Judicialització del Procés
Política 30/04/2021

Serret reconeix davant Llarena que va tirar endavant l'1-O tot i els advertiments del TC

L'exconsellera, primera exiliada que compareix al Suprem, subratlla que des del seu departament no va aprovar cap despesa per al referèndum

3 min
L'exconsellera Meritxell Serret, arribant al Tribunal Suprem acompanyada del vicepresident, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Meritxell Budó

MadridMeritxell Serret s'ha vist per primera vegada les cares amb el jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, després de gairebé tres anys i mig d'exili a Brussel·les, un intent d'extradició frustrat i tres anys després de ser processada per malversació i desobediència. La relació entre els protagonistes de l'1-O i el Tribunal Suprem ha viscut aquest divendres un nou episodi amb la compareixença de l'exconsellera d'Agricultura, la primera exiliada que s'ha posat a disposició de Llarena.

En la seva declaració, de més d'una hora, ha admès que els avisos del Tribunal Constitucional no la van moure del seu compromís per celebrar el referèndum. "He reconegut els avisos del TC i assumit el mandat democràtic que com a Govern vam prendre per l'1-O", ha afirmat en declaracions als mitjans posteriors a la vista. La desobediència és pràcticament una batalla perduda, després que tant el Tribunal Suprem com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) condemnessin els encausats per aquest delicte, amb l'única excepció de l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. Sobre la malversació, ha subratllat que des del seu departament no es va executar cap despesa vinculada a la votació. Serret està processada des del març del 2018, però encara no havia fixat posició de viva veu davant el tribunal que la investiga.

L'11 de març va tornar per sorpresa a Catalunya amb l'objectiu de recollir l'acta de diputada al Parlament, i abans va passar pel Suprem per regularitzar la seva situació processal. L'alt tribunal espanyol la va deixar en llibertat provisional i va destacar que arran de la sentència del judici del Procés del 14 d'octubre del 2019 el delicte de malversació perdia consistència, després d'haver-se descartat per als titulars de conselleries d'on la justícia no va trobar que hagués sortit cap despesa. En aquella interlocutòria, es remarcava que la instrucció duta a terme fins aleshores no havia pogut localitzar cap element sobre desviament de fons des del seu departament. Res no ha canviat aquest divendres pel que fa a les mesures cautelars i Serret ha sortit en llibertat provisional, amb l'única obligació d'atendre eventuals citacions.

La diputada d'ERC havia de comparèixer el 8 d'abril, però la seva declaració es va ajornar perquè es va haver d'aïllar després de ser contacte directe de positiu per coronavirus. Finalment, ha declarat aquest divendres i, com ja és habitual en aquestes circumstàncies, les formacions independentistes li han volgut expressar el seu suport acompanyant-la fins a les portes del tribunal. El vicepresident de la Generalitat en funcions de president, Pere Aragonès, ha encapçalat la delegació d'ERC, que també integraven la diputada de JxCat al Congrés Pilar Calvo i el secretari d'organització de la formació, David Saldoni. En representació de la CUP hi ha acudit el diputat a la cambra baixa Albert Botran, i d'EH Bildu, Jon Iñarritu.

Acompanyat de la consellera de la Presidència i portaveu de l'executiu català, Meritxell Budó, Aragonès ha reclamant que la "ciutadania de Catalunya decideixi la relació amb l'Estat" en un nou referèndum i ha qualificat de "venjança" la manera com s'està executant la sentència. "Defensem l'amnistia i no ens oposaríem a cap mesura, però veiem que s'està retardant", ha afirmat en relació a l'indult i la reforma de la sedició. "Quan es tracta de condemnar es va molt ràpid, però quan s'ha d'alleujar la situació dels condemnats es triga molt", s'ha queixat el vicepresident del Govern.

El trasllat de la causa a Catalunya

El pròxim pas processal hauria de ser que Llarena dicti la interlocutòria de conclusió de sumari, sempre que ell mateix o les parts no proposin alguns nova diligència d'investigació. La sala d'enjudiciament assumiria el procediment i caldrà dirimir finalment si el Suprem és competent per jutjar Serret o bé la causa s'ha de traslladar a Catalunya. "Són elements que formen part de l'estratègia de defensa, però haurem de valorar quan i com és el millor moment", ha assenyalat l'exconsellera, en relació a la petició d'aquest canvi.

Els precedents sobre aquesta qüestió no són del tot anàlegs al cas de Serret: el desembre de 2018 el Suprem va decidir traslladar la causa dels exmembres de la mesa del Parlament -excepte Carme Forcadell- i Boya al TSJC, però només estaven acusats de desobediència. En canvi, els exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, que estaven processats per malversació, van ser jutjats a Madrid. Aquest divendres Serret ha subratllat que és diputada -Borràs, Mundó i Vila ja no ho eren quan es va obrir judici-, però fonts del Suprem apunten que això no influeix en la causa. De fet, insinuen que si les acusacions mantenen la malversació en els seus escrits de conclusions, l'exconsellera podria seguir el mateix camí que ells.

stats