A Bilbao això no hauria passat

Des de Bilbao, on m’he escapat dos dies, el centre de Palma es veu molt estrany en unes fotos emmarcades o embolicades en quilòmetres de bandera espanyola, com un exemple d’una autoafirmació de l’exèrcit que es contempla del tot desproporcionada, fora de temps i falta del mínim sentit comú. Caminava jo ahir per la ria bilbaïna i pensava la que es podria muntar a Euskadi si per un dia l’exèrcit espanyol decidia fer-hi una demostració de poder com la que aquest divendres es va fer a Ciutat. No veig jo aquestes baranes blanques que acompanyen el Nerbion folrades amb la rojigualda i molt manco els militars lluint condecoracions en una marxa de celebració del tricentenari del desmantellament de les institucions pròpies. Aquí, a Euskadi, l’exèrcit espanyol no gosaria fer-ho. Un poc de respecte. Palma, en canvi, no només no hi ha posat cap entrebanc, sinó que ha facilitat el tall dels carrers, segurament també els ha deixat les barreres perquè les vestissin amb la bandera i haurà posat a disposició tots els municipals necessaris per regular la circulació. A Palma, com a molt, s’hauran aixecat quatre veus comptades en contra de la manifestació del gaudi militar. Al País Basc, si s’hagués intentat, s’hi hauria muntat un vivadéu de gran cilindrada. Els bascs aconseguiren el concert econòmic i a les Illes encara no sabem com fer-ho per demanar un finançament un poquet més just. Deveu pensar què té a veure el concert econòmic amb la marxa militar, però hi ha qualque cosa innegable que passa per fer-se respectar. I no només és una qüestió de proporcions: qui més pesa més compta. El pes també es guanya amb una actitud de fermesa davant uns fets simbòlics: una celebració militar, per posar-ne un exemple.