Miquel Oliver: "El nostre candidat a la batlia sortirà d’un dels actuals regidors"

PalmaAra fa 16 anys que Miquel Oliver va començar a formar part de l’Ajuntament de Manacor, primer com a regidor a l’oposició dins el PSM i més tard ja com a batle per a Més-Esquerra. Ara, anunciada la seva retirada de la política local, però amb gairebé dos anys de legislatura encara al davant, parlam de l’actualitat consistorial.

Començam per Portocristo. La primera línia acabarà finalment per a vianants o continuarà el model actual de deixar passar però amb restriccions?

— Sempre hem cregut que Portocristo ha de tenir la primera línia per a vianants, sense fums i pel gaudi de la gent. Però el port no és rodó i té una trama on la mobilitat es fa més complicada. Veurem com ho feim. Ara, de moment, la circulació continuarà limitada a només un sentit, el de pujada de la costa d'en Blau.

I les terrasses volen més espai.

— Si arribéssim a poder tancar, això permetria que les terrasses existents poguessin ocupar més espai al carrer. Ara són més estretes a causa de les limitacions i el pas requerit per Demarcació de Costes, que no permet que estiguin tan a prop de la mar.

Però no es va demanar a Costes una excepció mentre tot es resolgués?

— Costes no ho va acceptar.

En acabar la temporada es tancarà del tot?

— A l’hivern, en principi, continuarà com ara.

Com ho feim perquè, sobretot a l’estiu, la ronda de l’Oest no estigui tan col·lapsada?

— Fa dos anys que demanam al Consell més seguretat a la ronda de l’Oest, un pilotatge i una doble retxa que eviti els girs cap a l’esquerra envaint el sentit contrari. També des del poble fins a l’encreuament de l'Illot, on demanam que el Consell faci una rotonda. Volem que aquest tram actuï també com si fos una zona urbana.

Quan es llevaran aquestes proteccions que hi ha al pont del Riuet que es van col·locar després de la darrera gran ploguda?

— El pont del Riuet és una altra reclamació. Segons els tècnics del Consell de Mallorca el trànsit és segur, però continuen sense treure les proteccions que molesten pel pas…

Passant a Manacor, ni pagant podrem rehabilitar l’avinguda del Torrent?

— Si arriba el cas haurem de pagar 1,8 milions d’euros per poder reformar una avinguda quan abans ens havia de costar zero. Bàsicament perquè diuen que hi ha obres ocultes importants. En total hem de pagar el 60% de l’obra. Fa temps que ens reunírem amb la direcció insular de Carreteres per començar a valorar l’execució del projecte. De moment ho continuam reclamant, sense cap resposta, quan era una cosa que tothom n’havia verbalitzat la necessitat. Ara, a més, ens diuen que no pot ser municipal perquè és una via necessària per a la continuïtat de la xarxa primària de carreteres i que, per tant, no preveuen la cessió a l’Ajuntament tampoc. Crec que amb el nou vial que es construirà entre la rotonda de l’hospital i la de plaça de Madrid, aquesta continuïtat serà diferent. Que ho executin i resolguin els problemes.

La ZPR creixerà?

— Hi haurà una ampliació de la ZPR, efectivament, però ara a Portocristo. Anirà enfocada als carrers envoltant la zona de Ports. Estam pendents d’una conversa amb ells aquest estiu per començar ja a l’hivern. Als voltants de l’església, per exemple, no tindria sentit, perquè no hi ha una zona comercial específica.

Funcionarà com a Manacor?

— Igual, perquè només hi puguin circular els residents.

En quin punt es troba l’activació de la nova gerència d’Urbanisme?

— La creació de la plaça està ara mateix en exposició; la intenció és que entri en funcionament entre setembre i octubre d’enguany.

Serà la solució per redefinir aquest mal funcionament del departament?

— Es tracta d’organitzar el departament d’Urbanisme segons les prioritats objectives. Els HPO (Habitatges de Protecció Oficial) i els HPL (Habitatges de Preu Limitat) tindran una tramitació accelerada i també suposarà que les tramitacions simples es prioritzin.

Per on seguirà la vostra carrera política després d’aquesta legislatura?

— Les primàries del partit per saber quins seran els caps de llista estaven previstes entre setembre i novembre. Durant aquests mesos he estat en converses tant amb Lluís (Apesteguia) com abans amb Jaume (Alzamora) sobre com serà el futur organigrama al Parlament i al Consell; però com sempre he dit em pos a disposició del partit pel que considerin. No hi ha res decidit.

Cremat de la política local?

