L’esquerra s’uneix per disputar al PP el senador de Menorca
Dreta i esquerra miren de no dividir el vot per guanyar l’únic senador mentre, perduts els extremismes, PP i PSOE intenten atreure els moderats i indecisos
-
CAST -
ENG -
DE
CiutadellaMenorca i les Balears es juguen el 29-N el primer assalt del que s’acosta l’any que ve amb les eleccions autonòmiques. Uns comicis que –coincideixen la dreta i l’esquerra– quedaran marcats pel que passi diumenge que ve. L’esquerra unifica candidatures i discurs per evitar que la dreta governi, la qual també té la seva estratègia per fer possible el canvi. La polarització es reflecteix en la lluita per l’única acta de senador, que, per primera vegada, només tindrà dos aspirants: el PP i una coalició d’esquerres amb el nom de Menorca al Senat.
Les eleccions estatals han recuperat per a la política activa Joana Barceló. La primera dona que va presidir el Consell de Menorca i que va ser portaveu del govern de Francesc Antich ha decidit fer la passa, ja jubilada, “pel moment especialment preocupant, dur i difícil que vivim”. “Es planteja tirar enrere drets que va costar molt conquerir i que crèiem garantits, i ho hem d’evitar”, raona. Si el PP i Vox guanyen, adverteix Barceló, “es posaran en dubte l’avortament, la igualtat, la violència masclista, les pensions públiques, l’Educació i la Sanitat”. “Si, a més a més, ens rebaixen els nivells de dependència, què quedarà de l’estat del benestar?”, es demana.
Coalició d’esquerres
Aquesta és una de les causes que l’han empesa a presentar-se, com també el fet que l’hagi proposada una coalició d’esquerres. “És un repte molt il·lusionant”, diu, convençuda que ha d’anar més enllà del suport de l’electorat d’esquerres per “sumar gent a favor de Menorca”.
Per aconseguir-ho, la veterana socialista creu fonamental apostar per “una altra manera de fer política, no en contra de ningú, sinó a favor dels drets i les necessitats de l’illa”. Davant la tensió que es viu en l’àmbit estatal, posar en pràctica el diàleg per “defugir l’enfrontament i construir acords duradors”. En aquest sentit, posa l’exemple del Camí de Cavalls. Quan es va presentar la llei a principis de segle, “inicialment tenia el rebuig del Partit Popular, però vam insistir a aconseguir un acord perdurable en el temps i, finalment, s’aprovà sense cap vot en contra”.
En aquesta línia, promet Barceló, no valdran sigles ni partits, tampoc aquell en què encara milita, el PSOE. De fet, si surt elegida, formarà part del grup mixt. “No m’he decidit a tornar a la política per aixecar la mà sense més ni més ni per deixar d’argumentar i defensar el que sigui millor per a tothom. Seré fidel al nostre poble i als valors de l’esquerra”. Aquest compromís també s’estén al model de finançament, que s’ha de revisar. “Si som la segona comunitat que més aporta, per justícia, hem de ser també la segona que més rebi”, remata.
El PP ha optat per un perfil oposat per intentar mantenir l’acta de senador. Després d’aconseguir que Vox no es presenti per no dividir el vot de la dreta, el fins ara senador i actual president dels populars a l’illa, Cristòfol Marquès, no s’ha proposat, ha cedit el primer lloc de la llista al seu secretari general, Ramon Sintes –Marquès esperarà als comicis autonòmics. Regidor a Ferreries i amb experiència prèvia com a president de les Noves Generacions, Sintes representa, a 35 anys, un dels rostres de la renovació dins el PP. En els debats electorals ha deixat clar que, encara que Vox no hagi presentat un candidat propi, ell no representa la formació d’extrema dreta. “Només som el candidat del PP, de ningú més. Qui em coneix sap que és així”, remarca.
El número tres de la llista del PP balear al Congrés és el fins ara diputat Joan Mesquida, que aspira a repetir. Mesquida reconeix que l’incomoda el posicionament de Vox contra les autonomies i Europa, però defensa el dret del seu partit a governar amb els suports que necessiti. “Només faltaria que no poguéssim pactar amb qui vulguem, quan Sánchez ha claudicat davant Bildu, Junts i ERC i els ha donat un poder que perjudica el nostre finançament”, diu.
