La Generalitat dona per fet que Sánchez indultarà qui quedi fora de l'amnistia

Barcelona / Brussel·lesFa dies que el govern d'ERC suggereix que, si el poder judicial torpedina l'amnistia al Procés, sempre quedarà com a última opció la via de l'indult. Ho va plantejar el viceconseller Sergi Sabrià i avui ha estat el conseller Carles Campuzano qui ha donat per fet que aquest serà el salvavides si l'oblit judicial no arriba a tothom per sòlida que sigui la llei que aprovi el Congrés. "Sabem que si hi ha persones que no queden incloses en l'amnistia, els mecanismes dels indults existeixen. El govern espanyol està lògicament obert a resoldre per la via dels indults, si convé, aquesta situació", ha dit aquest dijous en una entrevista a Ràdio 4 i La 2.

Quan li han preguntat per aquest fet a l'entrevista, Campuzano ha assegurat: "Ho sap tothom. El govern del PSOE, per convicció o necessitat, ha decidit tancar la carpeta de la repressió de manera definitiva". És una possibilitat que també havien posat sobre la taula membres de Sumar, començant pel seu negociador, Jaume Asens. Però el cert és que l'executiu espanyol no ha admès obertament aquesta possibilitat i Junts no ho veu com una opció: "Nosaltres busquem una solució política", asseguren fonts del partit, a banda de recordar que per ser indultats abans han de ser jutjats.

En aquest sentit, les converses entre PSOE i Junts per desencallar l'amnistia continuen. L'eurodiputat Toni Comín ha dit aquest dijous que veu "possible" trobar una fórmula que faci compatibles les exigències dels dos partits, tot i que ha insistit que cal modificar el text legal perquè no en quedi "ningú fora". "El PSOE entén aquesta exigència de Junts", ha dit en una entrevista a TV3, on s'ha emplaçat a "seguir treballant". Ahir el ministre Félix Bolaños va defensar que la llei ja cobria tots els casos tal com està. Durant la negociació, els socialistes han insistit en la necessitat d'assegurar que el redactat passi el filtre del Tribunal Constitucional i de la justícia europea, cosa que creuen que no passarà si no s'exclouen explícitament de l'amnistia els delictes més greus del Codi Penal com el terrorisme o l'alta traïció.

Díaz manté contacte amb Puigdemont

El diàleg no és només a dues bandes. Sumar i Junts també mantenen les línies obertes i, de fet, la vicepresidenta del govern i líder del partit, Yolanda Díaz, ha reconegut en una entrevista a l'agència Efe que manté un contacte periòdic amb Carles Puigdemont i que fins i tot hi ha parlat aquesta darrera setmana. "Parlo pràcticament amb totes les formacions polítiques cada setmana, i a la pregunta [de si ha parlat amb ell]: sí, aquesta mateixa setmana, sí", ha dit. La també ministra de Treball ha conclòs que "com més conflicte, més diàleg". Díaz va ser la primera membre de l'executiu espanyol a trencar el tabú, viatjar a Brussel·les i seure amb l'expresident català.

Díaz, en aquest sentit, ha volgut marcar la diferència amb els contactes que han tornat a l'agenda aquesta setmana entre el PP i Junts. "La diferència entre el PP i el que he fet jo és que vaig comparèixer davant els espanyols dient: «Sí, m'he reunit amb Puigdemont»", ha assegurat. Tot i això, quan falten pocs dies perquè acabi el termini per aprovar la llei d'amnistia que des de Junts van tombar, Díaz no ha revelat el contingut d'aquesta darrera conversa amb l'expresident de la Generalitat. Tampoc ha explicat com avancen les negociacions, ja que per ara tant el govern espanyol com els juntaires es mantenen en les seves posicions: el PSOE assegura que tal com està la proposició de llei d'amnistia ja empara tots els independentistes encausats pel Procés, mentre que Junts interpreta que els investigats per terrorisme pel Tsunami Democràtic i els CDR o el cas Volhov, on plana l'alta traïció, quedarien fora de l'oblit judicial.

La primera vegada que Díaz i Puigdemont van escenificar el diàleg va ser el 4 de setembre en plenes negociacions per a la investidura. La trobada va allargar-se gairebé tres hores i va reunir els dos líders juntament amb Jaume Asens i Toni Comín. En aquell moment, des de la Moncloa es van afanyar a distanciar-se de la trobada i van voler deixar clar que no es feia en nom del govern. D'altra banda, les dretes van carregar fortament contra l'executiu que en aquell moment estava en funcions.

El PSOE porta el canvi de posicionament de Feijóo a Brussel·les

El PP des d'un bon principi ha portat la seva batalla contra l'amnistia a les institucions europees i ara, després de l'oferta de Feijóo d'indultar Puigdemont si compareixia davant els tribunals espanyols, ha sigut el PSOE qui ha aprofitat per sortir a l'atac també a Brussel·les. Aquest dijous els socialistes van enviar una carta a la Comissió Europea en què l'informen del canvi de posicionament del líder popular respecte al conflicte amb Catalunya.

En aquest sentit, la missiva destaca que Feijóo està obert ara a "considerar un indult condicional" a l'expresident de la Generalitat, si bé "en diferents ocasions" ha dit que l'amnistia impulsada pel govern espanyol era "inacceptable", tant per "motius polítics com constitucionals". Fins i tot, continua l'escrit, el dirigent gallec ha "admès" que ha "estat almenys 24 hores" avaluant la "viabilitat" de la llei d'amnistia, com a "part de les negociacions amb Junts per Catalunya" l'agost passat per la mesa del Congrés i la investidura de Feijóo. Unes negociacions que no van fructificar.