BINIANCOLLA

Les polítiques territorials del PP a Menorca, en dubte

La indignació política per la sentència es contraposa amb la minimització de les conseqüències

El Consell de Menorca esperarà amb preocupació la sentència ferma sobre la situació del parc aquàtic de Biniancolla, a Sant Lluís.

El Jutjat del Contenciós Administratiu ha donat la raó a la societat Delfines Centre Sport, que presentà un recurs l’any 2015 contra la declaració d’interès general que l’equip de govern del Consell, governat en aquell moment pel Partit Popular, atorgà al projecte de construcció del parc aquàtic a càrrec de la societat Promoción y Desarrollo Turístico de Menorca.

El conseller delegat d’aquesta promotora és Luis Casals, el president de l’Associació Hotelera de Menorca. Els terrenys, annexats a l’hotel Sur Menorca, estaven classificats com a sòl rústic en una àrea natural d’interès territorial.

Arguments

La jutgessa, Núria Ramos, ha desmuntat l’argumentari en el qual es basava el Partit Popular. Així, la magistrada recorda que la màxima institució insular disposava d’informes desfavorables pel que fa a l’exoneració de les limitacions d’edificació i titlla el vistiplau de l’administració “d’arbitrari”. L’interès general vulnerava la Llei del sòl rústic de Balears. Al mateix temps, la jutgessa també tomba la idea que es tractàs d’una activitat nova en aquella zona i que contribuís al desenvolupament rural perseguís la desestacionalització turística, i lamenta que s’hagi tirat endavant de qualsevol manera.

Reaccions

Tot plegat deixa un escenari que compromet l’acció del Consell en els pròxims anys. La presidenta, Susana Mora, ja ha anunciat que “recorrerem contra la decisió perquè és la nostra obligació. Independentment de l’anàlisi polític, com a presidenta vetllaré pels interessos de tots els menorquins. Esperam aturar la sentència, ja que en cas contrari ens exposaríem a una indemnització milionària, molt superior a la del cas Cesgarden”.

En la mateixa línia s’ha expressat la batlessa de Sant Lluís. El consistori d’aquest municipi, governat llavors pel PP, atorgà la llicència emparant-se en la decisió del Consell. Montse Morlà és conscient que “som davant un cas que requereix el compromís polític comú i, per aquest motiu, estudiarem dilluns si anam amb el Consell a defensar els interessos de tots els ciutadans. Hi haurà temps per parlar sobre la idoneïtat de les decisions que es varen prendre en el seu dia per part d’altres partits”.

Interès general

Ja en aquell moment, l’interès general va ser polèmic. La declaració que va fer l’exconsellera d’Ordenació del Territori, Marta Vidal, no va passar desapercebuda per l’oposició. En aquest sentit, les dues formacions que exercien les tasques de control, PSOE i MÉS per Menorca ja ho varen denunciar. De fet, MÉS per Menorca ha exigit a través d’un comunicat que “s’assumeixin responsabilitats per negligència”. “No podem interpretar que fos un error, ja que els informes negatius palesaven la comissió d’una presumpta il·legalitat. A més, l’equip de govern del PP va optar per un informe jurídic extern per obtenir la condició de favorable”.

L’oposició al projecte aconseguí reunir més d’11.000 signatures a la plataforma Change.org. També el GOB va advertir de les conseqüències. El responsable de l’Ordenació del Territori de l’entitat ecologista, Miquel Camps, creu que “aquest cas és l’exemple més escandalós de la política territorial del Partit Popular d’aquella legislatura”. Camps assenyala que “nosaltres consideram què és un cas clar de tracte de favor, d’urbanisme a la carta. Si finalment s’ha d’assumir una indemnització, serà astronòmica perquè el projecte està fet”.

Certament, la resolució podria acabar amb el pagament d’una indemnització molt important. La sentència apunta directament l’anterior executiu insular de Santiago Tadeo, que va declarar els terrenys de Biniancolla, en sòl rústic i protegits, d’interès general. L’argument principal que s’esgrimí fou que el parc aquàtic ajudaria a desestacionalitzar la temporada turística. La resta d’empresaris amb parcs aquàtics a Menorca també hi varen presentar un recurs en contra.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF