Política 28/05/2022

L’esquerra aprèn a governar amb pacte

Els tres partits del Govern demostren la intenció de continuar amb aquesta fórmula de coalició, en un context de tranquil·litat interna i externa que dista del que es va viure en l’època dels executius de Francesc Antich

6 min
L’actual Executiu illenc, integrat pel PSIB, MÉS per Mallorca i Unides Podem.

Palma“La meva idea és que el que funciona, no es toqui”. Amb aquesta afirmació, la presidenta del Govern, Francina Armengol, va mostrar aquest dijous al castell de Bellver la intenció de reeditar el Pacte que manté l’actual Executiu en les eleccions de maig de l’any que ve. Els dos socis minoritaris, Unides Podem i MÉS per Mallorca, també es mostren disposats a mantenir la fórmula de coalició. “Tenim la vocació que aquesta sigui la fotografia de la legislatura vinent”, va reafirmar el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes.

Armengol se sent còmoda liderant el Pacte, després de set anys al capdavant de l’Executiu i amb possibilitats d’encarar una tercera legislatura seguida, un fet que no es veia des de l’etapa del PP de Gabriel Cañellas. Dues fonts dels partits que componen el Govern sostenen que aquesta segona legislatura es viu amb una certa tranquil·litat internament, fet ajuda a la cohesió entre les formacions. “La pandèmia ha provocat que el sentit de la responsabilitat estigui per damunt de tot i ha portat a cohesionar-nos més amb polítiques que s’havien de tirar endavant per sortir de la crisi”, exposa una de les fonts.

Des del Pacte apunten que governar consecutivament al llarg de set anys ha fet “madurar” els partits, des del PSIB fins a MÉS per Mallorca i Unides Podem, que la legislatura passada estava fora de l’Executiu. “Ens tenim més agafada la mida. En el període 2015-2019 ens provàvem a l’hora de negociar i ara ja sabem l’espai que té cadascú i l’espai que s’ha de respectar. Ja no anam a maximitzar objectius”, explica una veu ecosobiranista. Això no impedeix que hi hagi hagut confrontacions en qüestions delicades per a alguna de les formacions, com amb la llei educativa i el pes del català, però “en la cultura de pacte es marquen diferències quan s’ha de fer, respectant la discrepància”. “El fet que hagin estat dues legislatures seguides i molts dels equips hagin continuat ha facilitat que s’aclareixin les regles no escrites”, assenyalen les fonts.

Des del bàndol ecosobiranista remarquen, a més, que en el primer Pacte Armengol tenia l’estratègia de “recuperar terreny nacionalista, era evident”, ja que la presidenta del Govern –“no el PSIB”– “sol agradar” a l’òrbita de MÉS per Mallorca. Ara, però, “es respecta més l’espai de cada partit”.

El paper de la formació que lidera Lluís Apesteguia ha canviat, amb una actitud del grup parlamentari i els dos consellers –Fina Santiago i Miquel Mir– més temperada que el Partit Socialista de Mallorca (PSM) en el primer Pacte de Progrés de Francesc Antich. “Hi ha veus dins el partit que diuen que s’ha de ser més reivindicatiu, però el 2003 –després del primer Pacte– aquesta actitud va suposar el pitjor resultat electoral històric i una guerra interna de sis anys”, argumenten les fonts. “També es diu que no s’hauria d’estar dins el Govern, sinó arribar a acords programàtics. En la legislatura passada, Unides Podem ho va fer i va baixar quatre diputats”, afegeixen.

Un exconseller del primer Govern d’Antich, la legislatura 1999-2003, explica que la “tranquil·litat” de l’actual Executiu també s’explica pel paper d’Armengol. “És conscient que Unides Podem i MÉS per Mallorca tenen un espai i es reforça ella com a presidenta, disputant la capa ampla del votant mitjà”, indica. “Ara el PSIB té un pes hegemònic amb vuit conselleries de dotze totals i es dona la imatge d’una acció de govern centrada en la presidenta, la qual cosa consolida molt més la seva proposta”, exposa una font.

Des del PSIB detallen que “la tranquil·litat externa ajuda que hi hagi tranquil·litat interna”. “El 1999 era el primer cop que hi havia un canvi de govern després d’haver governat el PP tota la vida; la situació política era més tensa, internament i externament”, sostenen aquestes fonts, que justifiquen la dificultat per aprovar i desplegar lleis en els pactes de progrés de l’algaidí. En canvi, avui dia el Govern d’Armengol, després de set anys consecutius en l’Executiu, i amb una situació molt més calmada en l’aspecte polític, ha pogut treure endavant legislacions com la Llei de canvi climàtic, de residus, la Renda Social Garantida (Resoga), l’educativa –la primera de la història de les Balears– i, dia 31, l’aprovació de la llei turística. Tot això, amb la mirada posada en la pròxima legislatura per acabar de desplegar aquestes polítiques, en el cas que tornin a ocupar el Consolat de Mar. “Hem demostrat a la dreta que l’esquerra sap governar”, va declarar Santiago a Bellver.

El Govern del segon Pacte de Progrés de Francesc Antich, de la legislatura 2007-2011.

