La simbiosi entre el PSOE i el PSC, més perfecta que mai

Madrid"Salvador Illa és i serà el polític més important de la política espanyola i catalana de la dècada". Aquesta floreta pronunciada per José Luis Rodríguez Zapatero a la seu del PSC del carrer Pallars reflecteix la lluna de mel que viuen els socialistes catalans i espanyols. Al PSC encara es recorda, amb un rictus d’amargura, el trauma que van patir quan els seus diputats es van desmarcar del PSOE en una votació al Congrés sobre el dret a decidir. Va passar el febrer del 2013 i els diputats socialistes catalans, a més d’afrontar el pagament d’una multa, van haver de suportar com els seus companys del PSOE els giraven la cara. Allò els va esquinçar per dintre. I d’alguna manera tots es van conjurar perquè no tornés a passar una situació similar.

Una dècada després el panorama és completament diferent. La simbiosi entre el PSC i el PSOE és tan perfecta que ja ningú a Madrid parla dels socialistes catalans com un grup diferenciat del PSOE. El PSC és dins les estructures de poder de l’Estat, al pont de comandament, i des d’allà considera que ha aconseguit el seu objectiu: catalanitzar el PSOE fins al punt que no hi ha pràcticament cap discrepància entre dues formacions que jurídicament són partits diferents. És una situació inèdita que no s’havia donat mai.

El ministre Illa

Salvador Illa participa en actes de campanya del PSOE per tot l’Estat, on comprova el bon record que va deixar entre les bases socialistes com a ministre de Sanitat durant la pandèmia, i fins i tot manté reunions orgàniques amb federacions com si fos un dirigent de Ferraz. És un grau d’implicació i de compromís com mai n’hi havia hagut. Quan a Ferraz planifiquen la seva agenda mediàtica, Illa compta com un dels seus portaveus principals. Com un més del PSOE.

Al consell de ministres hi ha dos membres del PSC, Miquel Iceta i Raquel Sánchez. El secretari d’estat de Comunicació, Francesc Vallès, també. Persones de l’òrbita del PSC com Maurici Lucena i Marc Murtra dirigeixen empreses de capital públic com Aena i Indra. Al grup parlamentari socialista, la número 2 de Patxi López, Montse Mínguez, també és catalana, així com la cap de premsa de tot el grup, Eli Guardino. I el més important, la sintonia i la confiança entre Pedro Sánchez i Salvador Illa, sobretot pel que fa a Catalunya, és total.

Formalment, José Zaragoza exerceix encara de coordinador dels diputats del PSC, però tret d’algunes reunions el grup no funciona com a tal, sinó que està perfectament integrat dins el PSOE. Ja no se senten queixes com la dels guerristes dels anys 90 i 2000 contra el protocol de relació entre el PSC i el PSOE, que fa que el primer participi en els òrgans del segon, però no a l’inrevés. Un veterà dirigent socialista comenta que la situació és idíl·lica, en part, perquè el PSC no governa la Generalitat. "Llavors la cosa seria diferent", afirma.

El més curiós és que un dels grans ideòlegs d’aquesta estratègia és el mateix Francesc Vallès, que la va verbalitzar en una entrevista a l’ARA en un llunyà 14 de febrer del 2011: "Fixi's que per a mi el que fa falta és més integració del PSC en el PSOE. El PSC ha de ser un partit federador d'Espanya, començant pel PSOE. Això vol dir impulsar i liderar el discurs federal d'Espanya des de dins del PSOE".

I això és el que ha acabat passant. Ara bé, també es podria fer la lectura inversa i dir que el que en realitat ha acabat passant és l’espanyolització del PSC. Però això ja depèn del punt de vista de cadascú.