El Tribunal de Comptes condemna i augmenta la sanció a Mas pel 9-N

BarcelonaLa Sala de Justícia del Tribunal de Comptes ha confirmat avui la condemna a Artur Mas i alguns dels exconsellers per la organització del 9 de novembre. A més, augmenta lleugerament la quantitat a abonar –uns 41.831,95 euros més per despeses que el Tribunal no havia valorat fins ara–. En total, l'executiu que va organitzar la consulta del 2014 haurà de pagar 4,98 milions d'euros.

Al novembre del 2018, el Tribunal de Comptes va condemnar l'expresident i els exconsellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau a tornar gairebé cinc milions d'euros gastats per la Generalitat a la consulta sobiranista del 9-N del 2014, una condemna que els afectats van recórrer per considerar-la "aberrant".

Segons aquesta sentència, Mas, els exconsellers i sis persones més van ser condemnades per les despeses originades pel 9-N, xifrades en 4.946.788,16 euros. Els condemnats van recórrer la sentència perquè consideraven que la decisió del tribunal estava "molt lluny de la imparcialitat" i pretenia ser, d'una banda, "un escarment" per a tots els que van dur a terme el procés participatiu del 9-N i, de l'altra, "un avís a navegants "per a futures ocasions.

La Sala de Justícia del Tribunal ha informat aquest divendres que ha acordat no només mantenir les condemnes imposades, sinó afegir un "lleu augment" de les mateixes en decidir incloure altres partides de despeses no previstes inicialment que sumen 41.831,95 euros més. Un import del que els condemnats responen de manera solidària.

La sentència detalla que, més enllà que Mas sigui el responsable últim pels gairebé cinc milions destinats a la consulta, cadascun dels condemnats és considerat responsable directe de determinades quantitats en funció de les atribucions i responsabilitats que van assumir amb motiu del 9-N.

Així, els demandats hauran de reintegrar a la Generalitat la suma total més els interessos legals corresponents calculats des de la data en què es van efectuar els pagaments determinants del dany causat als fons públics.

Així mateix, el TSJC va marcar el període de temps que Mas no podrà exercir cap càrrec públic: fins al febrer del 2020. En el cas d'Ortega i Rigau –inhabilitades durant nou i sis mesos respectivament– el període de suspensió serà efectiu fins a aquest octubre per a l'exconsellera de Governació i fins al juliol en el cas de l'extitular d'Ensenyament.

El Suprem va ratificar la condemna per desobediència de Mas, Ortega i Rigau per l'organització del 9-N a meitats del mes de desembre, però la sentència no es va declarar ferma fins al 23 de gener, que és el termini que ha agafat el TSJC per determinar els períodes d'inhabilitació. L'alt tribunal espanyol ha rebaixat la pena de l'expresident de la Generalitat a un any i un mes d'inhabilitació, per equiparar-la a la de l'exconseller de Presidència Francesc Homs –condemnat pel mateix tribunal per aquest cas–, i també ha reduït la d'Ortega i Rigau.