Podem defensa que "l'excepció balear" per limitar la compra d'habitatges a no residents és legal

PalmaUna "excepció balear" perquè les Illes puguin limitar la compra d'habitatges als no residents, per abaratir-ne el preu, tindria un encaix jurídic amb la legislació de la Unió Europea (UE). Així ho ha anunciat aquest dimecres la coordinadora autonòmica de la formació morada, Antònia Jover, en una roda de premsa conjunta amb l'Observatori per a la Defensa dels Drets Econòmics, Socials i Ambientals (DESC).

La setmana passada el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, va llançar aquesta proposta a Madrid. Seria assimilable al que ha succeït amb l'excepció ibèrica que ha permès a Espanya i Portugal per posar un límit al preu del gas, un mecanisme que la UE veu amb bons ulls per ampliar-ho a tot l'espai comunitari.

La formació morada i l'Observatori DESC fa mesos que treballen de manera conjunta en aquest sentit. Dos dels investigadors de l'entitat, Alfredo Palomera i Miguel Ruiz, sostenen que "l'excepció balear" no seria incompatible amb el dret a la propietat. Això sí, és una iniciativa que ha de venir del govern espanyol. "Ja hem demanat a la direcció de Madrid que pressioni el PSOE", ha afirmat Jover, tenint en compte que s'espera aprovar la llei estatal d'habitatge en el mes de març, per arribar a les eleccions autonòmiques amb els deures fets.

Segons Miguel Ruiz, un dels investigadors, hi ha una porta jurídica per regular la mesura. "Hem analitzat dotze casos que restringeixen la compra d'habitatges als no residents, i el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) ha establert que la mesura és compatible amb el dret comunitari", ha destacat. Tirar-ho endavant, però, depèn de justificar la necessitat per raons d'interès general i que sigui proporcional, "la realitat ha d'acompanyar". Aquesta mesura no discriminaria els estrangers, sinó que aniria enfocada a limitar la compra de segones residències. "El dret a la residència habitual estaria protegit, i no atacaria el dret a la propietat", ha apuntat Ruiz.

El preu de l'habitatge

Les dades aportades per l'Observatori DESC dibuixen una emergència residencial a les Illes. Del 2021 al 2022, dues de cada tres transaccions de compravenda d'habitatges (36%) foren per part de no residents, tant espanyols d'altres comunitats autònomes com estrangers. A més, el preu de compra a les Balears és el més alt de l'Estat. En tres anys s'ha incrementat un 75%, de 234.000 euros a 408.000, més de dues vegades més que la mitjana espanyola.

La zona de la costa illenca, "la més preuada", és la que ha tingut més demanda d'habitatges, amb Andratx i Calvià com a màxims exponents, amb 42 i 41 transaccions per cada 1.000 habitants, respectivament. L'objectiu amb "l'excepció balear", i la consegüent limitació, és disminuir la demanda per tal que el preu de l'oferta es redueixi.

De fet, l'investigador de l'Observatori Alfredo Palomera ha assenyalat que, amb els sous actuals, el 81% de les llars de les Illes podrien accedir a un habitatge protegit. "És un panorama en què els preus estan pensats per a una demanda completament exògena", ha subratllat.

Grans tenidors

Fa uns dies Podem va registrar una Proposició de Llei en el Parlament per rebaixar de 10 a 5 el llindar d'habitatges en propietat que provoqui ser considerat un gran tenidor. Segons la diputada de la formació morada, les Balears són la comunitat amb major nombre de tenidors amb més de cinc habitatges. A més, segons la diputada de la formació morada Gloria Santiago, hi ha 500 persones –físiques o jurídiques– amb més de 50 propietats.