Si Vox bloqueja la investidura de Marga Prohens, s’haurien de repetir les eleccions

PalmaLa normativa que regula l’elecció del president del Govern no juga a favor de l’estratègia de tensionar de Vox, amb l’anunci avançat per l’ARA Balears de votar 'no' a la investidura de Marga Prohens si no entren al Govern. El sistema que preveu l'Estatut fa que el partit d'extrema dreta s'hagi d'abstenir si no vol que no hi hagi una nova convocatòria electoral. L'article 54 estableix que “el candidat proposat presentarà al Parlament el programa polític del Govern que pretengui formar i (...) en sol·licitarà la confiança. Si el Parlament, pel vot de la majoria absoluta dels seus membres, atorga la confiança al candidat, serà nomenat president". Amb el vot en contra de l’esquerra i Vox això no passaria.

Què preveu la norma, llavors? “Si no s’aconsegueix aquesta majoria, la mateixa proposta se sotmetrà a nova votació 48 hores després de l’anterior i la confiança serà atorgada per majoria simple”. Però amb el PSOE, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i la diputada de Podem en contra, a més del no dels vuit diputats de Vox, els 26 representants del PP, inclòs el diputat per Formentera, tampoc no bastarien.

Arribats a aquest punt, la normativa preveu que es tramitin “propostes successives” per desfer la situació, però Vox no donaria suport a cap candidat de l’esquerra, i, per tant, la possibilitat de triar presdident del Govern quedaria bloquejada. Si s'arriba aquest punt, la llei només preveu una sortida: “Quan hagin transcorregut 60 dies a partir de la primera votació per a la investidura i cap candidat no hagi obtingut la confiança del Parlament, aquest quedarà dissolt i es convocaran noves eleccions”. Ara bé, aquest no sembla un escenari que la formació d’extrema dreta es pugui permetre. El PP és conscient de la reglamentació que marca la tria del president del Govern, i del cost que suposaria per a Vox abocar les Balears a unes noves eleccions.

Ajuntaments i Consells

La normativa que regeix les altres institucions que s’han de constituir passades les eleccions és diferent. El cas més clar és el dels ajuntaments: la Llei orgànica de règim electoral, en el seu article 196, determina que qualsevol cap de llista pot postular-se com a batle, i que es triarà el que obtingui la majoria absoluta. Però si ningú obtingués l’absoluta, llavors el cap de la llista més votada, que en el cas de Palma és Jaime Martínez (PP), serà batle. Només en cas d’empat es preveu un sorteig. Encara que Vox hi votàs en contra, el 17 de juny Martínez serà batle tal com preveu la llei. En tot cas, fonts de les negociacions afirmen que a Palma la sintonia entre Martínez i Fulgencio Coll és considerable.

Pel que fa als consells, la Llei de consells insulars de l’any 2022 marca les pautes per a l’elecció del president d’aquestes institucions. En cas que Vox votàs en contra de l’elecció de Llorenç Galmés (PP) com a president, el seu bloqueig només duraria 48 hores. Passat aquest període de temps, es tornaria a votar i “ha de ser proclamat president qui encapçali la llista que hagi obtingut major nombre de vots”. Per tant, faci el que faci Vox, Galmés serà president.