La via Urkullu: plurinacionalitat i més autogovern sense tocar la Constitució
La Moncloa agraeix la idea "legítima" del lehendakari però hi tanca la porta: "No és la nostra"
MadridEn ple debat sobre el preu que el sobiranisme pot posar a la investidura de Pedro Sánchez, el lehendakari, Iñigo Urkullu, ha posat sobre la taula una via perquè territoris com Catalunya, Euskadi, Navarra o Galícia puguin aspirar a una "capacitat de decidir" pactada amb l'Estat. En un article publicat a El País, el dirigent del PNB proposa "interpretar" una part de la Constitució referida a la qüestió territorial amb l'objectiu de dotar de més autogovern les nacions històriques. Segons Urkullu, no caldria reformar la carta magna i seria una "sortida a l'actual cruïlla política". Tanmateix, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ja hi ha tancat la porta. "Em sembla una proposta legítima, que valoro, però no és la nostra", ha afirmat en declaracions als mitjans.
El mecanisme que planteja Urkullu és convocar una convenció constitucional específica sobre la qüestió de l'autogovern en la qual no detalla qui participaria. En primer lloc, es firmaria un acord preliminar de bases i desenvolupament d'aquest conclave sobre l'autogovern, "incloent principis com el compliment íntegre dels marcs estatutaris, el reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat, la bilateralitat, el sistema de garanties o la capacitat de decidir pactada". En segon lloc, se celebraria la convenció constitucional en el termini d'un any per analitzar "l'abast actual i futur de la disposició addicional primera de la Constitució". Aquest precepte diu: "La Constitució empara i respecta els drets històrics dels territoris forals. L'actualització general d'aquest règim foral es durà a terme, si s'escau, en el marc de la Constitució i dels Estatuts d'Autonomia".
Urkullu assenyala que es pot fer un gran acord sobre com es pot desenvolupar aquesta "empara i respecte dels drets històrics" i en el qual no només entrarien Euskadi i Navarra, sinó també "aquelles [comunitats autònomes] que comptaven amb un model d'autogovern previ a la Constitució de 1978". "Es presenta l'ocasió d'avançar. Hem de tenir present d'on venim, ser conscients del que podem i no podem fer en aquesta conjuntura", remarca Urkullu en la seva tribuna, que titula Autogovern basc i plurinaconalitat de l'Estat. Si hi ha voluntat, és possible. El lehendakari fa aquesta proposta en clau territorial coincidint amb la investidura a l'Estat, però també amb l'anunci aquesta setmana d'Arnaldo Otegi de postular-se com a candidat d'EH Bildu a les eleccions d'Euskadi de la primavera de l'any que ve.
Ayuso respon davant de Feijóo
El PSOE ha rebut amb poc entusiasme la crida d'Urkullu i el PP ho ha fet amb menyspreu. En l'acte d'inici de curs polític del partit conservador a Madrid, en què han coincidit Isabel Díaz Ayuso i Alberto Núñez Feijóo, el president estatal de la formació no ha fet cap referència al suggeriment del lehendakari. En canvi, de manera implícita, la presidenta madrilenya ha parlat de la "suposada plurinacionalitat" i ha criticat durament al "front unit per debilitar Espanya" que, segons el seu diagnòstic, representen Pedro Sánchez i "els seus socis sobiranistes". "Fan veure que existeix una plurinacionalitat", ha insistit. Des de Génova, el seu portaveu, Borja Sémper, ha manifestat en una entrevista a la Cadena SER que el que cal és "recuperar els principis constitucionals" més que interpretar-los, i en tot cas ha anotat que "els temes són uns altres". "No hi ha un problema d'Euskadi amb Espanya", ha anotat.
