Joan Serra: "Els mallorquins estam en perill d'extinció"

PalmaEl Pi s'ha aliat amb un partit nou, Som Mallorca, i es presentarà a les pròximes eleccions sota el paraigua de Coalició per Mallorca, amb el missatge: "A Mallorca no hi cap més gent". Planteja un decreixement del sector turístic i s'ha posicionat en contra de la regularització extraordinària de migrants. L'empresari i exvicepresident de la patronal de lloguer turístic Habtur Joan Serra n'és el coordinador general.

Com definiríeu Coalició per Mallorca ideològicament?

— Coalició per Mallorca és un moviment polític que ha sorgit per defensar els residents de Mallorca, els mallorquins. És necessari prendre decisions importants que afecten el model de societat i el model econòmic que tenim.

És un partit de dretes, d'esquerres, de centre...?

— És un partit transversal. Hi tenim perfils que van des de socialdemòcrates a liberals, hi tenim un ampli espectre ideològic, però ens posam tots d'acord per les mesures concretes que necessita Mallorca avui dia.

Es va prendre la decisió que Unió Mallorquina no formàs part del partit?

— Unió Mallorquina és un altre projecte polític que no té les mateixes prioritats que tenim nosaltres, i no hi ha molt més a afegir.

Us vau presentar dient que a Mallorca no hi cap més gent.

— Tenim una capacitat i cal tenir clar quina és. Fa temps que reclamam que es faci un estudi de capacitat de l'illa. Tenim un nombre limitat d'escoles, d'hospitals, de metges, d'ambulatoris i de capacitats d'assistència a la gent. Hem de prendre una decisió per veure quanta gent hi cap a Mallorca. No podem continuar creixent 20.000 habitants cada any. Això no té ni cap ni peus i creim que ens durà, com diuen segons quines perspectives, cap als dos milions d'habitants si no ho aturam. Això requereix una reflexió per part de tots i prendre mesures, perquè si no ho feim, no anam bé cap aquí.

Us referiu als treballadors del sector turístic? A la immigració?

— És un tema del model econòmic. Al final, nosaltres hem generat llocs de feina, hem creat un model intensiu que necessita un volum de mà d'obra molt gros i, mentre continuam generant aquesta mà d'obra, continuarà venint gent. El problema és que no els donam una vida digna perquè no els donam la capacitat de tenir un habitatge, d'accedir a uns serveis mínims. Acaben vivint en caravanes o en pisos, els mal anomenats pisos-pastera. És fruit d'un model econòmic que genera llocs de feina. Per tant, el primer que hem de fer és prendre una decisió: no podem continuar generant llocs de feina perquè no podem continuar rebent més gent resident aquí.

Plantejau canviar el model econòmic?

— La primera proposta és una reducció de la capacitat d'allotjament, que és el que marca l'oferta complementària i el volum de treballadors de la indústria turística. La pròxima legislatura, quan Coalició per Mallorca sigui necessària per generar un govern, haurem de reduir un 10% totes les places d'allotjament: tant de vacances, com hoteleres, de totes les varietats. Això implica una reducció d'entre 30.000 i 40.000 places. Permet fer un alto, i aquesta és la primera passa. A partir d'aquí, necessitam que es cregui, realment, en la potenciació d'altres models. Però hem de ser conscients que el turisme és la base de la nostra economia i damunt el turisme s'ha de construir la Mallorca que volem.

Més que canviar de model, doncs, parlau de fer-hi canvis.

— És un objectiu primordial que altres actors puguin representar una part del PIB rellevant és un objectiu primordial. Tant l'economia del coneixement, com el sector primari, com d'altres que tenim a Mallorca i hem de potenciar. Però també hem de ser conscients que és molt difícil que aquests sectors puguin competir, estant una illa. Per tant, els hem d'ajudar i ho hem d'intentar. Però el primer pas és modificar el model turístic que tenim.

La massificació és responsabilitat del sector turístic?

— El model econòmic és el responsable del que tenim. Al final, ho hem generat nosaltres. Ha estat un model que ha generat riquesa durant molts anys i que ara, a causa de la densitat i el volum que té, ja no genera riquesa per als residents. Això ja deixa de ser un model interessant per a la gent d'aquí.

Tant vós com Joan Lladó (secretari general adjunt del partit) sou empresaris del sector turístic. Representau aquest model i ara hi plantejau canvis. Per què?

— Nosaltres som com el 90% de la societat mallorquina que es dedica al sector turístic. A partir d'aquí, el que hi ha hagut és un excés de creació de places turístiques per part de les institucions públiques. Tant els governs del PP com altres: en el moment que s'han creat més places turístiques ha estat quan hi ha hagut govern d'esquerres.

Quina part de la responsabilitat té el lloguer turístic en la crisi d'habitatge?

— El lloguer turístic representa un percentatge molt baix del nombre d'habitatges que hi ha. Normalment són habitatges unifamiliars, aïllats, propietat de famílies mallorquines. Pot tenir una part de responsabilitat, però el problema a Mallorca és el creixement poblacional, no és el nombre de cases que es puguin dedicar a lloguer turístic.

Com valorau la limitació de vehicles que va aprovar divendres el Consell i ara es tramitarà al Parlament?

