Luxúria i pragmatisme es troben al telèfon El comerç electrònic s’escapa de l’ordinador

Tinder és una de les aplicacions més reeixides dels últims dos anys. Tant en els mòbils amb Android com en l’iPhone, cada dia hi ha milers d’usuaris que se la descarreguen i centenars de milers que la utilitzen setmanalment. La seva ràtio de creixement es calculava la primavera passada en un 140% -pot haver crescut- i algunes agències de taxació d’empreses li calculen un valor superior als mil milions de dòlars. I es diu que en una futura ronda de finançament podria recaptar el doble del seu valor.

No està malament per a una aplicació gratuïta que no té un model de negoci clar, encara que estudia introduir-hi publicitat i fins i compres in-app, és a dir, poder comprar dins de l’aplicació amb certs privilegis. Fonts de la companyia estimen que podrien aconseguir un benefici de 180 milions de dòlars anuals per aquests conceptes, cosa que no sembla gaire. ¿Com pot ser que una empresa sense model de negoci i sense perspectives d’un gran benefici valgui tant?

El secret, es podria dir en el cas de Tinder, és la carn. El més sorprenent d’aquesta aplicació és la tremenda popularitat que ha assolit, sobretot entre la gent jove -amb costums sexuals més desinhibits-, però no només això. Tinder és l’aplicació preferida de la generació postsida, que ja no es preocupa tant per aquesta devastadora malaltia o no la veu com l’àngel exterminador que va ser per a les persones que van viure la seva joventut durant la dècada dels vuitanta.

El cert és que Tinder ha aconseguit el que molts han desitjat durant els últims deu anys: ser l’aplicació per defecte dels usuaris per tenir sexe aprofitant els avantatges de la comunicació en xarxa: discreció -encara que moltes vegades aparent, donada la baixa seguretat d’algunes xarxes i serveis- i ampliació del camp d’interacció més enllà del contacte físic que es pugui tenir en un bar o una discoteca.

Però Tinder no és, ni de bon tros, la pionera en el sexe digital. El gel el van trencar xarxes de contactes llegendàries com Adult Friend Finder i Match.com o, més recentment, Ashley Madison o Meetic. Totes funcionaven com a xarxes per subscripció en què calia introduir un perfil, unes preferències i una o més fotografies, i han tingut més o menys èxit, però sense arribar a les pàgines dels diaris generalistes.

Més atenció de la premsa van suscitar Bang Your Friends i els seus derivats. Clarament orientades al públic jove, aquestes aplicacions van néixer dins de Facebook i aprofitaven els perfils dels usuaris i dels seus contactes perquè els primers poguessin indicar amb quins dels segons els agradaria tenir sexe. Si la preferència era recíproca per part del contacte desitjat, l’aplicació ho anunciava a tots dos. Bang Your Friends va aixecar molta polseguera i va obligar Facebook a vetar-la, però el servei va tornar amb un altre nom, Down, i va ser acceptat amb restriccions.

Però no ha sigut fins a l’aparició de Tinder que el sexe discret i indiscriminat acordat via internet s’ha tornat popular i quotidià. Actualment és normal que els joves usuaris de smartphones sense compromís formal confessin que usen l’aplicació per donar satisfacció a les seves pulsions sexuals. Tant en el camp heterosexual com en l’homosexual, Tinder s’ha convertit en una eina útil per omplir de carícies una nit de divendres o dissabte o una tarda de diumenge.

Sens dubte, l’enfocament juvenil de Tinder i l’optimització de l’experiència al mòbil -és summament senzilla de fer servir en una pantalla tàctil- l’han convertit en la gran triomfadora d’una tendència de llarga tradició, fins al punt de crear una autèntica indústria auxiliar al seu voltant. Per exemple, 3nder és una aplicació que es combina amb Tinder per incorporar perfils de parelles a la xarxa, de manera que els solters tinguin candidats per fer ménages à trois i viceversa.

Un altre exemple és TinderUs, una aplicació que ens ajuda, mitjançant un xat amb una consultora experta en perfils, a optimitzar la nostra candidatura a l’aplicació, de manera que aconseguim el màxim de triomfs possibles. La consultora ens reescriu el perfil i ens proposa els millors angles per fer-nos una fotografia. Profile Polish és un altre servei d’assessoria per lligar a Tinder i altres aplicacions de contactes sexuals. Els dos serveis asseguren que no els falten clients malgrat els seus preus: la tarifa mitjana està al voltant dels 50 euros per consulta.

STEVE JOBS VA POPULARITZAR el terme “era post-PC” a mitjans de la dècada passada, amb el llançament dels seus dispositius mòbils. Aquesta teoria consistia en el trasllat dels usuaris dels ordinadors de sobretaula a les tauletes i smartphones. Com ha acabat passant. Això, a més de tenir un efecte cabdal en el mercat de la tecnologia -amb un declivi de vendes d’ordinadors- també ha sacsejat el negoci dels comerços online. Fins al punt que botigues com Privalia ja han venut més aquest any a través d’aquests dispositius que dels PC. En concret, el líder català en comerç online ven un 52% a través de smartphones i tauletes, amb un pic d’un 56% durant els mesos d’estiu, coincidint amb les vacances.

Aquesta tendència és comuna a tot el sector, segons un informe de Doofinder, tot i que altres companyies es troben a anys llum pel que fa a penetració mòbil. En el portal de compres online Rakuten, per exemple, un 26% dels usuaris espanyols compren a través del mòbil o la tauleta, i l’agència de viatges en línia TravelRepublic ven el 38% en mobilitat. En el cas de Rakuten, l’ús de tauletes ha crescut en un 42% durant l’últim any, mentre que els telèfons han pujat un 9,7%.

PERÒ NO TOTS els usuaris són iguals. L’informe de Doofinder assenyala que els usuaris d’Apple gasten molt més de mitjana que els d’Android. En concret, el tiquet mitjà d’un propietari d’un iPhone és de 52 euros, mentre que des d’un Android la despesa és de 42 euros. La diferència és encara més important des d’un iPad. La compra mitjana des d’una tauleta d’Apple, renovada aquesta setmana, amb una versió més fina i potent, puja a 88 euros, més del doble que des d’un dispositiu Android. A més, tot i que Android domina el mercat en nombre total de dispositius, els propietaris de smartphones Apple compren més, amb una quota de mercat d’un 62%, comparat amb el 35% que té Android.

“La millora de la usabilitat a les botigues online per fer compres a través de dispositius mòbils és fonamental per competir en aquesta veta de mercat”, afirma el conseller delegat de Doofinder, Iván Navas, en un comunicat. De fet, segons l’estudi anual sobre l’e-commerce a Espanya que fan IAB Spain i Elogia, els usuaris encara prefereixen l’ordinador per buscar informació i fer les comandes, mentre que recorren als dispositius mòbils sobretot per reservar i fer el seguiment dels enviaments. A més, tot plegat facilita que augmentin les compres fora d’hores, de matinada, i les compres impulsives. L’era post-PC també està canviant la manera com comprem.