Els populars situen la millora del finançament al centre de les seves reclamacions. Diuen que així es podran acabar les obres de la carretera amb doblers de l’Estat i prometen reduir impostos a empresaris i autònoms per incentivar l’ocupació i combatre la precarietat. “És de justícia reclamar a Madrid tot el que ens pertoca”, remarca Sintes.
Sintes i Mesquida fan campanya plegats i segueixen fil per randa el discurs de Feijóo, segons el qual l’únic gran objectiu és acabar amb Pedro Sánchez. El PP i PSOE són conscients que es juguen el vot indecís i de centre que pot acabar decantant la balança. Mentrestant, Vox els deixa fer, conscient que on més pot créixer és a la dreta del PP.
“En prop de 50 anys de democràcia gairebé no s’ha notat un canvi entre el PP i el PSOE. Només l’empenta de Vox pot impulsar les grans decisions que el PP mai no promourà per si mateix”, diu el coordinador de la formació ultradretana a l’illa, Pedro Marquès. Sisè a la candidatura balear al Congrés, promet “fer el que em digui Gabriel Le Senne”. Marquès és fidel a qui l’ha recuperat per a la política després de disputar, fa 12 anys, la presidència del PP a Ciutadella i encapçalar la candidatura de Vox al Consell de Menorca quan l’exdiputat Antoni Camps dirigia la formació a l’illa.
Marquès reclama protegir els propietaris perquè s’avinguin a llogar i frenar la immigració irregular, també de menors, que “són enviats pels pares per facilitar el reagrupament familiar”. “Tot és una estratègia”, diu.
El coordinador de Vox tampoc no garanteix les pensions a la gent gran i recorda que “Felipe González ja advertia als anys 80 que era millor fer-se un pla de pensions perquè no veia el sistema garantit”. “Sánchez diu que, o tenim quatre anys més de progrés o quatre dècades de retrocés. Jo preferesc tornar enrere quatre dècades. No trobareu ningú que digui que fa deu anys vivíem pitjor, perquè no és així”.
Els socialistes fan una lectura positiva de la legislatura, tot i les dificultats. Recorden que els pròxims quatre anys es veuran en part els fruits de la seva gestió. Des dels nous jutjats de Ciutadella a la Comissaria de Maó, el segon cable submarí amb Mallorca i la demandada torre de control de l’aeroport. També prometen resoldre la qüestió de l’habitatge si disposen d’una més ampla majoria progressista que no fins ara.
La vaga general de l’11-N ha estat com sentir ploure per al PSOE. Marc Pons remarca la responsabilitat de la dreta. “La ciutadania ha parlat clar i net contra les polítiques del PP”, diu el número dos de la candidatura socialista. Successor de Joana Barceló, Marc Pons va passar una etapa a Madrid a les ordres de la ministra Teresa Ribera. Ara, el polític mercadalenc torna a secundar Francina Armengol, per primera vegada en la candidatura al Congrés. “Cal una majoria progressista més ampla per poder aplicar les mesures que la societat ens demana”, diu. Una és facilitar l’accés a l’habitatge, declarar les illes zona tensada, mesura que “el PP i Vox han bloquejat al govern”.
Pons adverteix que en aquests comicis està en joc “la defensa de l’interès general i dels drets i serveis públics, o la dreta de Trump, Milei i Netanyahu a Espanya”. Malgrat la seva militància, entén que s’hagi format una coalició a l’esquerra del PSOE. “El 95% de les polítiques progressistes són coincidents”, remarca.
Veu balear
L’única veu pròpiament balear al Congrés és la d’Ara Més-Front Ampli. L’integrant menorquí de la candidatura, Mateu Berenguer (Ara Maó), assegura que el vot de la coalició serà car. “No hem vingut a ser la comparsa de ningú”, diu. Berenguer, una de les cares joves de l’executiva de Més per Menorca, valora que aquesta vegada Ara Eivissa, Més per Menorca i MÉS per Mallorca hagin imposat la marca electoral d’Ara Més amb una proposta balear.
Entre les seves demandes, destaca restringir la compra de segones residències per part de no residents a l’illa, un salari mínim i un IVA reduït per a les Illes, un complement a les pensions i un topall al preu dels carburants perquè siguin, com a màxim, un 5% més cars que a la Península.
Programes al marge, l’augment del cens electoral influirà en el resultat. 78.901 persones estan cridades a votar a Menorca, 4.656 més que fa tres anys (un 6,3% més). Es dona per fet que la participació superarà la del 2023, quan el 46% de la població no anà a votar. Un luxe que ara ningú no es pot permetre.