Com pot influir l’augment dels electors a l’exterior de les Illes?

PalmaEl cens d’electors residents absents (CERA) ha crescut considerablement des de l’octubre del 2022, quan va entrar en vigor la instrucció que regulava les nacionalitzacions a través de la llei de nets. En concret, a les Illes Balears l’increment ha estat del 27%. Davant això, el Tribunal Suprem ha accedit a les pretensions de Vox i Iustitia Europa i ha bloquejat temporalment el dret de vot d’una part de les persones que hagin obtingut la nacionalitat per aquesta via. Però el cert és que els vots dels inscrits al CERA són un petit percentatge del total. A les darreres eleccions generals del 2023, varen representar el 0,84% del conjunt de l’Estat, i el 0,46% del de les Illes. Com afecten a la pràctica, aquests canvis al cens?

Un 27% més en tres anys

El CERA de les Illes creix més que la mitjana estatal

Segons dades del Ministeri d’Exteriors, des que es va aprovar la disposició addicional a la Llei de memòria democràtica coneguda com la Llei de nets fins al maig del 2026 la xarxa consular de l’Estat va rebre 1.225.188 sol·licituds per acollir-s’hi, i se’n varen aprovar 571.761.l. D’aquests, una part varen demanar inscriure’s al CERA per votar. En aquest cens, s’hi observa un increment de 460.111 electors –segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE)– des de l’octubre del 2022. S’ha passat de 2.287.889 electors a 2.748.000: un 20% més que fa tres anys. A les Illes Balears, aquesta pujada encara ha estat més gran. Els censats al CERA han passat de 31.965 a l’octubre del 2022 a 40.623 en l’actualitat, amb un increment de 8.658 electors, que representa un 27% més.

Ara bé, les dades de participació han estat històricament baixes. A les eleccions generals del 2023 només va votar un 10% dels electors a l’exterior, i el percentatge va ser inferior a les Illes: el 7,25%. “La gran majoria de persones que han adquirit la nacionalitat espanyola mitjançant la Llei de nets no ho fan perquè pensin a votar un partit polític, sinó per tenir el passaport espanyol”, explica el politòleg Guillermo Bezzina.

La clau de la polèmica

Una instrucció administrativa qüestionada pel Suprem

La resolució del Suprem no qüestiona la Llei de memòria, que ofereix la nacionalitat als descendents de persones que varen fugir d’Espanya per la dictadura, sinó la instrucció que en regula el mecanisme. Mitjançant aquesta llei, se’ls permetia obtenir el passaport i l’alta censal sense haver de provar documentalment la persecució política dels padrins, sempre que haguessin sortit d’Espanya entre els anys 1936 i 1955. El Suprem considera que un “increment excepcional” d’inscripcions al cens, moltes de les quals sense verificació individual d’exili, suposa un “perill fonamental, real i seriós” per la legitimitat dels processos electorals. Per això, va paralitzar temporalment els drets electorals de les persones que no haguessin aportat una prova documental de repressió.

El ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, va carregar contra la resolució del Suprem. “És molt discutible jurídicament”, va dir. Consultat per l’ARABalears, l’expert en Dret Públic Sebastià Rubí és crític amb el fet que el Suprem suspengui temporalment un dret ja adquirit: “No pots negar a un ciutadà espanyol el dret a votar”. “Si no s’està d’acord amb la manera com es decideix la nacionalitat, s’ha d’estudiar amb un procediment que analitzi el cas per cas”, afegeix. Considera que els votants podrien dur la qüestió al Tribunal Constitucional amb un recurs d’empara: “Ells tenen uns papers que diuen que són espanyols”.

Pot afectar les Illes Balears?

El cas Mapau: la compra de vots per part del Partit Popular

La portaveu de Vox al Parlament, Manuela Cañadas, va abonar dimarts passat la tesi del seu partit segons la qual l’increment d’altes al CERA amenaça d’afectar els resultats electorals. “A les Balears hem vist eleccions decidides per uns pocs centenars de vots”, va argumentar. També va acusar el PSOE de pretendre alterar el cens amb propòsits electorals: “La nacionalitat espanyola no es pot emprar com una eina electoral: el cens no pertany al PSOE ni a Pedro Sánchez”.

Podrien aquests 8.658 votants nous que només participen en les autonòmiques i les generals alterar la correlació de forces al Parlament balear per beneficiar un partit concret? Segons els experts consultats per l’ARABalears, difícilment. Encara que a les Illes hi ha escons que es decideixen per pocs vots, com el de Formentera, la legislació obliga els sol·licitants a adscriure’s al municipi d’origen dels seus avantpassats. Això impedeix la concentració artificial del cens en un territori crític, en què un nombre petit de vots pugui decantar un escó.

Bezzina recorda el conegut cas Mapau, quan el Govern del PP va orquestrar la captació d’emigrants a l’Argentina i l’Uruguai per empadronar-los fraudulentament a Formentera i així obtenir el diputat clau de l’illa el 1999. Aquell cas, adverteix, “no té res a veure” amb l’actual. D’una banda, perquè s’inscrivien electors sense arrelament a Formentera i, de l’altra, perquè “s’intentava que votassin a canvi de beneficis”. 

“Normalment, l’impacte del vot CERA és insignificant, entre altres qüestions perquè la participació és molt baixa”, exposa l’expert. Ara bé, creu que la polèmica sobre la Llei de nets s’afegeix a un debat de fons sobre si “s’hauria de votar per nacionalitat o per residència”.“Per què els nets de persones que varen emigrar poden votar i les que viuen a les Illes des de fa 20 o 30 anys, però no tenen la nacionalitat, no poden?”, es demana. Per la seva banda, la politòloga experta en extrema dreta Anna Isabel López adverteix que qüestionar els resultats electorals és una estratègia “característica de diferents moviments de la dreta radical, que sobretot tenen un referent en Donald Trump als Estats Units”. “Posar en dubte el cens o la legitimitat del procés electoral pot erosionar un pilar bàsic de la democràcia: acceptar el resultat electoral”, conclou .