Llarena va ordenar confiscar els correus de Puigdemont, Junqueras i 30 persones més

BarcelonaEl jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va ordenar "examinar i analitzar" correus electrònics del president de la Generalitat, Carles Puigdemont; del vicepresident, Oriol Junqueras; dels consellers; dels membres de la mesa del Parlament; d'altres dirigents independentistes –com ara Anna Gabriel (CUP) o Marta Rovira (ERC)–; dels líders d'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i de la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras. Aquestes ordres de Llarena s'han conegut avui perquè aquesta setmana s'ha aixecat el secret de sumari que el magistrat mantenia sobre una de les peces de la causa.

A més, el jutge també va ordenar requisar la correspondència electrònica d'altres persones vinculades amb el Procés, com ara l'exmagistrat del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer –la persona que va dissenyar l'estratègia jurídica de la desconnexió–; l'exsecretari d'Economia, Pere Aragonès, l'exsecretari de Govern d'Artur Mas Joan Vidal i els directors de les oficines per a l'autogovern Víctor Cullell i Josep Maria Reniu.

Amb una interlocutòria de l'11 de gener, la Guàrdia Civil va rebre l'ordre de Llarena de confiscar els correus electrònics de més de 32 persones enviats i rebuts entre l'abril del 2016 i l'octubre del 2017. Segons el magistrat, "la rellevància penal de les conductes delictives que s'investiguen justifica l'accés, l'examen i l'anàlisi de la correspondència electrònica mantinguda pels investigats", ja que considera que és la prova més objectiva per "confirmar o refutar els indicis dels quals es disposa".

Respecte a la investigació dels correus electrònics de persones que no pertanyien al gabinet de Puigdemont, argumenta que estaven "directament vinculats amb les actuacions executives desenvolupades per a la consecució dels objectius secessionistes". A més, Llarena afirma que "directament van impulsar moltes de les actuacions col·lectives que havien d'impossibilitar l'execució de les resolucions judicials", en referència a la prohibició de celebrar el referèndum de l'1-O.

S'investiguen els canals de comunicació dels Mossos l'1-O

En una altra resolució judicial de Llarena, una providència del 18 de gener, el magistrat del Tribunal Suprem accepta la petició de la fiscalia d'investigar si els Mossos van utilitzar els canals habituals de comunicació durant el referèndum de l'1-O. La sol·licitud, que es va emetre el 22 de desembre, instava el magistrat a demanar a la direcció general de la Policia de la Generalitat un informe que aclarís el motiu pel qual es van repartir telèfons mòbils entre les patrulles dels Mossos que vigilaven els col·legis electorals durant l'1-O.

La petició de la fiscalia que desestima, en canvi, és citar com a investigats el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, actualment cessat per l'article 155 i amb una causa oberta a l'Audiència Nacional, i l'exsecretari d'Economia, Josep Maria Jové, investigat pel jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona. Trapero, per tant, continuarà en mans de la magistrada Carmen Lamela en la causa oberta a l'Audiència Nacional arran dels fets del 20 de setembre –quan es van detenir diversos càrrecs de la Generalitat i hi va haver protestes massives que, segons la fiscalia, els Mossos no van gestionar correctament– i en què també estaven investigats Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Tot i que els Jordis van passar després a la causa del Suprem contra el Govern i diversos membres de la mesa del Parlament, Trapero i la intendent Teresa Laplana van quedar en la causa que instrueix Lamela.