— No n'estic cremat. Aquests dies ha fet 16 anys que som regidor de l’Ajuntament de Manacor, primer a l’oposició i després governant. La política municipal és molt intensa i moltes vegades et deixa poc marge de maniobra per a la presa de decisions. Però encara m’agrada el contacte directe amb la gent. Així i tot, ha arribat el moment.

Recordau com va ser la vostra entrada en política com a regidor?

— Dins el grup municipal del PSM substituint Andreu Pascual Pistola.

Per cert, ja sabeu qui serà el vostre substitut, qui es presentarà com a cap de llista de Més-Esquerra a les pròximes eleccions manacorines?

— Forma part d’una decisió del partit a Manacor, de tots els qui el formen. Hi haurà gent que hi continuarà. Aquests vuit anys s’ha format un capital humà que s’ha d’aprofitar; de gent ja acostumada a resoldre amb solvència situacions que s’ha demostrat que saben administrar. El nostre candidat a la batlia de Manacor per a les pròximes eleccions municipals del 2027 serà algú que ja és regidor o regidora actualment.

Haureu de pagar una indemnització per no fer la potabilitzadora d’aigua?

— S’haurà d’indemnitzar l’empresa que l’havia de dur a terme amb 60.000 euros, sí. De totes maneres pens que ha estat un projecte criminalitzat des de Palma.

Com és?

— El Govern diu que el projecte no pot garantir la suficiència hídrica.

I és així?

— Mirau, hem corregit les pèrdues de la xarxa de distribució fins al 60% d’eficiència, la sectorització millora l’aigua extreta. Dins el Pla general ja es parlava de la potabilitzadora en un document validat pels tècnics i per Recursos Hídrics. Però, així i tot, no és suficient. Ara Abaqua vol esperar a l’arribada de l’aigua en alta al Llevant, des de Petra i la construcció d’un gran dipòsit regulador a la zona de les Graveres. El Pla hidrològic del Govern també diu que en algun moment s’haurà de construir la dessaladora del Llevant. Però, què feim mentrestant? Estam segurs que l’arribada d’aigua en alta des de Petra serà aquests pròxims anys? Prioritzen l’arribada d’aigua en alta perquè, si no, amenaces el seu negoci. Quin percentatge de l’aigua li haurem de comprar a Recursos Hídrics quan arribi de Petra? De totes maneres, el projecte de potabilitzadora només està aparcat, no descartat. L’aigua que vindrà de Petra no serà perfecta sinó potable, i caldrà fer-hi un procés de mesclat de l’aigua. El Govern diu que l’extracció de tal quantitat d’aigua no és mediambientalment viable si no se'n rebaixen les pèrdues fins a un 2%.

Quan tindrem un poliesportiu d’acord amb el volum i la qualitat esportiva emergent a Manacor?

— Per tal de tenir un nou poliesportiu s’ha de fer una modificació del planejament, que afecta la zona esportiva de la torre dels Enagistes. Si finalment aconseguim l’estatus de capitalitat ens correspondrien aquests 5 milions d’euros anuals que reclamam i que podríem utilitzar, conjuntament amb el romanent, per construir un gran pavelló esportiu. La idea és que tingui més pista que graderia, en el sentit que ocupi tres vegades l’actual pista del Miquel Àngel Nadal, amb la qual cosa s’hi podrien posar fins a nou pistes de vòlei al mateix temps. Després, tot això, els dies de partit, es convertiria en un pavelló de gran capacitat si li posam graderies mòbils.

Com està la compra i l’enderrocament dels apartaments Topaz de Cales de Mallorca? Encara està activa l’ajuda concedida pel Govern?

— Hi ha fins a 80 referències cadastrals, deutes i pisos judicialitzats, amb tres fons d’inversió pel mig. Al final els propietaris han de veure que es tracta d’un actiu molt tòxic. Intentarem fer tot el possible per arribar a temps. Tenim capacitat de justificació d’adquisició fins al mes de desembre, i després ja començaria un altre procés per enderrocar-lo.

Una altra inversió feta, però que ara tocarà fer-hi obra és la compra de l’ermita.

— Era una oportunitat que havíem d’aprofitar perquè és part de l’imaginari col·lectiu dels manacorins. És un edifici que està dins el catàleg patrimonial que permetrà posar a disposició fins a 92.000 metres quadrats. Hem de tenir en compte que dins l’acord també hi entra l’edifici aferrat a l’església del Convent.

I la part de la coberta caiguda?

— Suposarà una inversió d’entre 30.000 i 50.000 euros; això tornarà a oferir la possibilitat de donar-li ús.

Aviat tindrem segon ambulatori… però ens quedam sense parc caní.

— Hi haurà almanco dos nous espais habilitats abans d’acabar l’any.