Les lleis Montoro: el cadenat als estalvis dels ajuntaments

La crisi va portar a un control més estricte sobre els recursos dels consistoris

Cal remuntar-se fins al 2012 per entendre com és que entre 14.000 i 15.000 milions d’euros estalviats pels municipis estan avui paralitzats a les arques públiques per a la desesperació dels ajuntaments. Són les conegudes com a lleis Montoro -la llei d’estabilitat pressupostària i la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL)- les que van limitar la despesa dels consistoris i van col·locar a més un cadenat als seus estalvis, en una maniobra de l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro per complir les exigències d’austeritat europees.

La reforma de l’article 135 de la Constitució el 2011 va obrir el camí. “Totes les administracions públiques adequaran les seves actuacions al principi d’estabilitat pressupostària -estableix-. Les entitats locals hauran de presentar un equilibri pressupostari”. Des que van entrar en vigor les lleis, els comptes dels consistoris tenen menys autonomia en l’ús dels seus recursos, tenen prohibit entrar en dèficit i també han de complir la regla de despesa, una cotilla que els impedeix augmentar la despesa pública més enllà d’una taxa de referència fixada per l’Estat. Les normes van servir per acabar amb el dèficit de molts municipis de l’Estat i els van permetre generar romanents, una equació que formen diferents elements: “Els saldos, els cobraments i els pagaments pendents”, explica David Font, alcalde de Gironella.

A les crítiques dels consistoris per no poder augmentar el dèficit i fer inversions, s’hi ha anat sumant com a conseqüència d’això la impotència dels ajuntaments que, després de sanejar els seus comptes, ara disposen d’uns estalvis que en molts casos no poden gastar. Segons la llei d’estabilitat pressupostària, es poden destinar a “endeutament bancari” o bé a “inversions financerament sostenibles”, que comprenen uns supòsits determinats: “Millores que no et poden suposar més costos dels que tenies abans de fer la inversió”, apunta Font.

El decret de Sánchez

Vuit anys després i en el marc d’una altra crisi, la del covid-19, els consistoris reclamaven una sortida a aquests romanents per pal·liar-ne els efectes. El decret del govern de Pedro Sánchez obre lleugerament el ventall. Per exemple, estableix que els ajuntaments puguin fer servir “de manera excepcional” el superàvit de 2019. A més, tampoc hauran de complir la regla de despesa durant el 2020. No obstant, si volen disposar d’una part dels seus estalvis anteriors al 2019, els consistoris estan obligats a transferir-los a l’Estat. A canvi, el govern espanyol els farà arribar un 35% del que hagin aportat a través d’un fons per a la recuperació destinat als ajuntaments que hagin col·laborat en aquesta mesura. Addicionalment, l’Estat es compromet a tornar el 100% dels romanents en un període d’entre 10 i 15 anys.

“La reivindicació dels ajuntaments és que si nosaltres tenim uns romanents els puguem fer servir per enfortir serveis”, apunta Juan Fernández, regidor del PP a Badalona, que té un romanent de 133 milions d’euros: “La necessitat econòmica no és d’aquí a 15 anys, els ciutadans ho estan reivindicant ara”. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va posar l’accent dimarts, a més, en el fet que la crisi del covid-19 provocarà “dèficit sí o sí”. Per això planteja fer servir els romanents per fer-hi front. “Tenim un romanent de 165 milions d’euros però el necessitem per eixugar la previsió de dèficit de 150 milions d’euros”, explica el regidor del consistori Jordi Martí.

Davant d’aquesta situació, la petició dels ajuntaments és deixar enrere les lleis Montoro.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF