PalmaDesprés de la sortida de Biel Company, Marga Prohens (Campos, 1982) serà elegida com a nova presidenta del PP amb l'esperança que els populars recuperin el Govern el 2023. De moment, els populars estan disposats a treure el suc a l'impuls que la victòria d'Isabel Díaz Ayuso ha donat al partit. Ara bé, també queda una llarga travessia de dos anys fins als comicis de 2023.
Us definiu com una dona lliure. Què és per vós la llibertat?
— Per començar, la llibertat no és una moda. Dins un partit liberal com el PP, és un dels principis fonamentals. Ara bé, la llibertat és l'altra cara de la responsabilitat, i això m’ho han ensenyat des de petita a casa nostra. Per què em consider una dona lliure? Sempre he fugit d’etiquetes i comparacions. Som jo, amb les meves virtuts i els meus defectes, una dona normal del meu temps. Però sempre he pogut expressar on toca el meu parer, i això ho vull agrair també al meu partit, perquè crec que és així com s’han de fer les coses. El que em fa gràcia és que una sola paraula generi un terratrèmol tan gran i tantes suspicàcies.
És una paraula gruixada.
— Sí que ho és. Però és una paraula en positiu, una bandera guapa i constructiva. Avui dia la llibertat és moltes coses. És que se’ns parli com a ciutadans adults. Durant la pandèmia, he vist que s’ha intentat culpabilitzar els ciutadans per part del Govern. Però els ciutadans ens hem portat molt bé i hem estat molt responsables. Quan se’ns parla com a adults, ho entenem, encara que se’ns expliqui un pla de desescalada que tarden menys de 24 hores a incomplir. Però els ciutadans deim que no podem més quan les mesures no tenen lògica, quan veus que no hi ha una base, que són discrecionals, i quan hi ha improvisació. Llibertat és, dins de la nostra responsabilitat, poder tornar un poc a la vida normal.
Vàreu partir a Madrid amb unes expectatives que heu superat. Què heu aportat al grup del PP al Congrés?
— És una experiència molt enriquidora. He tingut la sort que tant la meva portaveu, Cuca Gamarra, com Pablo Casado em varen deixar escollir quines àrees volia dur, també quan em varen passar a portaveu adjunta. A part d’igualtat, vaig agafar violència de gènere, infància i adolescència, tot el que són drets socials i inclusió. Són àrees que tenen molt de recorregut i també hi ha moltes banderes per llevar. Sempre he estat molt inconformista respecte de la superioritat moral de l’esquerra i de la idea que l’esquerra és qui defensa els drets socials i la igualtat. No he amollat cap bandera ni discurs i he reivindicat un feminisme de mires amples, on hi caben totes les persones que cerquin una igualtat real entre homes i dones, independentment de la seva ideologia política. La pandèmia també m’ha donat l’oportunitat de desmuntar segons quines fal·làcies. Un govern no pot ser feminista si té 500.000 dones més a l’atur que fa dos anys, perquè sense feina, sense independència econòmica, no hi ha llibertat. Les dones, sobretot les que puguin estar patint un maltractament, ho necessiten. Em preocupa la desigualtat creixent que hi ha a Espanya, perquè sense igualtat tampoc no hi ha llibertat.
Deis que les xifres sanitàries i de morts de Madrid no són comparables amb les de Balears perquè són dos territoris amb circumstàncies diferents. Per què defensau llavors que s’agafi com a exemple la seva manera de gestionar la pandèmia? En aquest cas no serveix que siguin territoris diferents?