El periodista Joan Riera afegeix un altre factor, més de fons, que ha possibilitat els governs illencs d’esquerres:les primàries del PSIB. El 1998, l’ala “regionalista” d’Antich s’imposa a “l’espanyolista” de Margarita Nájera i la “totpoderosa” agrupació de Calvià. “Antich es fa seu el regionalisme cañellista des d’una òptica d’esquerres i el PP el perdrà per sempre”, explica. El 2014 la situació es repeteix, amb la victòria d’Armengol per sobre de l’exbatlessa de Palma Aina Calvo, actual delegada del govern espanyol a les Balears. “El fil conductor és que el PSIB agafa la línia regionalista i facilita el pacte amb el PSM i, després, amb MÉS per Mallorca, i li facilita canalitzar també la irrupció de Podem a l’eixample de Palma, que té un substrat sociològic en què molts són fills d’immigrants amb titulació universitària i una formació esquerrana”, afegeix Riera. De fet, el periodista matisa que les primàries del PSIB “han canviat la història de les Illes, ja que l’ala espanyolista queda arraconada”.

Comparació amb l’etapa Antich

El professor d’Història Contemporània a la Universitat de les Illes Balears, Antoni Marimon, relata que el primer Pacte de Progrés d’Antich va arribar amb unes condicions difícils. “En formes més extremistes o menys, la dreta havia governat a les Balears del 1936 al 1999, i es varen veure molt sorpresos que l’esquerra arribàs al poder; la indignació era furibunda”, recorda. En aquesta primera legislatura d’esquerra se succeïren mobilitzacions des del món del turisme, de la patronal del camp, de la construcció i de les associacions de propietaris de la serra de Tramuntana. “Si dins els partits del Govern hi podia haver tensions, el que hi havia a l’exterior era encara pitjor”, apunta Marimon.

Segons Riera, és Unió Mallorquina (UM) qui decideix donar el govern a l’esquerra, en certa manera com a venjança per l’intent de Cañellas de “menjar-se UM”, apujant el llindar electoral per obtenir representació del 3% al 5%. “Hi ha persones de la línia intel·lectual de Josep Melià pare que diuen ‘s’ha acabat’ i donen el poder a Antich”, afirma. També s’ha de destacar que el 1999 la suma de l’esquerra tenia 28 diputats pels 32 actuals, comptant els dos escons de Més per Menorca i el representant de la coalició formenterenca. D’altra banda, en la primera legislatura d’Antich, la dreta del PP tenia 28 diputats i avui dia s’ha reduït a setze. Per tant, el 1999 UM, amb tres, era la clau que decantava la balança, com també ho seria en la legislatura 2007-2011.

Un dels grans elements disruptius de la legislatura del 1999-2003 fou l’anunci de l’ecotaxa, que va posar-hi el sector hoteler radicalment en contra. “Els va venir de nou, als grans hotelers, i per això hi ha en el seu moment una reacció molt dura”, explica Marimon. “No és que el Govern d’Antich fos especialment revolucionari, ja que l’ecotaxa estava en vigor a moltes destinacions turístiques d’Europa, però era nou fer-ho aquí, i per als sectors dominants era difícil acceptar que per primer pic l’Executiu no era la seva corretja de transmissió”, afegeix.

D’aquesta disputa entre el sector econòmic illenc més gran i l’Executiu d’esquerres s’ha passat a unes fotografies i acords que tenen com a retrat més significatiu el que succeí fa unes setmanes al Parlament entre la patronal hotelera mallorquina, els partits del Pacte i la presència d’El Pi, sobre dues mesures de la nova llei turística. “Ara hi ha més diàleg i als hotelers no els ha vengut tan de nou la posada en marxa d’algunes mesures turístiques, ja que és la quarta legislatura d’esquerres”, indica l’historiador. “La línia hotelera és més plural avui, i el fet que el Pacte governi dues legislatures seguides fa que, segons quines batalles, s’hagin de mesurar, a més que el PSOE governa a l’Estat”, detalla la font d’un dels partits del Govern.

La legislatura 2007-2011

En el segon Pacte de Progrés, les relacions amb els hotelers estaven més calmades, però va aparèixer la corrupció per dinamitar l’activitat governamental. UM estava en el Govern amb tres conselleries –Medi Ambient, Esports i Turisme– i Maria Antònia Munar va passar a presidir el Parlament. Fonts regionalistes aclareixen que, més que disputes entre partits, “era entre les àrees d’UM”, amb Medi Ambient, per una banda, “més alineada amb el PSIB” i les altres dues, de l’altre costat.

“Les bombes”, segons Riera, començaren a esclatar dins UM, amb consellers i la mateixa presidenta de la Cambra detinguts i processats per corrupció, fet que va provocar que Antich hagués de destituir els tres consellers regionalistes i hagués de governar en minoria, a més de la crisi econòmica iniciada el 2008. “Una legislatura perduda”, exposen algunes fonts. El fet que avui s’estigui en la segona legislatura consecutiva, en canvi, “ha permès desplegar una gran activitat legislativa”.

stats