HORITZÓ ELECTORAL

El quart espai independentista es mou per ser a les urnes

Primàries, Demòcrates i Solidaritat faran al març els primers passos per presentar-se

¿Hi ha lloc per a una quarta candidatura independentista al Parlament de Catalunya? La incògnita es podria resoldre en les pròximes eleccions catalanes. Hi ha tres partits consolidats: JxCat, ERC i la CUP. Ara un quart espai ha començat a fer els primers moviments per ser a les paperetes.

Primàries Catalunya, el moviment impulsat per l’ANC a les municipals del 2019 davant la falta d’unitat de l’independentisme, decidirà en una convenció el 7 de març si es presenta a les eleccions, però totes les fonts consultades donen per fet que farà el pas. Ara bé, l’anunci fet per Primàries Barcelona al desembre de treballar ja per organitzar la candidatura ha causat malestar al territori perquè la decisió encara no s’ha validat i per les reticències d’alguns nuclis a fer el salt. “Hi ha molta gent que no vol anar-hi i ho hem de votar, Primàries Barcelona no pot parlar per tot Catalunya”, remarca un membre de la formació.

Les discrepàncies estratègiques ja van aflorar en les últimes eleccions espanyoles, quan Primàries Barcelona va decidir unilateralment presentar-s’hi, però només a la seva demarcació pel rebuig de la resta del país, i no va obtenir les gairebé cinc mil firmes que li calien per fer llista al Congrés. “Van fracassar perquè tenen massa fums”, relata un altre dirigent del moviment. Però ara la decisió haurà de ser avalada per la militància. “Abans del 10 de novembre no teníem el reglament de funcionament fet i Primàries Barcelona va tirar pel dret, però ara qualsevol local seria expulsada si contradigués la posició col·lectiva”, assenyala aquesta mateixa font, que coincideix en vaticinar que ara majoritàriament la gent es decantarà per votar que sí i encara més si es va amb Demòcrates i Solidaritat.

Socis en la unilateralitat

Precisament, Demòcrates i Solidaritat són els altres dos actors cridats a participar en aquesta operació. Demòcrates celebrarà un congrés a finals de març en què acabarà de prendre una decisió, però resulta evident que no pot mantenir l’aliança estratègica actual amb ERC. Els republicans han virat cap a un independentisme pragmàtic, mentre que els de Toni Castellà continuen optant per la unilateralitat sense matisos. “L’única via raonable, possible i pragmàtica -per assolir la independència- és la via unilateral i d’insubmissió col·lectiva”, diu la ponència que Demòcrates aprovarà al congrés. Solidaritat també veu amb bons ulls pujar a aquest tren. Lluny queden les eleccions en què aquest partit va aconseguir quatre diputats al Parlament -el 2010 amb Joan Laporta de candidat, però el 2012 ja tornava a ser extraparlamentari-, però fonts del partit asseguren que encara poden mobilitzar la seva militància. El secretari general, Roger San Millán, defensa que cal una llista que es diferenciï de “l’independentisme retòric” i opti per “reiniciar” el que va quedar estroncat l’octubre del 2017.

A part d’optar descomplexadament per la via unilateral, el principal argument d’aquest quart espai independentista seria formar les llistes a partir de primàries obertes a la ciutadania i allunyades de la dinàmica dels aparells de partit. El principal enemic: el record d’haver-ho intentat en les eleccions municipals del maig de l’any passat, amb resultats discrets, sobretot a Barcelona amb Jordi Graupera al capdavant de la cadidatura.

L’independentisme xenòfob també provarà sort

A les pròximes eleccions al Parlament s’hi presentarà per primer cop una formació independentista de caràcter xenòfob si la seva militància, com així es preveu, ho avala. Es tracta del Front Nacional de Catalunya (FNC), que ha usurpat la sigla de la històrica organització antifranquista que es va crear el 1940 i es va dissoldre el 1990. La formació va aprofitar que la majoria dels autors dels atemptats del 17-A a la Rambla de Barcelona eren de Ripoll per atiar el foc i plantar batalla a la capital del Ripollès, on va aconseguir que Sílvia Orriols es convertís en regidora, l’única a Catalunya. Després de rebutjar concórrer als comicis del 10 de novembre perquè eren “eleccions estrangeres” i s’oposaven a “legitimar l’estat espanyol i participar en la seva farsa”, ara la direcció veu la necessitat que “el nacionalisme català entri amb força al Parlament per fer efectiva la independència i salvar Catalunya de l’extinció”. Per aquest motiu han començat una gira, no exempta de protestes antifeixistes, per donar a conèixer el seu projecte i aconseguir que “la guspira que es va encendre a Ripoll s’escampi arreu de la nació”. Amb un discurs populista, el FNC combina les referències a la immigració -les ajudes socials han d’anar destinades prioritàriament als “nostres”- i a una nova DUI.

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF