Quines són les "armes" que García-Castellón atribueix al Tsunami?

Barcelona"Armes, artefactes i substàncies de similar potència destructiva". Això és el que assegura el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón que es van trobar els Mossos d'Esquadra a l'aeroport del Prat quan van intentar desallotjar-lo de l'ocupació promoguda per Tsunami Democràtic el 14 d'octubre del 2019. És la base, juntament amb el ciutadà francès que va morir d'un atac de cor aquell dia a la terminal T2 (la protesta es feia a la T1), que li serveix per mantenir l'acusació de terrorisme. Però quines són aquestes "armes" que aquell dia van detectar els Mossos a l'aeroport?

L'informe que la policia catalana va enviar a l'Audiència Nacional, i al qual ha tingut accés l'ARA, detalla que els agents van ser atacats amb "pedres, ampolles, vidres, ferros, pirotècnia..." Com que s'adjunten imatges que acompanyen el document, el jutge ha pogut veure els "carros portamaletes, pedres, ampolles, garrafes, vidres, metalls, fustes o extintors", que també incorpora a la seva interlocutòria.

Els Mossos en cap cas defineixen com a "armes" aquest material, però García-Castellón sí que abraça aquest significat per investigar les persones que considera que formaven la cúpula del Tsunami: Carles Puigdemont, Marta Rovira, Oriol Soler, Rubén Wagensberg, Josep Lluís Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra i Nicola Flavio. A tots ells, de fet, creu que se'ls hauria de citar a declarar, però la presència de dos aforats (Puigdemont i Wagensberg) fa que demani al Tribunal Suprem que assumeixi la causa.

Violència i planificació

El magistrat també interpreta una "voluntat d'imprimir un caràcter violent" a l'acció de l'aeroport de les persones concentrades (vuit agents van ser atesos pels serveis mèdics) i la "planificació" que portaven, ja que interpreta que moltes d'aquestes "armes" les portaven abans d'arribar-hi. Pel que fa al ciutadà francès que va morir a la terminal T2, García-Castellón intenta relacionar-lo al Tsunami, assumint que el bloqueig de la terminal T1 va provocar que hagués de fer un sobreesforç caminant. En els atestats dels Mossos no es fa cap referència a aquest succés. "Aquest pacient no està relacionat amb els incidents produïts arran de la sentència judicial", apunten en l'informe que van enviar a l'Audiència Nacional.

En el mateix informe sí que s'explica que el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM) va atendre aquesta persona al mateix aeroport: "Es va desplaçar fins al lloc on es trobava el pacient en menys de minut i mig, ja que el SEM tenia equips de manera preventiva a la T2 davant les concentracions que s’hi estaven produint". "El SEM va atendre immediatament el pacient i li va fer compressions toràciques des del primer moment. El servei mèdic d’Aena també va acudir al lloc dels fets", recorden els Mossos, que també destaquen que el trasllat fins a l'Hospital de Bellvitge, on va morir, es va fer amb helicòpter medicalitzat "atesa la gravetat en què es trobava el pacient i la rapidesa que aporta aquest mitjà".