— És una llei d'intencions que no limita absolutament res, una coça endavant per arribar a les eleccions i dir que han fet alguna cosa. De tota manera, és necessari que es faci aquesta limitació, i s'hauria de posar en marxa, però amb uns números concrets i unes mesures concretes. Al final, han aprovat un marc sense res concret.

Heu cridat a "abraçar Mallorca" com a opció política. Mallorca com a nació?

— Nosaltres no parlam de nacions, parlam de Mallorca com a espai de convivència on els mallorquins, tinguin l'origen que tinguin, s'hi puguin considerar. Consideram mallorquí qualsevol persona, hagi nascut on hagi nascut, que resideixi aquí, respecti les nostres normes, la nostra cultura, la nostra llengua. No entram en disquisicions ideològiques, que són termes que en aquest moment no aporten res.

Plantejau mesures de defensa de la llengua?

— Conservar la nostra identitat implica conservar la nostra llengua. És una de les bases de la nostra identitat. Els mallorquins estam en perill d'extinció. Si no prenem mesures perquè la nostra identitat sigui posada en valor, respectada i que la gent que arriba s'hi acosti i l'assumeixi també com a pròpia, estam condemnats a desaparèixer. Un dels objectius principals que té Coalició per Mallorca és que els mallorquins no deixin d'existir.

Amb quin partit d'àmbit estatal us aveniu més?

— Col·laboram amb Coalició Canària. Volem aconseguir uns avantatges per Mallorca com a territori insular que són necessaris. Totes les illes d'Europa tenen fiscalitats especials i mesures per compensar la insularitat i a Mallorca no ho tenim perquè mai hem tingut una força que pugui ser desequilibrant a escala estatal. Tenim el descompte per a residents gràcies als canaris.

Donaríeu suport a un govern de Marga Prohens?

— Coalició per Mallorca actuarà amb responsabilitat. El més important en aquest moment és que Vox no pot condicionar ni el debat ni les mesures que hagi de prendre el Govern. No estam disposats a entrar a un govern amb Vox, perquè és incompatible amb la nostra manera de veure Mallorca, amb la nostra identitat.

Us sentiu més a prop d'ERC o d'Aliança Catalana?

— Coalició per Mallorca és un moviment polític que surt per defensar els residents, que no es basa en maximalismes ni en una ideologia molt marcada a l'esquerra ni a la dreta, transversal. No tenim referents més enllà de Coalició Canària.

Què defensau en matèria d'immigració?

— Si modificam el model econòmic, hem d'aconseguir que deixi de venir gent. Tothom té dret a tenir una vida digna, però no tothom té dret a tenir una vida digna a Mallorca. Necessitam que deixi de venir gent, perquè l'altra acció és construir milers de cases perquè vingui gent de fora, i això no és la solució que volem.

I sobre immigració irregular?

— Ens hem posicionat en contra de la regularització extraordinària, perquè creim que té efectes perversos per Mallorca. No és que la gent que sigui aquí ja hi pugui començar a fer feina de manera regular, perquè això es pot fer d'altres maneres i es poden fer mesures especials o regularitzacions adaptades a cada territori. Aquí s'estan demanant 15.000 regularitzacions, que segons l'estimació dels experts duran unes 30.000 o 40.000 regrupacions familiars: no tenim habitatge per a tota aquesta gent. Si es vol ajudar aquesta gent que en aquest moment no té la situació regularitzada, s'ha de fer d'una altra manera.

Joan Lladó va afirmar que a partir del 20% de la població que ha nascut a l'estranger vivint aquí, es produeix una substitució. A què es referia? Recorda la teoria de la gran substitució.

— Quan tens un 30-40% de la població que no és nascuda aquí, no tens capacitat d'integrar-la. Això passa a qualsevol societat, i la nostra és una societat amb una llengua minoritzada, que no té el suport institucional que puguin tenir altres llengües o altres països. Corre perill de desaparèixer.

Plantejau iniciatives com que s'estableixi un termini de 15 anys de residència per accedir a determinades prestacions o ajudes. Per què, i no 5 o 10?

— Hem de donar prioritat als residents i desincentivar l'arribada de gent. Sobretot ho hem basat en el tema de l'habitatge. Qualsevol habitatge que tingui una ajuda pública, una concessió pública, necessita 15 anys de residència. Si tenim gent resident que no pot accedir a un habitatge, no té sentit que quan es construeixen habitatges públics, hi vingui gent de fora. Hem d'organitzar la gent que és aquí. No segons el seu naixement, ni el seu color, ni la seva nacionalitat, sinó segons el seu arrelament. Necessitam un volum d'habitatge de protecció oficial fort pensat per la gent que viu aquí.

Aquesta setmana el PP i Vox han votat a favor de demanar a l'Estat que prohibeixi la utilització del burca i el nicab, vels integrals. Com us hi posicionau?

— Aquest tipus de peces de roba són discriminatòries per a les dones. Ens sumam a aquest espai del moviment feminista que reclama que això no estigui permès. Consideram que no és llibertat de l'acció, sinó pressió social, religiosa, perquè les dones d'una determinada religió es vegin obligades a dur mocadors per tenir pau social en el seu entorn. És una discriminació cap a elles i creim que les institucions han de posar eines perquè això no passi.