— No dic que s’hagin de portar les mateixes mesures. Les Balears tenim unes característiques pròpies, molt diferents de Madrid. De veres que m’alegr per les xifres sanitàries. El que passa és que hi ha una altra pandèmia, la de la crisi econòmica i social. Altres comunitats, i no parl només de Madrid, han intentat combinar la reactivació econòmica amb les restriccions sanitàries. Em preocupa moltíssim que siguem una de les cinc comunitats on encara augmenta l’atur o que el sector de la restauració sigui el que ha tingut la caiguda de la facturació més gran d’Espanya, amb més d’un 70%. Ens han faltat molt els perquès. Quan prens decisions que impacten tant un sector econòmic concret, s’han de poder donar unes dades científiques, i no hi són. Després hem de mirar si això funciona o no. El Regne Unit ens manté en aquest semàfor en ambre tot i que les illes gregues i Malta ja n’han sortit. A més, el Govern s’ha equivocat amb la vacunació, que és un dels criteris que també miren els països estrangers a l’hora de classificar. Vaig repassar unes dades del Ministeri de Sanitat i som la comunitat autònoma que menys vacuna i que té manco població immunitzada. Hauria estat bo tenir una presidenta més reivindicativa.
El Tribunal Suprem ha anul·lat el toc de queda a les Illes. Quina valoració en feis?
— Aquest dijous ha estat un mal dia per la gestió i les estratègies de Francina Armengol. El Suprem ha donat la raó al PP, que va dir des del primer moment que s'estaven trepitjant els drets fonamentals dels ciutadans i que sense un estat d'alarma no es podien limitar. Aquí hi ha dos culpables. En primer lloc, Pedro Sánchez, que en un any i mig de pandèmia no ha tingut temps per fer una llei de pandèmies, que és el que diu el Suprem que manca. La segona culpable és Francina Armengol, qui sabia que estava trepitjant drets fonamentals i que no tenia les competències per poder mantenir un toc de queda. Armengol ha quedat com la campiona de les restriccions il·legals.
El PP balear s’enfronta a una situació nova si sou elegida presidenta, perquè estareu fent la vostra tasca d’oposició al govern espanyol a Madrid. Com plantejau aquesta circumstància?
— Això té més punts negatius per a la presidenta Armengol. He debatut molts anys amb ella i necessita la confrontació cos a cos, el fang i aquest desgast del debat al Parlament. És ella la que està descol·locada, perquè no sap com haurà de confrontar amb mi. Aquest plantejament és equivocat perquè jo no venc a confrontar personalment amb la presidenta Armengol. La pandèmia ho ha canviat tot i els ciutadans estam molt cansats de no fer la nostra vida normal. Són moltes les famílies que ho han perdut tot, que necessiten ajuda social, sobretot a les Balears, on també encapçalam les dades de pobresa, segons Intermon Oxfam. Es necessita una altra cosa, i jo venc aquí a presentar un projecte alternatiu i a confrontar idees. Des del PP creiem que hi ha una alternativa a la gestió econòmica, sanitària i social d’aquesta crisi. A més, es necessita un aire d’il·lusió, d’impuls, una força nova. El model del Govern està esgotat i ja no pot oferir als ciutadans aquesta alternativa.
El PP ha caigut en contradiccions durant la pandèmia, com va passar amb l’ús de les mascaretes. Com ho explicau?
— Reconeixem que ha estat molt complicat governar, sobretot en un primer moment. Passat això, el govern d’Espanya, a diferència d’altres països europeus, no va fer cas a més de nou alertes internacionals, i per tant, vàrem arribar tard a tot: EPI, mascaretes i mesures de confinament. En la gestió d’una crisi, les primeres setmanes són clau. Aquestes setmanes les vàrem perdre i les comunitats varen anar encara més a remolc. Això ho entenem. Però després vàrem començar a veure les diferències entre aquells governs que apostaven per gestionar i aquells que apostaven per amagar-se, per prohibir, per ser més restrictius i per la por. No vull dir que no s’hagin pogut cometre errors lògics. Les mascaretes varen ser una errada per part del Govern, que ens deia que les dades estaven molt bé, però que les havíem de dur. El que va dir Biel Company és que hi havia una cosa que no quadrava: o no estàvem tan bé, o si ho estàvem no calia que duguéssim mascareta. L'afirmació de Biel Company, que record perfectament, parteix d’aquesta contradicció, i aquestes coses es poden entendre des de les dificultats inicials. El que m’estranya quant a les mascaretes són les contradiccions que hi ha ara. Hi ha comunitats dels dos colors polítics que han dit que les llevaran als exteriors –molts experts diuen que hi són prescindibles–. I aquí encara no les lleven.
