El Pacte entra en campanya a Formentera amb una bateria de mesures centrades en l'illa

PalmaL'elecció de Formentera com a l'escenari del Consell de Govern d'aquest dilluns no ha estat casualitat. Si es mira la darrera enquesta electoral per a les eleccions autonòmiques del pròxim maig, feta per l'Institut Balear d'Estudis Socials (IBES) i publicada per Última Hora el passat cap de setmana, l'únic escó al Parlament que atorga l'illa podria decantar la balança cap a un Govern de Francina Armengol o de Marga Prohens. Seria el diputat número 30 del bloc de l'esquerra o la dreta, tot depenent també de si El Pi aconsegueix o no el 5% de vots necessari per tenir representació.

En l'actual legislatura, els partits que formen el Govern (PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca) tenen 29 diputats, i el representant de la coalició formenterenca d'esquerres ha atorgat al Pacte una majoria absoluta de facto, ja que ha votat sempre en el mateix sentit que l'Executiu liderat per Armengol.

Per tant, la importància d'aquest diputat esdevé cabdal, i el Govern cerca fermar la victòria electoral a l'illa amb vista a les eleccions municipals, que a Formentera funciona com un consell insular, però sobretot pel que fa a les autonòmiques. Cal no oblidar que la combinació de partits que formen el Pacte és molt similar a la que es hi ha a la coalició formenterenca, on hi ha el PSIB, Esquerra Unida –integrada dins Unides Podem en el Parlament– i Gent per Formentera. En aquest darrer cas, diversos independents i membres del partit com Sílvia Tur s'han endinsat en el projecte d'Ara Més, la fórmula electoral de les forces insularistes d'esquerres –MÉS, Més per Menorca i Ara Eivissa– per presentar-se a les eleccions generals.

Una bateria de mesures

Els acords sorgits del Consell de Govern fet a Formentera es focalitzen quasi de manera exclusiva en l'illa. Set de les deu mesures tenen una afectació directa al territori menys poblat de les Balears: la declaració d'interès autonòmic de les obres d'ampliació de l'IES Marc Ferrer, per accelerar-ne el procés de llicències; quasi mig milió d'euros per finançar els serveis socials municipals de l'illa fins al 2024; un pla funcional per crear una unitat bàsica de salut a la Mola, i l'establiment de vuit places per atendre menors estrangers no acompanyats que arriben a les Illes, entre altres acords.

"És important que el Govern estigui present a les quatre illes, és una mostra més de la seva sensibilitat cap a les Balears, i demostra que el Govern creu en el federalisme interior per donar més capacitat de gestió a les administracions locals", va subratllar la presidenta del Consell de Formentera, Ana Juan (PSIB), en l'inici de la roda de premsa. "La bona relació entre Formentera i el Govern ha permès avançar en les reivindicacions històriques", va afegir, posant d'exemple la recuperació del servei d'hemodiàlisi o la posada en marxa del servei del 061 que es troba en fase de construcció.

Armengol va fer incís al llarg de la roda de premsa de l'increment del finançament i les inversions fetes a Formentera des del Govern: 11,4 milions d'euros com a consell insular –un 128% més que el 2015–, i una inversió de 25 milions per al 2023, nou milions més que el 2022. A més, Formentera té poca capacitat per gestionar una gran quantitat d'estudis de graus universitaris, o de cicles formatius d'FP. En aquest sentit, la cap de l'Executiu va fer una especial menció a mesures incloses en el pla de xoc per fer front a la crisi econòmica, com les desgravacions fiscals per a universitaris que estudiïn fora de les Balears, o les beques de residència d'FP per haver de desplaçar-se d'illa.