Judicialització del Procés

Lesmes: "Un indult quan no hi ha concòrdia és difícil d'acceptar"

El president del Tribunal Suprem reacciona a les paraules de Sánchez

2 min
El president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes.

MadridEl Poder Judicial reacciona al clima d'indult als presos polítics que ha generat Pedro Sánchez. El president del CGPJ, Carlos Lesmes, ha assegurat en un acte organitzat pel Col·legi d'Advocats de Madrid que l'indult com a "mesura de concòrdia pot ser entès i fins i tot acceptat". Però "un indult quan no hi ha concòrdia és difícil d'acceptar", ha afegit, donant a entendre que, segons el seu criteri, no es dona el context que dibuixa el president del govern espanyol. La dreta ha insistit en els últims dies que els presos polítics no han mostrat penediment, sinó que han entonat el "ho tornarem a fer", i interpreta que no contribueixen a aquest escenari de "concòrdia" a què s'han referit Sánchez i Lesmes. L'informe de Manuel Marchena apunta precisament en aquesta direcció.

Al també president del Tribunal Suprem li han preguntat pel fet que el PP, Cs i Vox hagin anunciat que tenen la intenció de recórrer la decisió del consell de ministres en cas que sigui la concessió de l'indult. Lesmes ha explicat que el control jurisdiccional és limitat, per bé que els últims precedents obren la porta a la sala tercera a valorar la fonamentació de l'executiu a l'hora d'acordar la mesura de gràcia. No ha volgut anar més enllà, però de les seves paraules es pot extreure que no està justificat el perdó del govern espanyol tenint en compte que els condemnats no reconeixen els delictes comesos.

La immensa majoria d'indults parcials que s'han concedit els últims anys contenen una clàusula: es commuta la pena per una de menor amb la condició de no reincidir. "A condició que no torni a cometre delicte dolós en el termini de X anys des de la publicació del reial decret", és la fórmula que l'actual ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha adoptat per als indults que ha firmat. En cas que es tornés a delinquir, es podria revocar la mesura de gràcia.

La llei de l'indult de 1870, modificada durant el mandat de Felipe González el 1988, no exigeix que els condemnats mostrin penediment. Només que la decisió respongui a motius de "justícia, equitat i conveniència pública". Això és el que el govern espanyol haurà d'argumentar, i aquest dimecres Sánchez ja ha avançat que la decisió es prendrà "en benefici de la concòrdia i la convivència" i no seguint raons de "càstig".

Tal com ha passat el llarg del procediment judicial sobre el Procés, el debat sobre els indults també manté un eix que surt del terreny estrictament jurídic i entra en el polític. Per al govern espanyol, l'indult als líders independentistes és un signe a favor de la concòrdia i la convivència que troba reciprocitat a l'altra banda amb l'aposta pel diàleg i l'abandonament de la unilateralitat a un allunyat segon pla. En canvi, per a la dreta la proclamació "ho tornarem a fer" és un senyal inequívoc de voluntat de reincidir.

stats