Madrid va digitar el vostre aterrament com a candidata perquè es va veure que Company no tenia possibilitats o va ser ell que volia abandonar?
— L’endemà de les eleccions vaig pujar al despatx de Company, li vaig tocar la porta i li vaig dir: “No te’n vagis”. Ell sempre ens havia dit que volia tornar el dia de demà a la seva empresa privada. Jo considerava, com moltes altres persones i la direcció estatal, que el Partit Popular a les Balears encara necessitava mà de metge, que deim en bon mallorquí. Biel Company va agafar un partit molt dividit, molt tocat anímicament, amb manco representació institucional que mai i molt tocat econòmicament. Ens va dir que quedaria fins al congrés. Però tot ha canviat amb la pandèmia i amb les eleccions anticipades a Madrid. I aquest congrés nostre que havia de ser fa uns mesos s’ha anat allargant per la situació. Quan ja se n'havia de posar data, va dir que ara sí que volia tornar a l’empresa privada. Company ha intentat donar molta importància als joves i va trobar que era el moment de donar el relleu. Jo vaig parlar amb les persones de confiança quan se’m va plantejar que agafàs aquest relleu, perquè tenia un plantejament a mitjan termini, que era continuar al Congrés. Moltíssima de gent em va dir que trobava que era el meu moment. Així que vaig decidir fer aquesta passa amb molt de respecte i humilitat, perquè fa molts anys que estic en aquest partit i sé que això és un transatlàntic. Sé que està en les millors circumstàncies per tornar a les principals institucions.
Després del discurs de Pablo Pasado a la moció de censura que va plantejar Vox contra Pedro Sánchez, quan va marcar distàncies amb l’extrema dreta al Congrés, no creis que pot ser contraproduent una nova foto a Colón, en aquest cas en contra dels indults?
— El projecte del PP que lidera Pablo Casado està perfectament emmarcat ideològicament dins el liberalisme. És un projecte europeista, que fuig del populisme perquè no és el nostre model ni és seriós. Quant a la manifestació de Colón, no sé com seran les fotos. És una concentració que convoca la societat civil, una entitat. No només hi haurà votants i representants del PP, sinó també del PSOE de tota la vida que no entenen aquest pagament polític, que no indults. Hem de recordar que no es compleixen les condicions jurídiques perquè ho siguin, perquè no hi ha penediment. Serà una manifestació, i tampoc no sé per què està generant tanta polèmica una manifestació de gent que no entén aquesta rendició del govern d’Espanya.
Considerau un conflicte polític el que està passant a Catalunya? Què faríeu respecte d'aquest tema?
— No consideram que hi hagi un conflicte polític, sinó que hi ha unes persones que es varen botar la llei. Som molt crítica amb el posicionament de Francina Armengol, quan parla que s'està judicialitzant el conflicte polític. Aquí no s’estan judicialitzant idees, ni una manera de pensar i creure, ni un partit polític. S’han jutjat unes persones que han incomplit la llei i que tenen una sentència ferma. El govern té dret a donar indults, però s’han de donar en funció d’unes característiques, i aquests indults a la carta són un mal precedent. Em costa creure que, segons quins ministres, amb una gran formació jurídica i amb una gran experiència jurídica, puguin acceptar aquest pagament a la carta. Què s’ha de fer a Catalunya? En primer lloc, que tothom compleixi la llei.
Les majories absolutes són cada vegada més complicades d’aconseguir. Estaríeu més disposada a pactar amb un partit com El Pi o com Vox?
— Estic convençuda que governarem en solitari. A Madrid hem vist que, quan un partit deixa de ser útil a la societat, al final passa el que passa: Ciutadans ha quedat fora de l’Assemblea i això ha fet possible aquesta majoria absoluta sense pal·liatius del PP. No és una quimera.
