Un president català cessat i dos d’inhabilitats en menys de tres anys

BarcelonaLa resposta de l’Estat ha portat a la inhabilitació de dos presidents de la Generalitat i el cessament d’un tercer en un període de menys de tres anys. L’independentisme continua sumant majories al Parlament, però ha vist el seu dret de representació qüestionat reiteradament i per diversos actors. La Junta Electoral Central (JEC) va sumar-se ahir, amb la inhabilitació del cap de l’executiu, Quim Torra, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el 2017 va fer el mateix amb Artur Mas -tot i que quan es va publicar la sentència ell ja no era president-, i al govern de Mariano Rajoy, que l’octubre del 2017 va cessar Carles Puigdemont a través del 155.

La condemna de Mas

Artur Mas va ser condemnat el 2017 per haver desobeït una resolució judicial. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va imposar dos anys d’inhabilitació -que finalment va rebaixar a un i mig, fins al febrer del 2020- per organitzar la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014, malgrat que estava suspesa pel Tribunal Constitucional (TC). Amb ell també van ser condemnades la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera d’Educació Irene Rigau, com a “cooperadores necessàries” del delicte de desobediència -i tots tres van ser absolts del delicte de prevaricació-. Pel que fa a l’execució de la inhabilitació, de fet, Rigau suposa un precedent diferent del de Torra, ja que ella era diputada quan va ser inhabilitada i no es va demanar l’execució immediata.

La decisió de la JEC sobre el president arriba abans que la condemna per desobediència sigui ferma -està pendent de recurs- i ho fa responent a recursos del PP -que estima-, Ciutadans i Vox -que accepta parcialment-. En canvi, Rigau va mantenir el seu escó fins que la sentència va ser ferma i el recurs al Tribunal Suprem va ser tramitat. El fet diferencial és, doncs, que ningú va recórrer a la Junta Electoral perquè ordenés l’aplicació immediata de la inhabilitació, informa Montse Riart.

L’aplicació del 155

A les inhabilitacions de Mas i Torra s’hi suma l’embat del govern espanyol després del referèndum de l’1-O -l’octubre del 2017-, quan Mariano Rajoy va desplegar l’article 155 de la Constitució per prendre el control de la Generalitat destituint el president Carles Puigdemont i tot el Govern i intervenint l’administració abans de convocar ell mateix les eleccions del 21-D.

En plena campanya electoral i amb el Govern entre l’exili i la presó preventiva per la causa contra l’1-O, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría es va vantar d’haver “escapçat” els líders independentistes. Amb l’acció de la JEC, l’independentisme es troba altra vegada nedant en la incertesa, i el Govern català contra les cordes.