El PP i Vox premen l'accelerador en contra la memòria històrica i eviten titllar el franquisme de dictadura

MadridEls acords de coalició autonòmics del PP amb Vox ja feien presagiar un possible retrocés en matèria de memòria democràtica. El que van subscriure al País Valencià després de les eleccions del 28-M parlava de "garantir la llibertat de memòria" i avançava que, un cop accedissin al govern, derogarien "les normes que ataquen la reconciliació en els afers històrics". La cessió dels populars davant del relat negacionista de la ultradreta s'ha concretat en l'última setmana. Dijous passat els grups del PP i de Vox a les Corts Valencianes van registrar una nova llei de "concòrdia" que evita qualificar de dictadura el règim franquista. Aquest dimarts va ser el torn de Castella i Lleó, on el PP també governa gràcies a Vox des de fa dos anys, amb el registre d'una norma molt similar. D'aquesta manera la dreta prem l'accelerador per fer marxa enrere en memòria històrica.

"Mai hi ha hagut un relat consensuat sobre la Segona República, la Guerra Civil i el franquisme", comença la proposició de llei presentada a les Corts de Castella i Lleó, que denuncia que "les noves generacions, que no van viure, ni tan sols remotament, cap dels referits enfrontaments, han rebut en moltes ocasions una visió esbiaixada d'aquest conflicte l'única finalitat de la qual és alimentar una divisió partidista de la societat". El text equipara les víctimes de la Segona República a les del franquisme ampliant la seva aplicació temporal a 1931 i elimina la condemna de la dictadura i la repressió de Franco, que sí que sortia a l'anterior normativa encara en vigor, impulsada pel PP el 2018.

El moviment fet per PP i Vox a totes dues autonomies ha enfurismat tant l'oposició d'esquerres com les entitats memorialistes i els sindicats. De fet, el govern espanyol estudiarà portar la qüestió al Tribunal Constitucional. Ho va advertir fa uns dies la secretària general dels socialistes valencians i ministra de Ciència, Diana Morant, en una entrevista a À Punt en què va denunciar que "mai s'havia travessat la línia de contradir la llei de memòria democràtica defensant fins i tot el franquisme". El delegat del govern espanyol a Castella i Lleó, Nicanor Sen, també ha avisat aquest dimecres que no dubtaran a emprendre "totes aquelles accions permeses per la legislació actual en contra de les confrontacions que estableixi la llei" i ha criticat que el PP estigui pagant aquest "trist peatge".

En la mateixa línia, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica (ARMH) ha posat el crit al cel davant del que considera "un gran acte de negacionisme i menyspreu a les víctimes del franquisme". En un comunicat, l'entitat presidida per Emilio Silva denuncia "l'ús fraudulent" de la paraula concòrdia i la posada en marxa d'una "gran operació de blanqueig del feixisme". L'associació ha registrat aquest dimecres un escrit de resposta a la iniciativa de PP i Vox dirigit a tots els grups parlamentaris de les Corts de Castella i Lleó. "Es vol exercir censura sobre les exhumacions i les reparacions a les víctimes per ocultar la identitat i els fets dels botxins; un text que hauria pogut signar el dictador Francisco Franco", diu l'escrit, pel fet que la proposició de llei prohibeix "la difusió pública d'imatges, documents o qualsevol altre material que pugui revelar la identitat de les persones involucrades en el procés de recuperació".

El PSOE de Castella i Lleó ha apel·lat al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, perquè "obligui a retirar" aquesta llei "miserable" i "d'adoctrinament feixista". Ara bé, la secretària d'organització de la federació socialista, Ana Sánchez, no ho ha fet amb gaires esperances tenint en compte que el president dels populars ja va mirar cap a una altra banda quan es van subscriure els pactes de coalició amb Vox tot i ser conscient de la deriva que implicaria governar amb la ultradreta.