Han imputat l’exsecretària general del PP María Dolores de Cospedal, qui va ser una persona important per al nomenament de Pablo Casado com a president del partit. Quina valoració en feis?
— En primer lloc, cal respectar la justícia i ja veurem què passa. No comentam cap cas que estigui obert judicialment abans que hi hagi una sentència ferma. En tot cas, no crec que hi hagi cap partit a Espanya que hagi fet una renovació i una regeneració tan gran com el PP.
En quin punt es troba la venda de la seu de Génova?
— És una decisió que va prendre la junta directiva per fer un canvi de cicle i de necessitats. Em consta que no és una cosa d’un dia per l’altre i que hi ha moviments en aquest sentit.
Com valorau la confirmació del Suprem sobre la devolució de 213.000 euros per part del PP balear?
— El PP compleix i acata qualsevol sentència judicial, sense emperons. Això ens diferencia d’altres partits que sempre troben un emperò quan la justícia no els va bé. Cal dir que aquest cas és passat: les persones que varen ser jutjades i que han estat condemnades per aquest cas no estan dins del PP, i fa molts anys que no hi són. Sempre parla qui manco ho pot fer. Algun partit es va ficar amb el PP i això no ho permetré. Hi ha persones que s’han aprofitat del nom i del càrrec que els ha donat el partit. Jo som una persona que ha començat de base i conec molts dels més de 20.000 afiliats que té el PP i que són homes i dones senzills, que fan feina al seu poble, que ajuden quan hi ha un acte sense cap càrrec ni sou. No permetré que ningú dubti de l’honorabilitat del PP i de les persones que el formen. S’hauria de demanar disculpes per segons el que s’ha dit del PP i d’aquestes més de 20.000 persones. Em pareix un error immens ficar tothom dins del mateix sac i fer veure que tot és el mateix.
Aquí també es va plantejar vendre la seu. Es farà?
— La veritat és que desconec en quin punt està això ara. Sé que és un tema que du directament el secretari general, Toni Fuster. Jo ja no estava en aquestes coses de gestió, però serà un dels temes que haurem de mirar. Però serà després del 24 de juliol.
Parlant d’afiliats, s’ha sabut que n’hi ha que no estan al corrent de pagament i que no podran votar. Com està aquest assumpte?
— Aquest tema no és nou, passa sempre. Tenim unes normes internes que diuen que podran votar les persones que estiguin al corrent de pagament. Jo entenc que amb 20.000 afiliats hi ha moltes circumstàncies i que hi ha gent que ho passa malament també dins del PP. Som el partit més representatiu de la societat balear, i tenim gent de diferents àmbits. Aquesta crisi no és aliena als nostres afiliats. Sí que conec gent que està actualitzant aquests dies el seu pagament, perquè està il·lusionada i vol votar. Això passa sempre: tu deixes de pagar, o te n’oblides, o la teva junta no t’ha passat la quota, o no la tens domiciliada i després volen participar quan hi ha moviment.
Es parla molt de Madrid com a canvi de cicle. Però el PP havia fracassat just abans a Catalunya. Amb la velocitat amb què s’alternen els esdeveniments polítics, es pot diluir l’efecte Ayuso o marcarà realment un canvi?
— Les eleccions de Madrid són més extrapolables per les condicions que té la comunitat de Madrid. Després d’altres eleccions no vàrem veure una extrapolació a les enquestes estatals, però amb aquestes sí que ho hem vist. No sé què passarà d’aquí a dos anys. Però sí que sé que hi haurà gent que no haurà oblidat això, que ho haurà perdut tot i que no s’haurà pogut recuperar. Aquesta gent no haurà oblidat que hi ha hagut una crisi sanitària que és global, però que hi ha hagut una gestió econòmica i social que ha estat local i que du nom i llinatges, els de la presidenta del Govern i del PSIB. Quan la roda del canvi es posa en moviment, és molt complicat que la puguin aturar els mateixos que ens han duit a un model esgotat i a la manera de fer política de sempre.
