Els partits del Govern volen fer una llei del paisatge

El Parlament aprova una proposició no de llei que insta l'Executiu a elaborar una estratègia en aquest àmbit

PSIB, Podem i MÉS per Mallorca, els partits que formen part del Govern balear, volen fer una llei del paisatge per aconseguir-ne la "protecció, gestió i ordenació", segons consta a la proposició no de llei (PNL) que han presentat aquest dimarts en el ple del Parlament i que ha rebut els vots a favor de pràcticament tots els partits.

Aquesta proposició no de llei insta el Govern a "elaborar l'estratègia del paisatge de les Illes Balears", amb quatre grans objectius: millorar "el coneixement, la formació i la sensibilització en matèria de paisatge, tant de la societat civil com dels poders públics"; implementar "la protecció, gestió i ordenació del paisatge" a través de la redacció de "la llei del paisatge (...) o amb la integració en la legislació territorial i urbanística"; fomentar "l'accés públic al paisatge i la seva interpretació"; i impulsar la cooperació en la matèria a "diferents escales, des de l'autonòmica fins a la internacional". 

A més, el Parlament insta el Govern, els consells insulars i els ajuntaments de les Balears que s'adhereixin al Conveni Europeu del Paisatge, el qual va ser ratificat per Espanya el novembre del 2017.

La iniciativa considera que "tots els paisatges, no només els més valuosos o els més ben conservats, sinó també els quotidians, mereixen atenció i govern", motiu pel qual es reivindica la "gestió (...) dels paisatges evolutius i dels degradats". "La necessitat d'una política (...) de paisatge per a les Balears es fonamenta en l'existència d'un patrimoni paisatgístic singular, divers i fràgil, el qual requereix ser preservat, gestionat i valorat", diu el text de la PNL.

La diputada socialista Mercedes Garrido ha insistit que cal tenir en compte "tots els paisatges", també aquells "amb els quals convivim quotidianament". Per part seva, el diputat de MÉS per Mallorca, Josep Ferrà, ha alertat que el paisatge "està en perill per l'activitat humana" i ha posat com a exemples de destrucció "l'urbanisme, el consum del territori, l'abandonament del camp i el canvi climàtic".

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF