El Govern nega la petició d'ampliació dels aeroports que li atribueix l'expedient del DORA III
L'Executiu assegura que només va sol·licitar "millores de seguretat i modernitzacions"
-
CAST -
ENG -
DE
PalmaLa memòria justificativa del DORA III, el Document de Regulació Aeroportuària que marca les inversions, la capacitat i les tarifes dels aeroports d'Aena entre el 2027 i el 2031, recull que les Illes Balears varen demanar més inversions per poder ampliar la capacitat dels aeroports. El Govern balear ho ha negat taxativament, ha insistit que aquest punt "és fals" i ha assegurat que només va sol·licitar "millores de seguretat i modernitzacions". Així, ha compartit una carta enviada per l'executiu al Comitè de Coordinació Aeroportuària de les Illes en què especificava que les millores que demanava eren "no lligades a un increment de passatgers".
L'aprovació del DORA III aquesta setmana ha consolidat un nou increment del trànsit aeri i situa els tres grans aeroports de les Illes a les portes dels 50 milions de passatgers anuals al 2031. En la memòria justificativa a la qual ha tingut accés aquest diari, el document hi afegeix: "Andalusia, Astúries, el País Valencià, Extremadura, les Canàries i les Illes Balears varen sol·licitar la incorporació d'inversions estructurals orientades a l'ampliació de capacitat [...] amb la finalitat d'absorbir el creixement de la demanda". També explica que aquestes comunitats demanaven inversions per fer actuacions en "edificis terminals, plataformes, pistes i camps de vol, amb la finalitat d'absorbir el creixement de la demanda, evitar nivells de saturació i garantir nivells adequats de qualitat del servei". A més, destaca que les Illes varen demanar que es reforcin les inversions en "accessos viaris i ferroviaris, ordenació del transport terrestre, aparcaments i connexions intermodals".
En demanar-li sobre aquesta qüestió en la roda de premsa posterior al Consell de Govern, el vicepresident i portaveu Antoni Costa ha dit que "és fals" que el Govern demanàs una ampliació. "El Govern va demanar millores de seguretat i modernitzacions, sí, però ampliacions, no", ha defensat. En tot el que faci referència a una ampliació, ha dit, "ens hi trobaran de front". Hores després, fonts de l'Executiu han donat a conèixer als mitjans una carta que el conseller d'Habitatge, José Luis Mateo, va fer arribar al secretari del Comitè de Coordinació Aeroportuària de les Illes, Tomás Melgar, amb al·legacions al projecte del DORA III. En cap punt d'aquest text es demana una ampliació de capacitat, ni un augment de vols o passatgers. De fet, Mateo reclama "millores no lligades a un increment de passatgers i dirigides a minimitzar els impactes de la infraestructura general al territori, en el nostre cas insular i limitat".
La carta enviada pel Govern exigeix que la Comunitat Autònoma tingui veu i vot en les decisions de la gestió aeroportuària per la seva condició d'arxipèlag. A més, denuncia que la inversió de 680 milions d'euros proposada al DORA 2027-2031 és massa insuficient si es compara amb altres aeroports de l'Estat com Madrid-Barajas. Reclama millorar l'accés i l'aparcament per als residents, incloure el finançament de la connexió ferroviària a l'aeroport de Palma, promoure la descarbonització i la resiliència climàtica de les instal·lacions, construir una nova torre de control a Menorca per substituir l'actual del 1968, projectar una imatge compromesa amb el turisme sostenible i aplicar una reducció o bonificació de les taxes aeroportuàries per incentivar la connectivitat en temporada baixa, especialment a Eivissa i Menorca.
La presidenta Marga Prohens va assegurar dimecres passat que considerava "una política equivocada" que els aeroports de les Balears puguin arribar prop dels 50 milions de passatgers anuals el 2031. "Estic d’acord que aquesta xifra fa por", va dir. També va acusar el govern estatal de veure els aeroports de les Illes "només com una caixa registradora", i va defensar que la proposta de cogestió aeroportuària té "més sentit que mai".
Fonts del PSIB acusen la presidenta de "tornar a dir mentides a la ciutadania". "El Govern no només n'estava informat, sinó que va proposar inversions de millora aeroportuària", assenyalen. "Estaven al cas de l'elaboració del DORA, en varen acceptar les xifres i, a més, varen transmetre la seva opinió favorable", insisteixen.