Votants a l'exterior després de la decisió del Suprem: "Et suspenen el dret de vot de la nit al dia"

PalmaLa decisió del Tribunal Suprem de suspendre el dret a vot a una part dels espanyols que han obtingut la nacionalitat a través de la Llei de nets ha sorprès tant els beneficiaris com la resta d'electors a l'exterior que s'inscriuen al Cens d'Espanyols Residents Absents (CERA). Els testimonis consultats per l'ARA Balears rebutgen la idea que es qüestioni un dret fonamental adquirit, i també l'assumpció de Vox que el partit socialista podria haver volgut inflar el cens perquè aquests vots el beneficiïn en les pròximes eleccions.

"Et suspenen el dret a vot de la nit al dia"

Roberto Cano comparteix amb l'ARA Balears una fotografia on surt amb els seus germans a Pineda de Mar. Hi viatja sovint, perquè la seva família era originària d'aquest poble i de Calella i es va instal·lar inicialment a Paysandú (l'Uruguai), encara que ell viu a l'Argentina. El seu vincle amb Catalunya, diu, és "total i constant". Soci actiu del Casal de Catalunya a Buenos Aires, es va nacionalitzar espanyol al febrer del 2023 i el mes de maig va integrar la llista per al Consell de Residents Espanyols (CRE) a Buenos Aires (l'Argentina). "No vaig haver de presentar cap prova d'exili polític, ja que el meu expedient es va enquadrar perfectament en les vies legals que l'Estat va obrir", explica.

Com a conseqüència d'això, el Suprem li ha suspès ara cautelarment el dret a vot. "Ens divideix de manera arbitrària", opina: "Si ets descendent d'un exiliat polític votes, però si ets descendent d'un emigrant econòmic, com és el meu cas, et suspenen el dret a vot de la nit al dia sota una sospita generalitzada". Indignat, considera la resolució del tribunal "insòlita": "Ens desprotegeix democràticament". "L'estat espanyol va analitzar la meva documentació i em va reconèixer com a ciutadà de ple dret", lamenta: "No es pot fragmentar la ciutadania ni tractar-nos com a ciutadans a prova".

"Som una víctima del context polític"

Florencia Vassallo és formalment espanyola des del març del 2024, quan el consolat de Buenos Aires (l'Argentina) li va confirmar que la seva nacionalitat s'havia tramitat correctament amb un correu postal. Encara que va demostrar arrelament a la Corunya (Galícia), també té avantpassats a Castella i Lleó i Andalusia. "Com d'important és el meu arrelament, que fins i tot tenc un doctorat en Economia per la Universitat de Sevilla", explica.

Per poques setmanes no va poder participar en les eleccions gallegues, i després de la resolució del Suprem tampoc no ho podrà fer a les pròximes generals. "Ho visc amb moltíssima frustració, perquè estava molt il·lusionada de poder votar", explica. El motiu és que, quan es va nacionalitzar espanyola, no va aportar una prova documental d'exili dels seus avantpassats. "És molt difícil provar l'exili, i conec gent que ho va voler fer i a qui el consolat va dir que no feia falta", explica. Per agilitar els tràmits, el govern espanyol va eximir els sol·licitants de lliurar aquests documents en una instrucció, i justament això és el que ara qüestiona l'alt tribunal. Es considera una "víctima del context polític". "La nostra inclusió en el CERA ve per l'adquisició de la nacionalitat espanyola", continua: "Si qüestionam el vot dels nacionalitzats per la llei de nets, per què no el de tots els altres, com els nacionalitzats per la llei de memòria històrica?", es demana.

"Vot a les eleccions espanyoles des de l'any 1977"

"Som fill d'emigrants mallorquins i tota la vida he sentit que som un fill de migrants", explica Juan José Estrades, professor jubilat de Montevideo (l'Uruguai). Intenta viatjar cada any a Valldemossa, el poble dels seus pares, on té cosins i tiets, i va ser president del Cercle balear a l'Uruguai. "Vot a les eleccions espanyoles des de l'any 1977, les primeres després de la dictadura de Francisco Franco", rememora: "Em vaig inscriure al cens de Valldemossa, perquè t'has de nacionalitzar en el lloc específic d'on provens".

Rebutja el criteri del Suprem, que va considerar que, si no es limitava l'increment del CERA, hi havia un "perill fonamentat" que s'alterassin els resultats electorals. "Em posa els pèls de punta", assegura: "Amb quina equitat jurídica es posa aquest perill fonamentat damunt la taula?". Recorda que els votants del CERA varen representar el 0,84% de les paperetes en les darreres eleccions: "Quin és el temor? La por és vàlida, però s'està generant a partir d'una qüestió política".

"Viure a Espanya no implica que estiguis més vinculat en la política"

Paula Sabajanes és una periodista gallega que va néixer a Buenos Aires (l'Argentina). Va obtenir la nacionalitat perquè era filla de gallecs, i va viure i estudiar en aquest territori gràcies a una beca de la Xunta destinada precisament a reforçar el vincle entre Galícia i els seus residents a l'exterior. Desmunta la idea que viure a l'Estat impliqui automàticament un major coneixement de la realitat del país o la seva situació política que residir a l'exterior: "Viure a Espanya no implica necessàriament que estiguis més vinculat a la política".

Implicada en la comunitat d'espanyols a l'exterior, ha viscut de primera mà el debat polític sobre el CERA. Considera "sorprenent" que el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, insisteixi que el govern espanyol fa "enginyeria electoral" amb la llei de nets. "Com a president de Galícia, ell va rebre molts vots de la migració a l'exterior, no sé per què es pensa que votaran massivament l'esquerra", assegura. Segons el cònsol espanyol a Buenos Aires José María Ridao actualment hi ha 360.000 nacionalitzats espanyols inscrits a la institució. Amb aquestes xifres, assegura Sabajanes, Buenos Aires es podria convertir en "la tercera ciutat amb més espanyols del món". Ara bé, puntualitza que el fet que "creixi el cens no significa que creixi la participació en les eleccions". De fet, en les darreres generals del 2023 tan sols el 10,4% d'inscrits al CERA varen exercir el seu dret a vot.