Miquel Payeras: “El nacionalisme no té suficient base per tenir un diputat”

PalmaLa relació històrica evidencia que el 20-D ha deixat un escenari sense precedents a les Illes. Això sí, una vegada més les marques illenques han quedat sense veu a Madrid. El periodista, analista polític i coautor d’ El complejo comportamiento del voto en Baleares, Miquel Payeras, analitza els resultats que creu que cal esperar el 2019 per saber si amb ells “neix una tendència”.

L’escenari que sorgeix del 20-D no té precedents, però és un parèntesi i el vot tornarà a concentrar-se en dues opcions o aquesta fragmentació es mantindrà?

L’anàlisi electoral ens permet saber què ha passat, no el que passarà. Ningú ho sap. Les enquestes ho intenten admetent un marge d’error, però després algunes fallen estrepitosament. Ara bé, el que ha passat sí que ens pot donar alguna idea, però és difícil. Ningú sap si neix una tendència. La lògica ens diu que quan hi ha un canvi electoral tan fort, com succeí a les eleccions del 1982, estam davant d’una fase llarga. El bipartidisme s’ha acabat? Ja ho veurem. Caldrà esperar el 2019.

Mai hi havia hagut tanta dispersió del vot. Què ha succeït en aquestes eleccions que no hagués passat abans perquè hagi canviat tant?

Grosso modo, es tracta del descrèdit del sistema de l’estructura de partits. A Balears ha estat especialment notori, perquè quan no hi ha hagut un Govern de dretes, com va ser el primer Pacte de Progrés, el 1999, i el segon, el 2007, la gent no ha notat un contrast de les essències: el sector hoteler sempre ha comandat. Això provoca descrèdit. Si ho sumam a la crisi econòmica, a la corrupció generalitzada dels grans partits, que a Balears ha estat estratosfèrica, tant al PP com al Pacte de Progrés -ja que cal no oblidar que té consellers a la presó-, es donava la tempesta perfecta. Que, a més, crec que hauria estat encara més perfecta un any abans. Si les eleccions haguessin estat el 2014, l’enfonsament dels dos grans hauria estat més fort.

El que no ha canviat és que un altre pic els partits illencs queden sense representació a Madrid. Sempre s’atribueix a un fenomen o a un altre, però per què passa?

El PP és un partit tan illenc com els altres. El que determina d’on és un partit és on actua. Del que parlam aquí és del nacionalisme. Des dels anys 70 ha tingut una incidència important, però més com a lobby de pressió, condicionant el discurs de la resta de partits. Però mai ha tingula força per tenir un diputat a Madrid. Al final sempre se senten les mateixes excuses. Sentia Antoni Verger lamentar-se que havien quedat fora per poc. El 2004, Nanda Ramon, igual, que havien quedat fora per poc. I el 1996, Sebastià Serra el mateix, que havien quedat fora per poc. Potser és una qüestió que el nacionalisme no té suficient base sociològica a les Balears per tenir un diputat.