La Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat encara no pot assegurar quants pisos podrà aportar cada municipi de més de 20.000 habitants, perquè el projecte de llei encara no s’ha aprovat i seran els ajuntaments els qui tindran la potestat d’acollir-se o no a la norma. Els de més de 10.000 habitants podran promoure projectes estratègics dins sòl urbà i urbanitzable, però igualment encara és prematur. Però el que sí que confirmen fonts de la Conselleria és que el Decret llei ja en vigor els permetrà aconseguir almenys uns 10.000 pisos, que s’afegiran a la promoció pública de 1.000 nous habitatges per part de l’Ibavi, els 2.400 del programa Construir per llogar i els 1.700 habitatges planificats procedents de la Llei d’emergència 3/2024.
La llei del PP i Vox crearà un milió més de places residencials
La requalificació de sòl rústic per fer-hi pisos protegits als 13 principals municipis de les Illes que promou la dreta provocarà el canvi territorial més important de les darreres dècades, generarà drets edificables de manera automàtica i dispararà la població
PalmaEn ple debat sobre la saturació i la sensació d’haver arribat al límit, el Parlament tramita la que serà la transformació del model territorial més agressiva de la seva història. El projecte de llei d’obtenció del sòl permetrà que les Illes creixin en un milió de places residencials gràcies a la possibilitat d’edificar el sòl rústic de transició –amb determinades restriccions– i les conegudes intensificacions del sòl urbanitzable de Palma. Només a Mallorca, els tècnics consultats per l’ARA Balears calculen que hi ha unes 3.500 hectàrees d’Àrees de Transició (AT) als municipis on la futura llei permetrà construir-hi –els de més de 20.000 habitants–, i això suposaria un sostre edificable per a 697.000 persones més.
El cas de Palma és el més cridaner. A Ciutat arribaran més de 30.000 nous habitants gràcies a la intensificació dels urbanitzables en un 45%. El projecte de llei d’obtenció de sòl habilitarà ara –gràcies a l’acord entre PP i Vox que es va escenificar en la comissió parlamentària que tramita la norma– les hectàrees del sòl rústic en transició que estiguin en contacte amb el sòl urbà i urbanitzable. Són unes 900, que, si s’aplica el paràmetre pactat pels conservadors amb l’extrema dreta de 225 habitants per hectàrea, totalitza 202.000 persones més. Entre els urbanitzables i els sòls rústics requalificats, Palma pot augmentar en 232.000 els seus habitants.
“És un canvi de paradigma, el de més envergadura que record. Sabem que no s’edificarà tot, però posar en marxa això és una transformació del model territorial, la passa definitiva per a la urbanització total”, denuncia la diputada del PSIB Mercedes Garrido, per a qui “aquesta norma no pretén que es construeixi tot el que es permetrà, sinó generar drets, crear expectatives de negoci”.
Tot i que les esmenes al projecte de llei que impulsen el PP i Vox ja es coneixien i havia quedat clar que els municipis de més de 20.000 habitants podran utilitzar sòl rústic tot i no haver esgotat el sòl urbà i urbanitzable, també s’ha confirmat que Palma podrà beneficiar-se d’aquesta fórmula. D’aquesta manera, l’impacte de la norma es multiplica i en el cas de Ciutat hi haurà la possibilitat de construir pisos a zones purament rurals. “Tindrà un efecte que no té ni cap ni peus”, explica el regidor del PSIB a Palma Pepe Martínez, que posa un exemple: “Son Ferriol és una àrea de cases baixes envoltada de sòl rústic que podrà ser requalificat i el nucli quedarà circumval·lat de pisos de cinc o sis alçades. És un despropòsit a tots els nivells”, afirma.
Per la seva part, la regidora de MÉS per Palma i exresponsable d’Urbanisme de Cort, Neus Truyol, critica que, “en nom de l’accés a l’habitatge es fa una barbaritat territorial”. “No s’han analitzat ni estudiat les conseqüències d’aquest projecte de llei. Senzillament es requalifica sòl rústic, que té un sentit ambiental i social. Es destruiran recursos naturals quan hi ha altres fórmules per aconseguir posar pisos a l’abast dels ciutadans”, remarca. Segons Truyol, urbanitzar les àrees de transició a Palma permetrà incrementar en més de 225.000 els habitants de la ciutat, “una bogeria”. “He demanat al batle directament que ens digui per a qui treballen, qui és que els pitja tant per urbanitzar el sòl rústic, perquè no s’entén”, diu.
Fonts de l’Executiu recorden que la iniciativa parlamentària d’incloure el sòl rústic “pretén evitar, com ha passat en alguns casos, que es retengui sòl urbanitzable o urbà i no s’acabi desenvolupant”. “Ara mateix necessitam resoldre el tema de l’habitatge i no ens podem exposar a quedar bloquejats”, asseguren. Una altra font del Govern justifica la iniciativa i argumenta que “els pisos que es facin al sòl fins ara rústic seran habitatges protegits o de preu limitat i per a residents amb cinc anys acreditats a les Illes”.
