Sánchez desclassifica de forma "parcial" l'espionatge del CNI a Aragonès
El govern espanyol ho fa a petició del jutge que porta el cas i considera que "no afectarà la seguretat nacional"
MadridEl consell de ministres ha acordat aquest dimarts la "desclassificació parcial" de documents relatius a l'espionatge amb Pegasus al president de la Generalitat, Pere Aragonès, per part del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), segons ha explicat la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, que ha precisat que és només per aquest cas concret i que en cap cas "afectarà la seguretat nacional". Ho fa a petició del jutge que investiga la causa oberta a Barcelona, en la qual el cap de l'executiu català va declarar el 13 de desembre passat i va defensar que aixecar el secret de la informació era una "obligació ètica i moral". També ho és perquè tingui sentit la compareixença al jutjat prevista per al 26 de gener de l'exdirectora del CNI Paz Esteban, en qualitat d'investigada. Els documents s'enviaran ara al jutge i aquest decidirà si els fa arribar a les parts implicades.
Va ser el mateix titular del jutjat 29 de la capital catalana qui va sol·licitar al Tribunal Suprem la documentació sobre l'espionatge amb Pegasus. El magistrat que s'encarrega del control judicial de les activitats del CNI que afecten els drets fonamentals, Pablo Lucas, va rebutjar entregar la interlocutòria en què autoritzava els serveis secrets de l'Estat a intervenir el telèfon del llavors conseller d'Economia perquè es tractava d'informació confidencial i protegida. L'espionatge a Aragonès, segons la seva querella, es va produir entre finals del 2018 i principis del 2020. Lucas es va escudar en el fet que havia de ser el govern espanyol qui desclassifiqués la informació.
Ara l'executiu de l'Estat s'avé a fer-ho, tot i que no concreta quins són els documents concrets que s'han desclassificat, i si és només la interlocutòria del Suprem o alguna cosa més. Cal tenir en compte que quan el CNI demana permís al jutge per intervenir un telèfon aquest el concedeix per un temps màxim de tres mesos. Transcorregut aquest temps cal tornar a justificar la necessitat de mantenir la intervenció, de manera que el jutge podria haver demanat no una sinó diverses interlocutòries en què els agents havien de demostrar que en les converses interceptades hi podia haver indicis de delicte.
Llei de secrets oficials
Sense la desclassificació prèvia, Esteban hauria d'argumentar en seu judicial que no pot parlar sobre els fets en virtut de la llei de secrets oficials que ho impediria. L'exdirectora del CNI només va poder informar sobre això en la comissió de fons reservats del Congrés, les sessions de la qual es desenvolupen en secret, i allà va ser on es va conèixer que Aragonès havia sigut una de les víctimes.
El Congrés voldrà que en les comissions d'investigació sobre l'operació Catalunya i Pegasus que en els pròxims dies es constituiran també s'hi pugui incorporar aquesta informació secreta, però serà el govern espanyol qui ho hagi d'autoritzar. De moment, hi ha accedit només a petició de la justícia. Ara caldrà veure si els diputats també hi tindran accés.
Reacció del Govern
Per la seva banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, considera que la desclassificació de documents "arriba tard" perquè creu que s'hauria d'haver produït "abans": "Espero que serveixi per saber tota la veritat". El cap de l'executiu català també ha demanat que la informació desclassificada arribi al jutjat "amb prou temps" perquè el seu advocat pugui "preparar" l'interrogatori a l'exdirectora del CNI.
En la mateixa línia, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha presentat la declassificació com un "petit pas" respecte al que l'executiu català havia reclamat "fa mesos". "No ens avancem, no hi ha res a celebrar, fa molts mesos que el Govern ho demanem", ha afirmat Plaja. "Cal aclarir la situació i fer-ho amb la màxima celeritat possible", ha afegit la portaveu, que ha demanat que els responsables assumeixin "totes les conseqüències, passi el que passi".
