Joan Simonet: “No crec en la prohibició sistemàtica de plaques i xalets”

PalmaConeix de primera mà la duresa del sector primari de les Illes. Abans de ser el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet (Alaró, 1973) va estar a l’altre costat de la taula com a gerent de la patronal Asaja. Marca les directrius d’un sector minoritari que de cada vegada té menys espai i més problemes.

Si feim cas als pagesos que fan feina al sector primari de les Balears, en el millor dels casos, només es pot malviure del camp. És cert això?

— Pens que no. Però també he de dir que hi ha anys que sí que es malviu. L’agricultura de les Balears és variadíssima. Això és un avantatge, però, de vegades, pot ser un inconvenient. Tenim: explotacions de secà de cereals grosses, explotacions hortícoles petites, mixtes, a la Serra, a Campos, a Menorca, etc. Dins cada un d’aquests subsectors hi ha variabilitat. Hi ha explotacions que, a moments donats, sí que tenen una rendibilitat adequada i d’altres que, per l’estructura que tenen, ho passen més malament i les rendes són més baixes. Els sectors que poden regar amb aigües depurades o blanques tenen més seguretat de producció, però, tot i això, també fan front a la problemàtica dels preus. Per això, s’ha d’anar desenvolupant tot el tema relacionat amb el producte local.

Tothom s’omple la boca de producte local, però continuam important la major part de la cistella de la compra. Es pot revertir aquesta situació? Com? La llei turística actual obliga el sector hoteler de les Illes a comprar com a mínim un 3% de producte quilòmetre zero. Això es compleix? Manteniu contacte amb les empreses hoteleres?

— Hi ha coses que són molt males de revertir. A les Balears hi ha un milió d’habitants i alimentar-los amb el que es produeix aquí és pràcticament impossible perquè no tenim ni terra, ni aigua, ni prou recursos per poder-ho fer. El més important és que els productes fets aquí s’hi consumeixin a un preu adequat perquè els productors no hagin de lluitar en preus. Aquí és on hem de fer feina perquè la gent consumeixi producte local, pagui el que val i que aquests doblers acabin a les butxaques dels pagesos amb l’objectiu de millorar les condicions econòmiques de les explotacions agràries. Però és important que el sector compleixi amb uns compromisos determinats i també que pugui vendre un cert volum de producte. Ell mateix s’ha d’organitzar per poder oferir aquests serveis. Em consta que el Consell de Mallorca fa campanyes d’inspeccions per comprovar que això es compleix. Mantenc relació amb els hotelers perquè a Mallorca ens coneixem tots.

Perquè hi hagi més producció al sector primari cal terra, i foravila de cada vegada es dedica més a xalets i a plaques solars, per la qual cosa sembla difícil recuperar pagesos i hectàrees d’explotació. Què en pensau? La nova llei agrària preveu aquesta problemàtica o consagra l’ús del camp com una zona d’oci?

— Això són models empresarials. Hi ha persones que es compren un xalet a la vorera de mar; d’altres, una barca, i d’altres, una finca a foravila. Són els seus doblers. No podem dir que només hi ha d’haver un model de pagesia perquè si no seria una dictadura. S’ha de donar llibertat perquè cada pagès triï el model que vol seguir. A més, la superfície que cobra la Política Agrària Comuna (PAC) està pràcticament estabilitzada des dels darrers deu anys. Tot i això, s’ha de cercar una manera de compatibilitzar l’ús residencial i la instal·lació de plaques solars amb el manteniment de les terres. La llei agrària no prohibirà els xalets perquè no és la seva funció. Aquesta normativa donarà eines als pagesos perquè tinguin el màxim d’ingressos i també perquè puguin desenvolupar les seves activitats agràries, com per exemple la millora de les capacitats productives, facilitar els tràmits burocràtics, afavorir l’accés a l’aigua i potenciar la venda directa, entre d’altres. La normativa també fomentarà la producció d’energia solar a les explotacions agràries perquè cada pagès pugui crear-ne.

Ha arribat el moment de fer inedificable el sòl rústic si el volem productiu i enviar les plaques solars a les zones industrials o degradades? Vós que heu fet molts d’informes de compensacions agràries de parcs solars com a tècnic no creis que ens ha fuit de les mans?