A Eivissa, les hectàrees de sòl amb la consideració d’AT i que reuneixen els requisits són entre 200 i 300. Per tant, es podria augmentar la població en més de 50.000 habitants. “Inviable, impossible. Des del GEN-GOB ho hem dit unes quantes vegades: és imprescindible eliminar les Àrees de Transició. No tenim aigua ni recursos per suportar més pressió”, assegura Neus Prats, portaveu de l’entitat ecologista. A Menorca, les hectàrees afectades no arriben a les 100.
Vulneració de principis sagrats
Segons el catedràtic de Geografia de la UIB Macià Blázquez, el projecte d’obtenció de sòl que impulsa la majoria conservadora del Parlament és “una vulneració de dos principis sagrats que ens havíem donat com a societat”. “En primer lloc, la protecció del sòl rústic, que s’ha de dedicar a produir aliments i al paisatge, i no a acollir pisos. En segon lloc, la planificació territorial”, sentencia. Segons Blázquez, “les tramitacions de la planificació territorial tenen uns processos, es fan mitjançant els planejaments urbans, la gent pot veure què vol fer l’ajuntament, es pot al·legar, presentar alternatives, es fan estudis i després s’acaba votant”. “El projecte d’obtenció de sòl funciona com ja va fer el Pla Territorial amb les àrees de reconversió, imposant requalificacions a mida sense que passi pel planejament, que és l’instrument democràtic i participatiu que tenim”, lamenta.
De fet, el Partit Popular ha preparat una fórmula completament nova després de pactar amb Vox que el sòl rústic també s’inclouria dins del projecte de llei. Cada sòl que s’hagi de requalificar funcionarà en certa manera autònomament, i el seu promotor presentarà un estudi preliminar sobre el qual l’Ajuntament en qüestió s’haurà de pronunciar. “És un sistema que inclourà tots els aspectes i tràmits que abans es feien per separat. És clar que interessa l’eficàcia i la velocitat. En aquest cas no hi ha opcions de silenci administratiu, es pretén que els consistoris es banyin i permetin tirar endavant la urbanització”, afirma Mercedes Garrido.
“Ens trobam davant d’una iniciativa que generarà drets milionaris damunt sòls que estaven destinats a altres usos, principalment al camp”, opina el portaveu del grup de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. “Segurament una part no es desenvoluparà, però si els seus propietaris tramiten el projecte durant l’any que donarà de termini la llei, automàticament disposaran d’una requalificació de manual. Amb això, si hi ha un canvi de Govern i es vol fer marxa enrere, s’haurà d’indemnitzar. És premiar l’urbanisme a mida, a dit, en comptes de pensar de manera col·lectiva en el que necessitam com a país”, assegura.
Per a qui seran els habitatges?
Una de les grans qüestions que planteja la nova llei que tramita el Parlament i que emana del Decret llei ja en vigor és qui es podrà beneficiar dels pisos resultants. Per a l’Executiu no hi ha dubte que seran per a aquells que no han pogut accedir a un habitatge. “Les mesures pretenen donar resposta a les demandes de la societat, perquè es tracta de posar damunt la taula solucions als problemes”, ha repetit en diferents respostes parlamentàries el conseller d’Habitatge, José Luis Mateo.
Però l’oposició recorda que “els pisos que no siguin a preu limitat es pagaran a preu d’or, com s’ha vist que actua el mercat davant l’enorme especulació que hi ha”. “Pitjar l’accelerador amb el pretext que l’altra meitat seran per als residents, no és una justificació. Consumirem sòl i recursos sense planificar perquè els promotors tinguin un 45% més d’aprofitament”, critica Neus Truyol. En la mateixa línia, Pepe Martínez lamenta que “s’ha fet tot d’esquena a la ciutat, sense debat ni pensar com seran els accessos, i sense comptar amb els veïnats als qui saturaran els barris i deixaran sense serveis perquè s’haurà consumit més territori del previst per fer més habitatges”. “Són uns aprofitaments que multipliquen beneficis privats d’uns quants i empobreixen la gran majoria dels ciutadans”, conclou.
En el cas dels pisos que es faran en sòl rústic, és cert que la major part seran a preu limitat. Però Macià Blázquez recorda que “el sòl rústic té un valor molt baix, precisament perquè no és edificable”. “Qui n’hagi adquirit i se li permeti edificar, per molt limitat que sigui el preu, s’enriquirà molt per damunt de la mitjana, seran beneficis milionaris”, diu.
Encara que la llei és només un projecte i està en fase de tramitació, res no fa pensar que els seus grans trets canviaran, perquè l’acord entre el PP i Vox està molt fermat en aquest sentit. La inclusió del sòl rústic va ser una iniciativa de Vox, a qui “anaven a veure alguns propietaris i polítics de municipis concrets com Calvià”. “A poc a poc ho varen demanar al PP, i el PP va pensar, per què no? Al final, com que Vox no sap d’urbanisme, el PP agafà la iniciativa i va redactar les esmenes”, explica una font coneixedora que demana l’anonimat.
