El reglament del Parlament sacrifica ambició democràtica pel consens
La nova normativa, que s’aplicarà la propera legislatura, no permetrà que els ciutadans demanin directament al Govern i limitarà l’obligació de dedicació exclusiva al president de la Cambra
PalmaEl Parlament balear va validar dimarts el nou reglament que regularà el funcionament de la Cambra a partir de la propera legislatura. La tasca de modificació s’ha duit a terme al llarg de tota la legislatura amb una premissa bàsica: el text s’havia d’aprovar per unanimitat. Això ha provocat que algunes propostes democràtiques ambicioses hagin quedat a mig camí, mentre que altres ni tan sols han vist la llum.
La Comissió de Participació Ciutadana -l’escó 60- ha estat una de les apostes dels partits d’esquerres que ha tirat endavant, encara que d’una manera descafeïnada. Podem va ser la formació que presentà la proposta més ambiciosa, ja que va posar sobre la taula que els mateixos ciutadans tinguessin un escó a la Cambra des del qual formular directament les preguntes al Govern. “Volíem que les preguntes dels ciutadans les fessin els ciutadans”, explica Marta Maicas, diputada de Podem. Així com ha quedat el reglament, “serà un portaveu parlamentari qui les assumeixi i les porti a la Cambra”. “Volíem donar una oportunitat a la gent decebuda amb la política i també visibilitzar el Parlament, que és una institució prou desconeguda”, puntualitza.
D’altra banda, MÉS per Mallorca proposà que els ajuntaments i els consells insulars poguessin acudir també a la Comissió de Participació Ciutadana per “dur a debat temes que afectassin el Govern”, segons apunta la diputada de MÉS Joana Aina Campomar. “El Parlament del País Valencià sí que té oberta aquesta comissió als ajuntaments, però la resta de grups no ho va trobar bé. No hem volgut fer una batalla, però ens hauria agradat que s’hagués inclòs aquest punt”, explica.
Amb el nou reglament a la mà, la Comissió de Participació Ciutadana només es podrà convocar per unanimitat de la Junta de Portaveus parlamentaris, mentre que MÉS per Menorca apostà perquè pogués ser convocada “a petició d’un grup parlamentari”, sense haver-se d’acceptar per unanimitat després, segons indica el diputat Nel Martí.
El diputat del PP, Antoni Gómez, justifica la negativa del seu partit a trobar majors fórmules de participació ciutadana pel fet que “la funció de control la tenen els diputats”.
Una altra de les propostes que quedarà guardada en un calaix és la de MÉS per Mallorca, que apostà perquè el reglament obligàs el president del Parlament, els membres de la Mesa i els portaveus dels grups parlamentaris a tenir dedicació exclusiva. En la nova normativa, només hi està obligat el president. “Hi havia d’haver un compromís per part dels membres de la Mesa amb la institució. Els portaveus també hi haurien d’estar obligats. Era una bona mesura de cara a la ciutadania”, comenta Campomar.
La designació dels senadors autonòmics ha estat un altre dels punts que ha sacrificat l’ambició democràtica a favor del consens. PP i PSIB han bloquejat qualsevol iniciativa que anàs en contra del criteri de proporcionalitat. “Ara els proposen els dos grups amb més representació. Nosaltres vàrem suggerir que cada diputat optàs per un nom i que es designassin els dos més votats”, comenta Joana Aina Campomar. “Encara viuen del bipartidisme, però això s’està rompent i no funcionarà. El sistema que proposàvem era més just i adequat”, afegeix. “Aquesta modificació hauria estat més útil amb la fragmentació del Parlament”. En el cas de MÉS per Menorca, es varen presentar diverses ofertes “de major consens i més dialogades”, com que els senadors fossin “elegits per tres cinquenes parts del Parlament” entre totes les propostes dels partits. “A PP i PSIB no els ha anat bé”, diu Nel Martí.
Tant PSIB com PP al·ludeixen al criteri de proporcionalitat de la Constitució i l’Estatut per defensar el seu posicionament. “Hi havia propostes que forçaven el principi constitucional de proporcionalitat representativa”, assenyala Antoni Gómez.
Nou mecanisme per controlar el Govern
“Gràcies a la Comissió de Participació Ciutadana, la ciutadania podrà fer preguntes de control al Govern, “sempre que siguin pertinents i d’interès general”, segons va explicar la diputada de MÉS per Menorca, Joana Aina Campomar. Les preguntes “es passaran a tots els grups parlamentaris” i “els que les vulguin fer seves, les podran dur al ple”, va afegir. Els portaveus que les formulin “estaran obligats a indicar que les han recollides de la Comissió de Participació Ciutadana”, va precisar. Aquest organisme també es podrà convocar per tractar qüestions d’interès general o iniciatives legislatives, sempre que la junta de portaveus ho aprovi per unanimitat.