— Es parla molt de plaques solars, però jo sé molt de parcs grossos que han caigut i que ja no es faran. Pens que prohibir les plaques solars i els xalets sistemàticament no és adequat. No crec en les prohibicions sistemàtiques de tot. Hi ha zones on sí que s’han de prohibir, d’altres on s’han de regular i terrenys on es podria deixar fer segons els valors que tingui cada un. Crec que no se’ns n’ha anat la mà perquè molts dels parcs solars que vaig signar no s’han fet. A més, hi havia pagesos de tot color que estaven contents de rebre les compensacions agràries perquè els sembraven 10 hectàrees d’ametllers a ca seva.

El 2024 un 70% dels pagesos professionals que varen demanar subvencions per a inversions a les explotacions agràries varen quedar sense dret a rebre-les. Entre set empreses es varen endur el 35% del total de les ajudes. Com justificau això? Els pagesos estan preocupats perquè els principals beneficiaris dels ajuts pertanyen a una empresa de la qual vós en vàreu ser gerent.

— El nombre d’expedients als quals es va concedir la subvenció és el mateix que a altres convocatòries anteriors. És un tema de punts que es varen establir a l’anterior legislatura, no és que els pagesos grossos passin davant els petits. No depèn de la mida del pagès sinó de la mida de la inversió. A finals d’any hem de treure una altra línia de subvencions, ens asseurem amb el sector i es canviarà l’ordre de punts si el volen canviar. A mi m’és igual, però passarà el mateix. Hem de prioritzar els pagesos professionals i els joves. Els doblers que venen d’Europa ho fan amb aquestes condicions i nosaltres no tenim una màquina de fer doblers.

El sector primari està preocupat per les retallades de la Política Agrària Comuna (PAC) que ha proposat la Comissió Europea per al període entre el 2028 i 2034. Si s’apliquen i les Balears reben uns 15 milions d’euros menys a l’any, com afectarà això? Quines partides es veuran més afectades? Què us han contestat els comissaris europeus?

— És mal de dir perquè estan en discussió les ajudes directes. Hi ha dos problemes amb la nova PAC. Un és la quantitat de doblers, que és greu i preocupant. Però té una possible solució. El repte real és l’estructura de les subvencions. Aquests doblers abans només eren per a agricultura i el sector primari hi tenia molta capacitat d’influència. Però, ara no només seran per a agricultura i pesca, sinó que també es dedicaran a fons estructurals europeus. S’hi inclouran els fons de cohesió i socials, entre d’altres que no tenen res a veure amb l’agricultura. Això és el gran risc que hi ha. A mesura que tot això s’aclareixi, haurem de negociar els doblers que arribaran a les Illes. Em vaig reunir personalment amb el comissari de Pesca i hi va haver bona sintonia. Quan xerram d’Europa no només hem de parlar de doblers sinó de normes. Moltes vegades centram l’agricultura en les ajudes, però també hi ha altres qüestions com la burocratització o el factor d’insularitat, entre d’altres.

Els pagesos critiquen que la serra de Tramuntana està plena de combustible vegetal que va arrossegar la borrasca Julietteel 2023. Fins fa poc, les Balears estaven en alerta de foc quatre. Us preocupa estar en aquesta situació quan encara hi ha restes de Juliette a la Serra? Quines accions de neteja s’han fet?

— No em preocupa tant. S’han pagat totes les ajudes de Juliette als particulars. L’Ibanat va actuar a punts concrets prioritaris, però hi ha llocs on no es podrà entrar mai. Per això, a més de les ajudes Juliette, que ja estan pràcticament liquidades, hem tret una línia de subvencions per a particulars per a prevenció d’incendis forestals. Feia cinc anys que no es convocaven i hem tret aquesta línia per 3,5 milions d’euros. Amb aquesta quantia s’han fet aproximadament 300 hectàrees netes. Em preocupa més la manca continuada de gestió sobretot dins els pinars perquè és on hi ha el problema més seriós. Per això, hem de continuar traient aquesta línia d’ajuts cada any i l’Ibanat ha d’estar dotat de serveis.

Quines mesures concretes preteneu aplicar per pal·liar els efectes del canvi climàtic a les Balears?

— Lluitar contra aquest fenomen és complicat, però ho enfocam cap a l’adaptació. Regar amb aigües depurades, lluitar contra els incendis, foment de la ramaderia extensiva i suport a l’agricultura ecològica, entre d’altres, són alguns dels mètodes que podem aplicar per lluitar contra els efectes del canvi climàtic.