Política 24/02/2022

Prohens (PP): "Farem feina en un futur per una llei educativa de consens"

La presidenta del PP de les Balears ha criticat el tarannà del Pacte: "Han preferit el sectarisme i l'autoritarisme"

2 min
La presidenta del PP de les Balears, Marga Prohens.

PalmaLa història ja és coneguda. Aquest dimarts el Parlament va aprovar la primera llei educativa autonòmica amb una majoria formada pels partits del Pacte i El Pi. El PP, principal partit de l'oposició, es va despenjar dilluns de la votació favorable o l'abstenció, després que el portaveu popular, Antoni Costa, s'assabentàs en una roda de premsa que el Pacte feia marxa enrere en els acords en matèria de llengua, i tornava al compromís arribat al Consell de Govern: Decret de mínims i Llei de normalització lingüística. Per tant, el català com a llengua vehicular.

Arran d'això, el PP ha acusat el Pacte de "trencar el consens" i, de fet, aquest dijous la presidenta del partit, Marga Prohens, ha afirmat que "farem feina en un futur per una llei educativa de consens". Per tant, si aquest dimecres Costa va deixar entreveure que modificarien la llei en cas d'arribar a governar , Prohens avui ha tornat a incidir-hi. "Treballarem pel consens assolit i pel que dilluns volíem votar a favor de la llei", ha explicat.

Tot va esclatar per la llengua –"l'esquerra va decidir dinamitar els ponts"– i el que no havia de ser "una llei de llengües, sinó d'educació" es va acabar convertint en la primera. El PP pretenia votar a favor de 125 del total de 167 articles de la llei, i només votaria en contra del tercer apartat del 133, el qual fa referència al model lingüístic, que no deixava un mínim del 25% establert pel castellà . "Volíem un equilibri de les dues llengües. No és un plantejament propi del PP, sinó del compliment de les sentències judicials", ha assenyalat Prohens. "Ja està bé, no tot val amb el PP, que no s'informi el grup parlamentari d'aquest canvi és una deslleialtat", ha continuat.

La líder del PP balear ha criticat el conseller d'Educació, Martí March, i n'ha dit que és el conseller "més sectari i autoritari", Iago Negueruela. "Lamentam que hagi fracassat en el seu intent d'aprovar una llei de consens, que doni estabilitat", ha apuntat. March, després de la votació, ja va assenyalar que hauria preferit "més consens". Prohens ha volgut deixar clar diverses vegades que aquesta falta de consens amb el principal partit de l'oposició l'ha provocat el Pacte. "No és una llei de tots i per a tots, sinó del Govern amb la part més radical del Pacte", o "la presidenta del Govern, Francina Armengol, ens ha tornat a deixar a les portes de l'acord, ha demostrat que no li interessava l'educació" són algunes de les afirmacions amb les quals la presidenta dels populars s'ha referit a l'Executiu balear.

D'altra banda, Prohens també ha dibuixat les línies mestres del model educatiu pel qual "treballarà el partit", i que en distints aspectes difereix de la llei educativa actual. El 5 de març, el partit en presentarà en el primer fòrum de la nova campanya que ha iniciat fins a setembre –amb l'objectiu de "fer carrer, carrer i carrer" – els punts més importants. Per una banda, la gratuïtat de l'etapa de 0 a 3 anys en l'educació pública, concertada i privada. "Es prioritza la llibertat dels pares a l'hora de triar l'escola", ha apuntat. A més, "reconèixer en major mesura la resposta a la demanda social de l'escola concertada", equiparant retribucions amb l'educació pública. Finalment, es farà marxa enrere en el fet de passar de curs amb assignatures suspeses. "És injust per als que s'esforcen, es tracta de treure el millor", ha conclòs.

stats