El Parlament de Catalunya aprova la llei pel català a l'escolla que acabarà al TC

Aragonès defensa la norma dels atacs de la CUP i de la triple dreta

4 min
Pere Aragonès entrant al ple del Parlament aquest matí

BarcelonaRegular l'ús de la llengua a les aules s'ha convertit en una cursa d'obstacles per als partits. Ha costat el naufragi d'un primer acord, allargar les negociacions dos mesos i esperar a l'aval del Consell de Garanties Estatutàries (CGE) per poder finalment portar al ple del Parlament de Catalunya la nova llei del català (i del castellà) a l'escola. També ha calgut accelerar el decret del Govern per evitar l'aplicació immediata de la sentència que fixa un ús mínim del 25% del castellà, ja que la llei ha entrat fora de termini: acabava el 31 de maig. Finalment, els grups promotors -PSC, ERC, Junts i comuns- han validat el text aquest dimecres a l'hemicicle amb 102 vots a favor, 29 en contra i una abstenció (del diputat de JxCat Francesc Ten). "Treballar per garantir la cohesió social també es fa preservant l'escola de la utilització partidista", ha defensat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, celebrant l'entrada en vigor d'una norma que "és un gran acord de país". Malgrat tot, acabarà al Tribunal Constitucional, tal com ja han advertit els grups de Vox, Cs i el PP.

La nova llei defineix el català com a llengua vehicular de l'ensenyament i el castellà com a curricular i es reafirma en què l'ús de les llengües oficials als centres educatius s'ha de basar en criteris "exclusivament pedagògics". La principal dificultat va ser aconseguir sumar el PSC i Junts al mateix text després que el partit independentista es despengés de l'acord del 24 de març argumentant que no comptava amb el suport de les entitats prollengua. De fet, aquest matí el diputat de Junts Francesc Ten -que va ser a l'equip negociador del primer acord- ha anunciat la seva abstenció: una mostra de les tensions internes que s'han viscut per arrivar al pronunciament unitari. Des del faristol del Parlament ha explicat que s'absté per demanar que l'activista Salvador Ribot "abandoni la vaga de fam" pel català que està fent des de fa dies.

L'acord ha suposat intenses negociacions entre els grups en qüestions com ara si especificar per escrit el rebuig dels percentatges a l'educació -que no queda explícit en el text definitiu, però sí al decret del Govern- o l'ús del terme "vehicular" respecte a la llengua castellana: finalment es va optar per "curricular". La norma, que inicialment consistia en una reforma de la llei de política lingüística, ara és una proposició de llei a banda de l'aprovada l'any 1998. ERC i Junts defensen que el pacte garanteix la vehicularitat del català i l'ús del castellà no s'incrementarà per aquesta reforma. En canvi, el PSC -i la CUP- garanteix que el castellà serà una llengua d'aprenentatge i, per tant, es farà servir no només a l'assignatura de castellà. Una interpretació que lliga amb les conclusions de l'informe del Consell de Garanties Estatutàries.

La republicana Mònica Palacín ha afirmat que la llei allunya els tribunals de l'escola, insistint que es manté el català com a "centre de gravetat" de l'ensenyament. "Aquesta llei ha de permetre despolititzar i desjudicialitzar les llengües", ha dit al seu torn la portaveu socialista en l'àmbit educatiu, Esther Niubó: "L'escola no està per salvar el català sinó per aprendre". Mentre que la líder dels comuns Jèssica Albiach ha defensat que la nova llei "blinda" la immersió lingüística i "la cohesió social". Per contra, el diputat de la CUP Carles Riera s'ha refermat en el 'no' del seu partit a l'acord insistint que "curricular" és el mateix que "vehicular".

Per si no fossin prou les dificultats a què s'han enfrontat els grups per aconseguir un acord majoritari, la triple dreta ha maniobrat sense descans per evitar que la llei del català arribés a temps a l'hemicicle, i ho ha aconseguit. Els partits del Govern, el PSC i els comuns van arribar a l'acord in extremis per aprovar la llei abans del 31 de maig, però el fet que portessin el text al CGE ha retardat la votació i va obligar el Govern a accelerar l'aprovació del decret, que s'haurà de convalidar properament sense el suport dels socialistes. El decret garanteix que la responsabilitat a l'hora de definir els projectes lingüístics dels centres serà del departament d'Educació i rebutja de manera explícita l'ús de percentatges en l'ensenyament de les llengües. Aquest dimarts va arribar el pronunciament de l'òrgan, que donant via lliure a l'aprovació de la norma. Però la carpeta continuarà oberta: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) encara ha de dir si dona per bona la proposta dels partits, i a més la triple dreta ja ha anunciat que ho portarà al Tribunal Constitucional.

Els retrets de la triple dreta

El ple del Parlament ha arrencat precisament amb els retrets de Ciutadans, Vox i el PP. El líder taronja, Carlos Carrizosa, ha parlat d'"hispanofòbia" i ha comparat els partits impulsors de la proposició de llei amb la dictadura: "Franco va fer un flac favor al castellà imposant-lo, i vostès faran el mateix amb el català". L'extrema dreta ha carregat contra els governs de Felipe González i José María Aznar perquè van permetre la immersió lingüística i no van impugnar en el seu moment el català a l'escola. "Els polítics han fallat", ha dit el portaveu, Joan Garriga, defensant el paper de les entitats unionistes que han anat als tribunals ha demanar el 25% de castellà a les aules. Per la seva banda, el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha acusat el Govern de voler "substituir" el castellà pel català a l'escola. "El sistema d'immersió és il·legal a arreu de món", ha defensat.

stats