura

Recentment s’han publicat les dades de l’enquesta Òmnibus 2015, realitzada pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, en les quals es reflecteix l’augment del català com a llengua de preferència en el consum cultural.

Una notícia ben esperançadora, atès que el públic demana una producció de cultura en català i, en especial de llibres, que “és molt bona i de qualitat arreu dels Països Catalans”, expressa Pasqual, que és vicepresidenta pel País Valencià de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. “Les xarxes ens donen visibilitat als autors, i això augmenta el consum de cultura”, reconeix davant les TIC, que han afavorit que el públic filtri la informació que vol rebre. No obstant això, reivindica “més inversió, una rebaixa de l’IVA i menys fronteres administratives per fer del mercat català cultural un mercat més competitiu”.

Finalment, l’escriptora treballa en una tercera novel·la, en la qual té clar que no apareixerà la gran xarxa Facebook: “Li busco una història a na Xènia, però no crec que sigui al Facebook.