El Parlament valida el sostre de despesa i inicia el camí dels pressupostos autonòmics

PalmaEl Parlament balear ha donat llum verda aquest dimarts al sostre de despesa de la Comunitat per a l'any 2023, el més alt de la història de les Illes. Com ja va anticipar la presidenta del Govern, Francina Armengol, dimecres passat en el Debat de Política General, seran 5.947,5 milions d'euros, uns 770 milions més que aquest any. L'aprovació del sostre de despesa per la Cambra és la primera passa abans d'iniciar la tramitació dels pressupostos generals autonòmics.

La votació no ha tingut grans sorpreses. Els partits que donen suport al Pacte hi han votat a favor –PSIB, Unides Podem, MÉS per Mallorca, Més per Menorca i la coalició formenterenca d'esquerres–, Ciutadans s'ha abstingut, i el PP, Vox i El Pi s'hi han posicionat en contra. La consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, ha assenyalat que el que permet aquest increment de la despesa l'actual "és el major cicle inversor de les Balears", amb les potes del factor d'insularitat o impostos propis com l'ecotaxa, entre d'altres.

"Hi ha un increment de la recaptació basat en el dinamisme de l'economia", ha assegurat Sánchez. Aquest és un fet que es dona en el sector immobiliari, amb un augment considerable de la recaptació de l'impost de transmissions patrimonials a partir dels habitatges de luxe per la compra per part d'estrangers. Com ja va apuntar Armengol, el sostre de despesa també permetrà finançar en gran manera el pla anticrisi anunciat la setmana passada per fer front a la pujada de preus, amb 25 mesures que tenen un valor de 200 milions d'euros.

El diputat del PP Sebastià Sagreras ha criticat que el sostre de despesa "té el segell de Pedro Sánchez". "S'espremen les rendes mitjanes i baixes per pagar l'augment de la despesa", ha incidit. Sagreras ha reiterat la voluntat del principal partit de l'oposició d'abaixar els impostos. El passat juliol el PP ja va presentar en el Parlament una reforma fiscal per valor de 200 milions d'euros, però el Pacte s'ha mantingut ferm a mantenir la pressió fiscal actual, amb rebaixes selectives. "És el moment que el sector públic doni suport a la ciutadania per transitar aquests moments de dificultat", ha replicat la consellera d'Hisenda.

Des d'El Pi, el portaveu parlamentari Josep Melià ha lamentat que en cicles expansius en què "els ingressos pugen de manera substancial s'hauria d'aprofitar per minvar de manera rellevant el grau d'endeutament". "Es tracta de la sostenibilitat a mitjà termini de les finances públiques. La Unió Europea ha eliminat les regles de despesa, però si pensam no només en l'anualitat que ve moltes de les mesures que s'adopten són perilloses", ha afegit Melià.

Sánchez ha argumentat que el deute públic de les Balears, xifrat en quasi 9.000 milions d'euros, prové d'un infrafinançament per part de l'Estat abans de la reforma del sistema de finançament autonòmic del 2009. És per aquest motiu que el Govern ha reclamat la condonació del deute. "La reforma va millorar el nostre posicionament relatiu", ha subratllat.

Finalment, la coordinadora autonòmica de Ciutadans, Patricia Guasp, ha mostrat dubtes davant el fet que la despesa pública "serveixi de propaganda o per treure rèdit electoral". Així i tot, ha afirmat que, "per responsabilitat i respecte als agents socials i a les famílies que necessiten les mesures", Ciutadans s'ha abstingut.