La moció de censura divideix el PP i posa a prova Casado

El líder popular manté en secret el sentit del seu vot

Tot i que es presenta contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la moció de censura de Vox que es comença a debatre aquest dimecres al Congrés té un altre lideratge en el punt de mira: el de Pablo Casado. El president del PP és el protagonista col·lateral d’un debat que ja se sap que no farà caure el govern de coalició -Vox quedarà lluny dels suports necessaris- i amb què el partit de Santiago Abascal no busca sinó desgastar els populars i erigir-se en el referent de la triple dreta a l’oposició.

En un intent d’esquivar la trampa parada per la ultradreta, Casado ha optat per mantenir en secret el sentit del vot dels seus diputats. En les últimes setmanes ha mantingut desenes de contactes amb dirigents i exdirigents del partit sobre aquest tema sense que, per ara, hagi fet pública la conclusió a què ha arribat. Tanmateix, la divisió d’opinions dins de la formació s’ha fet evident en les últimes setmanes i van des dels que creuen que s’ha de votar a favor de la moció, com Esperanza Aguirre, fins als que defensen que “sense cap mena de dubte” s’hi ha de votar en contra, com l’expresident espanyol José María Aznar, que interpreta que el moviment de Vox només servirà per “fragmentar la dreta” i “consolidar” la coalició de govern. Per completar el quadre, la fins fa poc portaveu dels populars al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, ha defensat públicament que l’única opció que considera raonable és que el PP s’abstingui perquè “ni pot donar suport a Sánchez ni pot donar suport a Abascal com a president”. La disparitat de criteris, doncs, és total i a hores d’ara no es descarta fins i tot que alguns diputats -com ara la mateixa Álvarez de Toledo- puguin trencar la disciplina de vot si la decisió final de Casado no els satisfà.

En el rerefons del debat sobre què fer amb la moció de censura hi ha, de fet, el dilema estratègic que afronta Casado gairebé des del minut u de la seva arribada a la presidència del PP: si escorar-se a la dreta per competir amb Vox i provar de recuperar votants populars que han marxat amb Abascal o, per contra, desmarcar-se de la ultradreta i exhibir un perfil més moderat que permeti arraconar Vox i captar vots centristes. Fins ara, en els dos anys que fa que és el líder dels populars, Casado ha representat tots els papers de l’auca, oscil·lant entre el discurs més dur que va mostrar abans de les eleccions del 28-A del 2019 al perfil més conciliador que va lluir des de la desfeta d’aquells comicis fins a la repetició electoral del 10-N d’aquell mateix any.

En plena pugna amb el PSOE

El debat és endimoniat per al PP, que sap que faci el que faci la resta de grups provaran de desgastar-lo per una banda o per l’altra. Així, si vota amb Vox a favor de la moció el PSOE aprofitarà per redoblar les seves crítiques a Casado homologant-lo a la ultradreta i acusant-lo d’estar disposat, fins i tot, a fer president Santiago Abascal. En canvi, si vota en contra de la moció o s’absté, els altaveus de Vox no trigaran ni un minut a recuperar el mantra de la derechita cobarde i presentar els populars com uns aliats del govern de coalició de Sánchez i Pablo Iglesias.

De moment, i en un intent precisament de marcar distàncies amb l’executiu espanyol, el PP va continuar ahir amb la seva croada contra la reforma del Consell General del Poder Judicial. El dubte és si, un cop passada la moció de Vox, els populars mantenen la duresa o, en un altre tomb de Casado, s’avenen a negociar.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF