Prohens respon a la protesta històrica contra la massificació: “Les polítiques del Govern van en la línia del que es demana"

PalmaLa presidenta del Govern, Marga Prohens, ha aprofitat la reunió amb el president espanyol, Pedro Sánchez, per situar el debat sobre els límits del model turístic en el centre de l’agenda balear. La trobada arriba després de la manifestació històrica contra la massificació turística feta a Palma, una mobilització que els organitzadors varen xifrar en 70.000 persones, i que ha reforçat la discussió sobre la capacitat de les Balears per assumir el volum actual de visitats. Després de la reunió, Prohens ha defensat que les polítiques impulsades pel seu Executiu responen a les demandes expressades als carrers. “Les polítiques que està impulsant aquest Govern van precisament en la línia del que s’està demanant", ha afirmat.

La presidenta ha assegurat que el Govern és conscient del malestar social generat per la pressió turística i ha reivindicat que l’Executiu no ha ignorat aquest debat. "No només no ens n’hem desentès, sinó que ens en feim càrrec”, ha dit. Entre les mesures que Prohens ha posat damunt la taula hi ha la limitació de places turístiques, el creixement zero, la prohibició de pisos turístics nous i la limitació de vehicles a totes les Illes "que estarà vigent aquesta legislatura". La presidenta ha defensat que aquestes decisions formen part d’un canvi de model que, segons ella, no es pot executar de manera immediata. “Un model econòmic no es transforma en tres anys”, ha assegurat.

En aquest sentit, ha recordat que el Govern ha defensat des de l’inici de la legislatura que el model turístic no podia mantenir el mateix ritme d’expansió que havia tingut fins ara. “Hem dit que el model no podia continuar creixent de la mateixa manera i que el ritme de creixement que havia tingut fins ara havia de tocar sostre”, ha afirmat.

La presidenta ha explicat que el Govern identifica com a principals focus del malestar ciutadà l’oferta turística il·legal, els pisos turístics il·legals, la saturació sobre el transport públic, la pressió sobre els serveis i l’impacte dels creueristes. També ha reivindicat el full de ruta elaborat amb organitzacions socials, turístiques i ecologistes, que el Govern considera "la base per avançar cap a una transformació del model".

Entre les mesures que ha destacat, hi ha l'eliminació de 60.000 places turístiques que, segons ha assegurat, es comercialitzaven de manera il·legal. Pel que fa a la prohibició dels pisos turístics ja existents, Prohens ha admès que existeix un debat sobre la seguretat jurídica i ha recordat que altres territoris han afrontat reclamacions econòmiques importants per decisions similars. “Cal temps, cal més contundència i ho puc reconèixer”, ha afirmat la presidenta, que ha defensat que el Govern continuarà escoltant les demandes socials.

Un dels principals punts de discrepància que Prohens ha traslladat a Sánchez és el paper dels aeroports. La presidenta ha assegurat que hi ha àmbits on les Balears no poden actuar perquè depenen de l’Estat i ha situat la política aeroportuària com un dels principals exemples. Segons ha explicat, mentre a les Balears s’està obrint un debat sobre la necessitat de posar límits al creixement turístic, Aena manté previsions d’augmentar la capacitat aeroportuària. “No pot ser que mentre totes les administracions, els sectors econòmics, els agents socials i bona part de la societat estiguem alineats en la necessitat de parlar de límits, Aena continuï preveient augmentar el nombre de passatgers dels 31 milions actuals fins als 36 milions l’any 2031”, ha afirmat.

Prohens també ha criticat que, després de l’ampliació de l’aeroport de Palma, es plantegi ara una ampliació del d’Eivissa. La presidenta ha rebutjat especialment les propostes que han aparegut vinculades a nous usos de l’espai aeroportuari. “Tot això no és presentable”, ha dit. També ha qüestionat que el Govern hagi de conèixer algunes intencions d’Aena a través dels mitjans de comunicació.

Sobre la llei de cogestió aeroportuària aprovada al Parlament, Prohens ha explicat que Sánchez no veu malament ampliar la participació de les Balears en els òrgans de decisió dels aeroports, però ha defensat que aquesta participació no ha de limitar-se al Govern i que també ha d’incorporar els consells insulars.

Explicacions per les càrregues policials

La presidenta també ha valorat les imatges de les càrregues policials que es varen produir durant la manifestació. Prohens ha assegurat que es tracta d’un episodi que li ha generat preocupació. “Són unes imatges impactants que mai no hauria pensat que podrien passar a Palma”, ha afirmat. Ha lamentat els fets i ha defensat que una protesta d’aquestes característiques no hauria d’haver acabat així: “Una manifestació no hauria d’haver acabat d’aquesta manera”. Prohens ha apuntat al delegat del govern espanyol, Alfonso Rodríguez, com la persona que ha d’oferir explicacions perquè és qui té les competències sobre el dispositiu policial. Ara bé, ha evitat atribuir responsabilitats polítiques directes més enllà de reclamar aclariments i cedir el pes de demanar la seva dimissió als superiors de Rodríguez.

