El sobiranisme intenta colar el dret a decidir en la reforma constitucional de PSOE i PP

MadridEn quaranta-cinc anys de vida, la Constitució espanyola tan sols s'ha reformat dues vegades. Una va ser l'any 1992 per permetre als ciutadans comunitaris residents a Espanya presentar-se com a candidats a les eleccions municipals. I la segona, l'estiu del 2011, en plena crisi econòmica, per modificar l'article 135 i prioritzar el pagament del deute públic a altres necessitats. Més de deu anys després, el PP i el PSOE es disposen a obrir una altra vegada el meló de la reforma constitucional, amb la condició que sigui quirúrgica i no se'ls escapi de les mans. L'objectiu és modificar l'article 49, per canviar la paraula "disminuït" per "persones amb discapacitat". Però ja que s'obre una altra vegada l'opció de reformar la Carta Magna, hi ha grups que pressionen perquè sigui més àmplia. Ara bé, aquesta intenció és més que probable que quedi en això, en una intenció.

Dimecres, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, i la secretària general del PP, Cuca Gamarra, es van reunir per intentar desencallar aquesta qüestió, que a priori semblava senzilla de resoldre però que portava molts mesos paralitzada. Tots dos van acordar que la reforma se cenyís "exclusivament" a l'article 49, perquè una de les pors del PP era que els socialistes s'obrissin a les peticions d'alguns grups d'estendre els canvis a altres articles. Amb aquest compromís, el PSOE i el PP van emplaçar-se dimecres a consensuar una proposta de cara a les pròximes setmanes.

El dret a decidir, els indults i l'amnistia

Malgrat el cop de porta que amb tota probabilitat s'enduran, grups com el PNB, Junts o Ciutadans han presentat una bateria d'esmenes per aprofitar aquesta reforma constitucional per modificar altres articles més enllà del 49. Els nacionalistes bascos són els que van més enllà. Entre els canvis que proposen, hi ha eliminar de l'article 2 que la Constitució "es fonamenta en la indissoluble unitat d'Espanya" i que reconegui que l'Estat està conformat per "nacions" i no "nacionalitats", una reivindicació històrica de l'independentisme català i basc. Però no només, també posen sobre la taula l'eliminació de l'article 155 i afegeixen una disposició addicional per reconèixer el "dret a decidir" d'Euskadi. El grup que lidera Aitor Esteban al Congrés també introdueix el debat sobre la inviolabilitat del rei i proposa que només pugui ser inviolable pel que fa a qüestions relacionades amb la seva tasca com a cap d'Estat.

Junts hi afegeix l'opció que la Constitució reculli la possibilitat de regular l'indult i l'amnistia. L'objectiu és evitar els vetos de la mesa del Congrés com ha passat amb els intents de l'independentisme de tramitar una llei d'amnistia. El grup de Míriam Nogueras també proposa, entre d'altres, afegir un filtre més –el dels jutjats– per als informes que emet el Tribunal de Comptes. Ciutadans també fa les seves peticions, però en aquest cas per restringir competències a les comunitats autònomes: proposa que Sanitat passi a mans estatals. I seguint amb una de les seves reivindicacions insígnia, la de reformar la llei electoral, aprofiten per posar sobre la taula diversos canvis a l'article 68 i que Espanya sigui una única circumscripció electoral.

L'article 49 de la Constitució es podria reformar per la via ordinària, és a dir, amb el suport de tres cinquenes parts del Congrés i del Senat (cal, per tant, consens entre el PP i el PSOE). Només si 35 diputats o senadors ho demanen, caldria sotmetre aquest canvi a una consulta ciutadana. Ara bé, alguns dels articles que demana reformar el PNB, com el segon o el vuitè, que fa referència a la monarquia, s'haurien de modificar a través del procediment reforçat: caldria una majoria de dues terceres parts al Congrés i al Senat, s'haurien de dissoldre les Corts, convocar eleccions per elegir-ne unes de noves que haurien de ratificar la decisió i sotmetre-la a un referèndum.