Més enllà del turisme, la presidenta ha assegurat que la reunió amb Sánchez ha servit per traslladar les principals reivindicacions de les Balears, tot i que ha lamentat que no s’hagin produït prou avenços. Aquesta era la tercera reunió bilateral entre Prohens i Sánchez. Si s’hi afegeix la trobada mantinguda l’octubre del 2024 i les dues Conferències de Presidents, ascendeixen a sis.

Prohens ha valorat positivament que existeixi interlocució entre administracions, però ha criticat la falta de resultats en qüestions que depenen de l’Estat. La presidenta ha entregat al cap de l’executiu espanyol un document amb les reivindicacions i ha defensat que són qüestions que tenen un impacte directe sobre els ciutadans de l’Arxipèlag.

Prohens reclama més implicació en temes migratoris

L’emergència migratòria ha estat un altre dels grans assumptes de la reunió. Prohens ha definit la situació com un "drama humanitari" i ha assegurat que ha traslladat a Sánchez la preocupació que existeix a les quatre illes. “Li he traslladat el crit d’auxili que arriba de les quatre illes i dels ciutadans de les Balears”, ha afirmat. La presidenta ha assegurat que durant el darrer any han arribat prop d’11.000 persones en 606 pasteres i que s’han trobat set cossos a les costes balears. També ha alertat que continuen arribant menors migrants no acompanyats mentre els consells insulars han superat la capacitat ordinària prevista pel Ministeri d’Infància. Prohens ha qüestionat que, després que la ministra Sira Rego visitàs l'Arxipèlag i consideràs que no tenia sentit continuar enviant menors davant una situació de sobreocupació superior al 1.000%, continuïn arribant propostes de trasllat.

El Govern, ha dit, manté l’estratègia judicial contra els decrets estatals que imposen aquests trasllats. Prohens ha insistit que el debat no és només econòmic, sinó també de capacitat real del sistema de protecció. “No parlam de capacitat, ni de solidaritat entre territoris, ni de solidaritat dels partits polítics. Parlam de la capacitat real que té avui el nostre sistema de protecció i del mateix interès superior dels menors”, ha afirmat. La presidenta també ha reclamat reforçar la protecció de fronteres, actuar contra les màfies, intervenir als països d’origen i activar Frontex de manera permanent a la ruta balear amb Algèria.

Habitatge, finançament (i Catalunya)

En matèria d’habitatge, Prohens ha explicat a Sánchez que el Govern impulsa la construcció de 10.000 habitatges a preu limitat i que ha introduït criteris de residència i priorització dels residents per accedir-hi. La presidenta ha defensat que es tracta de la major promoció pública d’habitatge impulsada a la comunitat en més de quaranta anys de democràcia. Pel que fa al finançament autonòmic, Prohens ha traslladat el rebuig del Govern a la proposta plantejada per l’Estat tal com s’ha presentat i negociat. Segons ha explicat, el model no té en compte criteris que les Balears consideren essencials, com el creixement de població, la població flotant i el fet insular. En la mateixa línia, ha criticat que el principi d'ordinalitat "només es té en compte en el cas de Catalunya". Aquest principi exigeix que una regió que aporta més impostos a l'Estat no quedi amb menys recursos per habitant que les que aporten menys.

També ha reclamat reprendre les negociacions per renovar el Règim Especial de les Balears, que caduca el 2028, i ha defensat un règim especial ampliat en àmbits com la investigació, la innovació i l’habitatge assequible. En infraestructures, Prohens ha reclamat desbloquejar els convenis ferroviari i de carreteres. Ha defensat projectes com el tren de Llucmajor, el tren d’Alcúdia, el metro de Son Espases i la connexió Artà-Capdepera, sempre que disposin de finançament estatal.

La reunió també ha abordat la gestió d’emergències, especialment després dels incendis que afecten la Península. Prohens ha agraït la col·laboració de l’Estat durant la dana que va afectar Eivissa i ha destacat la ràpida actuació de la Unitat Militar d’Emergències. Tot i això, ha reclamat que les Balears disposin d’un destacament permanent de la Unitat Militar d'Emergència (UME), una petició que ha vinculat també a l’augment de la temperatura i als efectes del canvi climàtic en un arxipèlag especialment vulnerable.